30.8.11

Maneflejant i manipulant els consensos.


De debò, ara si que ja s’han retratat. Cóm gosen maneflejar d’aquesta manera la Carta Magna?. Cóm poden jugar amb les normes que posen ordre en l’endeutament, sense arreglar el sostre de la “solidaritat” que han de tenir els impostos que es recapten a Catalunya amb la resta d’España. Si si, amb aquella España que fa autopistes gratuïtes on no les necessita, o trens d’alta velocitat on no fan falta?.

Com poden fer aquesta bestiesa tan gran, sense pensar en cap altra conseqüència que no sigui la de seguir estrenyent el cèrcol per on fan passar l’autogovern del nostre país.

Ara, juntets de la ma, aquells que se les foten a tort i a dret, estan d’acord en fotre a tots els que convingui per tal de manar còmodament i seguir fotent ma al moneder que no es el seu.

No els costa res citar Alemanya amb els temes que els hi van a favor, com això del “sostre d’endeutament”. Però al temps, haurien de mirar cara a cara la decisió del Tribunal Constitucional Alemany que limita la mal nomenada “solidaritat” dels Lands Alemanys a un 4%. Aquí seguirem pagant un 10% i apa, anar tirant.

Es una veritable burrada tot el que estan fent. Hi ha tal desgavell i tantes “fugues” a l’estructura, que hi posen pegats i mes pegats sense legislar amb el cap, o millor dit, intentant fer el que els manen des d’Europa sense que canvi l’estatus quo de res. Per aconseguir-ho tan sols tenen una manera, posant-se d’acord els partits de l’Estat perquè no canviïn les coses. I el paper del PSC segueix sent intolerable.

El que es mes trist, es el retrocés implacable del nostre autogovern, amb les riatlles de qui parla de Catalunya a Catalunya d’una manera, però quan es fora, ens titlla d’insolidaris i garrepes i que se’ns ha de tenir lligats i amb la corretja curta.

Ara s’haurà de veure cóm s’utilitzarà aquesta reforma Constitucional de corre-cuita, on no s’ha comptat amb ningú mes que aquells que l’han interpretada cons els ha convingut i l’han pervertit de mala manera.

Si algú ho portés al Tribunal Constitucional de l’Estat Español, com caram ho interpretarien?. Les reformes de la Carta Magna no s’han de fer via consulta popular?. 

29.8.11

Indignats, psicoindignats, indignats d’esquerres, indignats de dretes, indignats de centre, aprofitats i cagamandurries.


Ja n’hi ha prou. La “Indignació” no es patrimoni de ningú, i es de tots.

I es clar que tots estem indignats!. Amb el que s’ha fet, amb el que no s’ha fet, amb el que s’ha deixat de fer i amb tot el que transpira l’estil de fer política que s’ha instal·lat a les actuacions de qui ha governat els darrers anys.

Les consignes de les “manis” que he vist aquests dies, a què responen?, a qui representen?, què defensen?, on volen anar a parar?...

He vist que ara hi ha col·lectius que s’identifiquen com “els indignats” però que s’autoqualifiquen d’esquerres, o indignats de l’església, o indignats socials,... que caram vol dir tot això?.

I n’hi ha dels que no saben ben be quines solucions hi ha d’haver, però que no estan d’acord en res. Que consideren que les solucions no les han de donar els politics que s’han elegit. Be, i si no ens les han de donar aquelles persones que hem escollit perquè ens representin, qui caram ho ha de fer?... una assemblea?. I qui em representarà a mi en aquesta assemblea?.

Estic realment decebut. Està clar que a priori, quan es qualifica la “indignació” com una actitud i no com a una consigna que no porta enlloc, hi estic absolutament d’acord. Quan s’esgrimeix com un eslògan que no sé ben be què persegueix, o a on ens porta hi estic absolutament en desacord.

Estic segur que aquesta opinió hi ha a qui no els agradarà, però de la mateixa manera que en el seu moment vaig defensar el meu dret al vot i he defensat el meu dret d’escollir qui em representa, i he defensat la indignació com actitud, davant de tot el que s’està fet malament, no li atorgo a ningú que no sé què defensa, el dret a representar-me.