Fer un
Reset. Aquest és un recurs que sovint utilitzem, quan ja res no funciona i
el nostre ordinador queda en estat catatònic, impossibilitat per prendre
decisions.
Als anys 70, era el cop en un costat del televisor de “làmpares”, colpejar amb un martell el motor d'arrencada perquè es posés en marxa, o arrencar la moto en un carrer en baixada.
En aquests moments el Reset s'està fent en gairebé tot, perquè el Sistema està esgotat i se li han acabat els recursos. Des de les revolucions populars en els països àrabs amb dictadura, dels quals "vestits de llibertats" no se sap molt bé en què es transformarà, fins la crisi de les formes de vida i de treball en la societat del benestar.
En general tenim tendència a comparar el que ens passa a nosaltres, en el nostre entorn social, amb el que passa en altres llocs amb cultures diferents. No hi ha dubte que la crisi del sistema comunista, que va permetre la caiguda de les infranquejables barreres que alimentava la Guerra Freda, no es pot comparar amb el que està passant en el nord d'Àfrica. Allà la crisi té la mateixa arrel: la dictadura i la manca de llibertats, però està clar que el resultat de les revoltes no serà el previsible.
La Història ens dóna lliçons magistrals. La Revolució Russa, contra la dictadura del Tsar, l'encapçalaven els bolxevics i els menxevics. Aquests últims eren els moderats, els que podríem anomenar centristes i tenien com a objectiu assolir un règim de llibertats. Els que van acabar liderant la Revolució, van ser els que van marcar el pas i van crear la dictadura del poble, que en realitat era la dictadura d'uns pocs contra les llibertats individuals.
Pot ser que els països que estan en aquest procés de crisi, hi hagi qui aixequi la bandera de les llibertats i el laïcisme, i que sembli la raó de ser de la revolta, però pot passar que amb la justificació de la crisi moral i de valors, s'imposin criteris basats en les creences religioses, que trepitgin els pocs brots de llibertat que hi hagi al carrer.
És desmuntar un sistema per muntar-ne un altre, en el qual es sublimi el deteriorament del sistema de vida que cadascú volem per a nosaltres i les nostres famílies. Regles del joc i més regles del joc, decidides per qui té l'excusa de defensar el bé col·lectiu.
Crec fermament en que la revolució arribarà a tot. La crisi cíclica del Sistema és el que l'ajuda a reinventar-se.
Ara està arribant a cadascun de nosaltres en forma d'informació en la immediatesa. El que passa ara a l'altra part del món, ho sabem ara. Contra això no hi ha marxa enrere, i no es pot ser tan il·lús, de creure que això es para desconnectant qualsevol forma de comunicació online. La gent ja sabem que la informació existeix i que circula, i farem el que sigui per saber-la.
El que quedarà de tot això, és que qualsevol sistema de poder, haurà d'acostumar-se a ser vigilat, contestat i qüestionat. I no em refereixo només al poder polític, religiós o econòmic. M'estic referint fins i tot a com organitzar-se per obtenir ingressos, o en l'entorn de l'educació o en la convivència, o el d'aprofitar al màxim el que tingui de bo tot allò que com a col·lectiu ja hàgim aconseguit.
El món s'està ressetejant, i quan tot es posi en marxa i tornem a la "normalitat", moltes coses hauran canviat, però les noves maneres d'entendre el món no.
Als anys 70, era el cop en un costat del televisor de “làmpares”, colpejar amb un martell el motor d'arrencada perquè es posés en marxa, o arrencar la moto en un carrer en baixada.
En aquests moments el Reset s'està fent en gairebé tot, perquè el Sistema està esgotat i se li han acabat els recursos. Des de les revolucions populars en els països àrabs amb dictadura, dels quals "vestits de llibertats" no se sap molt bé en què es transformarà, fins la crisi de les formes de vida i de treball en la societat del benestar.
En general tenim tendència a comparar el que ens passa a nosaltres, en el nostre entorn social, amb el que passa en altres llocs amb cultures diferents. No hi ha dubte que la crisi del sistema comunista, que va permetre la caiguda de les infranquejables barreres que alimentava la Guerra Freda, no es pot comparar amb el que està passant en el nord d'Àfrica. Allà la crisi té la mateixa arrel: la dictadura i la manca de llibertats, però està clar que el resultat de les revoltes no serà el previsible.
La Història ens dóna lliçons magistrals. La Revolució Russa, contra la dictadura del Tsar, l'encapçalaven els bolxevics i els menxevics. Aquests últims eren els moderats, els que podríem anomenar centristes i tenien com a objectiu assolir un règim de llibertats. Els que van acabar liderant la Revolució, van ser els que van marcar el pas i van crear la dictadura del poble, que en realitat era la dictadura d'uns pocs contra les llibertats individuals.
Pot ser que els països que estan en aquest procés de crisi, hi hagi qui aixequi la bandera de les llibertats i el laïcisme, i que sembli la raó de ser de la revolta, però pot passar que amb la justificació de la crisi moral i de valors, s'imposin criteris basats en les creences religioses, que trepitgin els pocs brots de llibertat que hi hagi al carrer.
És desmuntar un sistema per muntar-ne un altre, en el qual es sublimi el deteriorament del sistema de vida que cadascú volem per a nosaltres i les nostres famílies. Regles del joc i més regles del joc, decidides per qui té l'excusa de defensar el bé col·lectiu.
Crec fermament en que la revolució arribarà a tot. La crisi cíclica del Sistema és el que l'ajuda a reinventar-se.
Ara està arribant a cadascun de nosaltres en forma d'informació en la immediatesa. El que passa ara a l'altra part del món, ho sabem ara. Contra això no hi ha marxa enrere, i no es pot ser tan il·lús, de creure que això es para desconnectant qualsevol forma de comunicació online. La gent ja sabem que la informació existeix i que circula, i farem el que sigui per saber-la.
El que quedarà de tot això, és que qualsevol sistema de poder, haurà d'acostumar-se a ser vigilat, contestat i qüestionat. I no em refereixo només al poder polític, religiós o econòmic. M'estic referint fins i tot a com organitzar-se per obtenir ingressos, o en l'entorn de l'educació o en la convivència, o el d'aprofitar al màxim el que tingui de bo tot allò que com a col·lectiu ja hàgim aconseguit.
El món s'està ressetejant, i quan tot es posi en marxa i tornem a la "normalitat", moltes coses hauran canviat, però les noves maneres d'entendre el món no.
No hay comentarios:
Publicar un comentario