2.4.13

Segueix havent-hi demagogs i líders de pandereta.


"Els exabruptes condicionals del saber oníric, són melísimes de les conjuntures anímiques, de tal manera, que l'exercici d'un albir equànime, mai exercirà privilegis circumstancials"

Aquest text, pertany al "demagog" d'una obra de teatre dels anys 70 del segle passat.

Cada vegada que el personatge "deixava anar" quatre o cinc frases inintel•ligibles, més l’aixecaven, més l’aplaudien, més l’encoratjaven ... "és un gran líder" (deien)

Avui les coses no han canviat gaire, si de cas l'època i poca cosa més.

Segueix havent demagogs i líders de conveniència, quina única missió és tenir entretinguda a la gent. Ja no posa nerviós a ningú que algú que per sortir elegit, un candidat es basi en dues bravates, tres missatges a mitges, dos o tres titulars de descrèdit a l'oponent i poca cosa més. Perquè de deixar anar idees solvents res de res.

I si s'ha de fer qualsevol cosa que no coincideixi amb el que es va prometre, tant se val, els suports incondicionals els sostindran. És igual el que diguin o el que fassin, no els compromet ni el present ni el futur.

I si la Carta Magna els permet actuar impunement, es tracta de no canviar ni una coma.

És molt trist per a algú que és encara un idealista, que defensa la democràcia i dóna suport a les causes justes, trobar-se en la cruïlla de posar en dubte les teves pròpies conviccions.

Segueixo creient en l'ésser humà, malgrat tots els seus sorollosos errors, les seves múltiples misèries i la seva conscient inconsciència.

Però malgrat tot el que m'agradaria creure, segueix i seguiran existint múltiples formes de demagògia i de líders de pandereta, mentre hi haurà altres que per molt que ho intentin, no els escoltarà ningú.

I està clar, tots hi perdem.

No hay comentarios: