4.11.07

Soc un català emprenyat

Recordo aquella escena de la pel.licula “La escopeta nacional” on un empresàri català anava de cacera amb un ministre de Madrid per vendre porters automàtics. Quan arrivaba a la “finca” del ministre no hi trovaba ningú, i cridava “...que no hay nadie?”. L’escena era ben premonitòria: Un català anant a defensar el seu negoci a Madrid, ningú l’escoltava però era l’unic que havia anat a trevallar, els demés tant sols es repartien el poder, conspiraven, i il.lustraven l’esperit mes “cañí” (amb ñ) del poder de l’Estat, de l’Esglesia i dels terratinents vaguerosos que tant sols pensaven en el sexe i el poder. 

Aquella magnifica il.lustració d’alló mes ranci del que anomenem l’Espanya franquista, s’en podria fer un “remake”. Aquell moment era el d’en Franco, ara es el de l’adolescència democràtica. I ho dic be, l’adolescència democràtica, quan ets massa nen per ser gran i ets massa gran per ser nen. Quan costa trobar el lloc adequat en el mon real i l’omples de raons viscerals i il.luses fins a convertir-les en una realitat falsa que sovint acava dominant-te la vida. Malament si hi ha d’altres que se l’han cregut, en aquell moment es converteix en una realitat de mentida el.levada a la qualitat de “veritat convenient”. 

 Ai els politics. Sempre he defensat les meves pròpies idees i la voluntat que hi poso per entendre pel damunt del que m’expliquen. N’estic tip d’excuses. Estic fart d’alló tant “tipical spanish” de considerar-nos als catalans com a ploramicas i per altra banda incapassos de defensar el nostre interés col.lectiu. Jo, com a reflexió, segueixo considerant que els ciutadans catalans seguim fent la nostra feina però no els “intermediàris” (La Generalitat) amb els amos de la situació (El Gobierno español). 

Abans saviem qui eren i que defensaven Catalunya i ara sabem com es diuen i no sabem quina idea de Catalunya tenen i per tant no som res. Res per Espanya i els espanyols i res per Catalunya i els catalans. Aquells politics que “ens representen” actuen com a funcionàris de l’Estat i per tant justifiquen el que fan malament des de Madrid. I es clar que també s’emprenyen, però no saben gestionar el pais ja que ens ho colen tot. 

No cauré en l’equivocació d’enumerar tot el que en colen, perque per molt que ho intenti, hi ha de tot i tant que segur que em deixaria alguna cosa. Mentrestant, els nostres politics, segueixen fent de l’escena politica una baralla per demostrar que ells son millors i que els altres son el pitjor que pot passar al pais. Ningu no explica el que fa i el que ferà. Ningu cerca concil.liar la veritat amb les necessitats. Ningu es capaç de fer valer pel damunt de qualsevol baralla, l’interés general del pais. I aquest interés general, no es fabrica en la seu d’un partit, sino que es al carrer, i el patim els ciutadans. 

JA N’HI HA PROU. 

 Segurament no represento ningú, però tan sols representant-me a mi mateix em sento prou valent com per destil.lar el malestar i la mala baba que els catalans comencem a tenir, per aquest menyspreu i idees pocasoltes que estan instal.lats al poder.