Seguirem creixent

Em fa una especial il·lusió escriure aquestes línees. Entre d’altres coses perquè malgrat sóc igualadí d’adopció, em reivindico com a martorellenc sempre que puc.

Avui arriba a les vostres mans L’Extra Especial per la Fira de Primavera de Martorell 2010. Després de mes d’un any fent-vos arribar l’Extra, creiem que cal explicar-vos allò que hem fet en tots aquests mesos.

Em consolidat el nostre periòdic gratuït a la zona del Baix Llobregat Nord (Montserratina), a l’Anoia, a l’Alt Penedès, al Baix Penedès, al Garraf i a alguns municipis de la Conca de Barberà, sortint puntualment cada dimecres. En un any, ens han fet mereixedors de dos guardons importants, per una banda la Medalla d’Honor de l’Institut d’Estudis Penedesencs, i l’altra el Tassis Torrents a la millor iniciativa periodística, atorgat en el marc dels premis a la Comunicació de la Diputació de Barcelona.

Hem aconseguit ser el medi informatiu comarcal que mes està creixent en números absoluts de tot Catalunya i alhora hem fet un salt de lectors en un any de 13.700 a la setmana a mes 53.000 (segons la mitjana dels darrers dotze mesos del Baròmetre de la Comunicació), el que indica que seguirem creixent a salts de 10.000 lectors cada dos mesos durant el 2010.

La veritat es que malgrat la situació de crisi afecta a tothom, tot el meu equip i jo mateix, hem dedicat els nostres esforços a tenir uns periòdics dels que ens sentim cofois. Fins i tot la propera setmana, estarà ja en marxa el nostre portal digital L’Extra.cat (www.lextra.cat), que us convidem a visitar.

Aquest any, també ens estrenem amb un estand a la Fira. Veureu que hem portat als nostres “gegants”: la redactora i el fotògraf, i que aquesta edició va numerada. Aquest número, entra en un sorteig que es ferà el diumenge al mateix estand i que publicarem en la propera edició de l’Extra la propera setmana. Els premis que repartim, estan relacionats en aquest “Especial”.

Amics lectors, confiem de debò seguir comptant amb la vostra fidelitat i us esperem al nostre estand.

Bona Fira!

(Especial Fira de Primavera de Martorell)

La premsa gratuïta del segle XXI

La societat canvia ràpidament. Passa de la bonança econòmica i del benestar, a la crisi que obliga a reinventar les nostres formes de vida i a obrir noves rutines que ens facin més fàcil sobreviure amb menys comoditats, encara que sense renunciar a la majoria de coses que ens ajuden a estar al dia, a relaxar-nos o a gaudir de les aficions.

La premsa escrita no ha estat precisament ben tractada per la darrera crisi i parlar de caigudes de vendes de publicitat d’entre un 30 i un 50% és realment terrible per a una empresa. Tenint en compte que aquestes caigudes també van acompanyades per les davallades de vendes i de subscripcions de les publicacions de pagament, cosa que fa passar greus dificultats a la premsa de paper i força a replantejaments empresarials que comporten, en algun cas, la desaparició de capçaleres que no poden resistir la força d’aquesta greu crisi.

En el cas de Publicacions Anoia, som editors del periòdic de pagament La Veu de l’Anoia (www.veuanoia.cat), que fa vint-i-set anys que surt ininterrompudament cada divendres i la caiguda de vendes en publicitat el 2009 ha estat pel damunt d’un 30%.

Amb el gratuït L’Extra(www.extracomarcal.cat), la nostra decisió va consistir a treballar de valent i anar a la recerca de nous territoris. Per tant, vam apostar per treballar la informació i, per tant, la publicitat de noves comarques. Una anàlisi seriosa i tocant de peus a terra ens indicava clarament que, per similituds, per proximitat territorial i sociocultural i perquè les complicitats eren evidents, havíem d’apostar per la DO Penedès.

Per altra banda, els periòdics editats des de Barcelona ignoren, en les seves pàgines, allò que passa a les comarques i, per tant, era clar que això ens definia la territorialitat dels continguts. L’anàlisi de la competència ens va fer adonar que el pes del lleure en les altres publicacions gratuïtes del territori evidenciava que no es tractava adequadament la informació i que, en canvi, es donava molta importància al lleure i a l’agenda.

L’altra qüestió era a qui enfocàvem la publicació, ja que volíem un perfil de lectors de totes les edats; uns lectors que no agafessin un periòdic de vuit pàgines amb quatre xafarderies i tres notícies. Per tant, la nostra vocació des del primer moment ha estat ser un periòdic de pagament, encara que gratuït. Disposem d'una potent secció d’opinió amb opinadors de totes les edats i que responen a totes les ideologies. Tenim ben agrupades per comarques les notícies, oferint-ne de producció pròpia, implicant-nos en cadascuna de les comarques. I sobretot, no descuidem els més menuts.

Per tant, el nostre gratuït L’Extra, el definim com un periòdic gratuït setmanal de quaranta-vuit pàgines a tot color, de format tabloide, que milita en el catalanisme polític i aposta territorialment per la vegueria del Penedès.

La força dels formats digitals també era una qüestió a tenir en compte i, per aquest motiu, la nostra anàlisi va ser també molt reflexiva (www.lextra.cat). Havíem de donar on line la possibilitat que els nostres lectors tinguessin enunciats que els aproximessin als continguts del periòdic i, sobretot, donar acollida al lleure i a qualsevol eina que ens permetés de millorar el periòdic de paper. És clar que els que cerquen què fer el cap de setmana s’orienten en una agenda de paper, però s’acaben connectant a Internet per a trobar allò que volen o aconseguir més informació.

És evident que en aquests moments la gent vol trobar periòdics que els informin, que els puguin rellegir en un altre moment i estalviar-se de comprar-los. Als establiments d’hostaleria no es concep que no hi hagi un periòdic i, fonamentalment, és on molta gent aprofita per a llegir-lo. En una sala d’espera o al tren agrada trobar quelcom per llegir i que vingui de gust d’endur-se a casa.

És clar que la premsa escrita en paper necessita diners per a continuar oferint serveis de qualitat, i se l’ha de considerar com un servei públic més, però no s’ha d’oblidar la importància de la seva independència. També s’ha d’allunyar de ser una empresa ‘mendicant’ de publicitat i de recursos i, per tant, ha d’analitzar els seus punts forts i oferir-los com una oportunitat de comunicació i publicitat als clients (empreses, institucions...) que necessiten anunciar-se o explicar-se al públic i, com a tal servei, posar-hi el preu adequat.

Les innovacions i els canvis d’hàbits durant la propera dècada posaran a lloc tots els formats de comunicació i faran que tot encaixi entre la premsa de paper (gratuïta i de pagament), els formats virtuals i tota la resta. Som encara a la societat de la informació i, de la mateixa manera que no desapareixeran els llibres encara que apareguin maneres virtuals de llegir-los, tampoc no ho farà la premsa de paper, encara que s’ha d’anar en la direcció adequada en el cas dels gratuïts, sense oblidar que, per a oferir uns bons continguts i un periòdic ben distribuït, s’ha de poder pagar tot el que costa fer-lo.

Francesc Puertas

Director general de Publicacions Anoia

L’afany recaptador

Veient el que es veu, sobretot després de fracassos estrepitosos com el de reduir la velocitat d’entrada a BCN un grapat de quilòmetres abans d’arribar-hi, amb la ja demostrada inútil excusa de la reducció de contaminació, se’m segueix acudint que el principal objectiu de la mesura és la recaptació. Recaptació de diners dels contribuents que van o vénen de Barcelona i que, com un peatge més, han de passar per trams d’autopista a velocitats que quasi calen el motor.

Per fer fàcil la recaptació fins i tot han aconseguit que als pobres conductors, que en trams de velocitat variable que haurien d’anar a 50 i van a 74, ja no els treguin dos punts, perquè sinó la sagnia “llevaconductors” hauria estat d’escàndol. Sinó, que ho preguntin a aquells que van a treballar-hi cada dia.

A Igualada això sí, aquesta mesura dissuasiva l’han portada a l’extrem més retorçat que han pogut. Sinó que ho preguntin a aquells conductors que, quan surten d’Igualada, al tram més fosc de la sortida, quan han deixat enrere les cases i tan sols queda foscor i res més, un flaix els il·lumina la cara, els enlluerna i, si tens dificultats de visió, et fa trontollar la seguretat de la conducció.

És un tram sense perill, amb dificultats per entendre que allà s’ha d’anar a 50 km/h quan no és un lloc que necessiti de prudències injustificades. També és diferent si es fa a l’entrar a la ciutat, quan és imprescindible -inclús amb mesures dissuasives- aconseguir que els conductors que arriben a Igualada sàpiguen quin és el límit de velocitat.

Això sí, aquest radar poca-solta no està pensat per “pillar” els imprudents, o els que fan soroll o a qui circula a velocitats inadequades al cas urbà. És, simplement, per recaptar i res més.

Si a més hi afegim que en el tram més fosc d’Igualada un flaix t’enlluerna, i que donat que, aquest mal enfoc d’on s’ha de controlar la velocitat, es destina a encabronar més a la gent que surt d’Igualada que, ho hem de recordar, acaben sent multats per excés de velocitat amb falta greu i retirada de dos punts si van a més de 20Km/hora dels 50 que han d’anar, la veritat és que és una irresponsabilitat de qui ha decidit aquesta bestiesa.

Jo demano a les autoritats que reflexionin si no se’ls veu massa el llautó quan decideixen situar els radars a llocs tan “perillosos”.