23.5.08

La Igualada territorialment incomunicada

Diu la llegenda que uns igualadins espabilats, van decidir fa mes de cent anys, que el que era bo per la ciutat era estar conectat amb Barcelona i prou. D’altres ciutats mes espabilades, aconsseguien que els hi passes el tren tot anant a d’altres territòris, i per tant a hores d’ara tan sols estem conectats per tren a Barcelona i a les ciutats que hi han pel camí. També no era bo que creixes la ciutat si no era estrictament per muntar-hi industries, que era pel que servia el riu i per tant la ciutat va creixer donant l’esquena a l’Anoia i els ciutadans obrien via cap a les zones mes altes de la ciutat. No era bo estar gaire relacionat amb Manresa que era la ciutat que competía amb Igualada, i per tant quan mes lluny de que els igualadins hi poguessin anar, millor. I Vilafranca?. Millor no parlar-ne, poques comunicacions per si acàs. Els interessava mes poder arribar a Barcelona,… la ciutat. Aixó va obligar als igualadins a espabilar-se. A ser autosuficients. A generar la seva capacitat manufacturera i exportar-la a Barcelona. Ara mirem-nos la realitat del 2008. Una ciutat que ha quedat amagada entre el triangle mes mal comunicat de Catalunya. Som el centre geogràfic pitjor comunicat miris com t’ho miris. Si no, probeu de moure-us sense cotxe. A veure, anem a Lleida… cóm ho hem de fer?. Anem a Vilafranca,… un servei regular de viatgers menys de 4 vegades al dia. En tren hem d’anr fins a Martorell, canviar de ferrocarril i enfocar cap a Vilafranca. I després tornar (4 hores) I a Manresa?... Aixó si, per anar a Barcelona, un tren que triga… 2 hores? O el servei regular d’autobusos que triga… Una hòra i mitja?. Els nostres fills no ens ho agraeixen, ni a nosaltres ni als nostres avis que van prendre aquest tou de decisions, sovint amb bona intenció, però absolutament desenfocades amb el que tenia que ser el futur i la realitat de tot plegat. Ara hi ha un tema que està passant absolutament desapecebut pels ciutadans i que es de cabdal importancia per cóm s’administrarà el territòri en un futur no gaire llunyà: la nova divisió territorial. Es tracta de de fer mes racional l’administració del territòri. I es fa en dues fases: primer es decideix l’àmbit d’actuació territorial i després es fa efectiu mitjançant la desaparició de l’estructura de la provincia, per fer territòris mes de butxaca, que es puguin administrar de forma mes inmediata i propera als ciutadans. Aquí hi ha tres postures: Jo no ho vull però no ho dic, però faig veure que ho vull Jo no ho vull i ho torpedino però no ho dic i faig veure que ho vull Jo ho vull però depén, pero val mes que es creguin que ho vull No es un joc. Aquí s’hi poden situar tots els aparells dels partits. Mentrestant hi ha una realitat i es que que hi ha ciutadans que s’han preocupat de veure en aquesta divisió territorial la forma de sortir definitivament de l’eix Igualada-Barcelona i que els igualadins poguem anar cap on ens calgui. Crec que hem de parar atenció en alló que anomenen Vegueries, perque els politics volen novament “capar” les iniciatives i el desenvolupament racional del territòri a favor dels seus interesos electorals. Hi ha tant sols tres alternatives Dependre de Barcelona (Tornem-hi). Postura defensada per l’equip de govern igualadí Dependre de l’eix Manresa-Vic (Som-hi, embolica que fa fort). Postura defensada pel govern de la Generalitat Compartir les decisions del territori amb Vilafranca, Vilanova i Sitges, el que s’anomena Vegueria Penedès. Sincerament, no hi ha color. Tot i així em temo que no ni desapareixeran les provincies, ni hi haurà vegeries, ni res, acabarem sent la provincia única espaÑola