1.8.12

El valor, el preu i la mare que els va parir.


És com  amb la oida: escoltar o sentir. Fa molt de temps que s'intenta confondre el seu significat i fins a cert punt ens ho hem cregut fins que hem descobert, que la diferència entre el que hem pagat i el seu preu real és la punyetera bombolla.

És clar que depèn de qui ho interpreti. Si és qui ha fet negoci venent més car que el seu preu real, perquè ha convençut el comprador que el seu valor era mes alt, aquest diferencial s'ha convertit en guanys.

L'inconvenient, és que quan la roda es posa en marxa, aquell que ven i recull diners, intenta fer-ho de nou comprant per sobre del preu real, per tornar-lo a vendre amb un diferencial major.

Si a això li sumem el crèdit injustificadament fàcil, que incentivava aquestes transaccions, estem fent un globus tan gran, que quan ha explotat, ens ha esquitxat a tots. Als que compràvem, als quals veníem, als que deixaven els diners sense pensar-s’ho, ... la qüestió era donar-li inèrcia a la roda, fins que ha deixat de moure’s.

I ara què.

Ara ningú és culpable, i ens ha quedat una cara de malgastadors convulsius, perquè ens hem cregut que tota la muntanya era orenga.

Ara toca arreglar-ho. L'inconvenient és que els que dicten les regles del joc són els que ens retreuen amb certa rialleta sota el nas, que en aquest país s'hagi treballat al dia, sense pensar en èpoques de vaques magres. I el pitjor és que tenen raó.

I per resoldre-ho com ho farem?. Primer castigant el país amb remeis que ens poden fer retrocedir el rellotge del nostre fals benestar diverses dècades, per fer-nos veure que no som on creiem que estem.

Em fa por el que ve a continuació, el "després ja veurem".

No hay comentarios: