tag:blogger.com,1999:blog-359599222024-03-13T13:26:32.380-07:00Opinions d'en Francesc PuertasRecull d'històries, articles i opinions de Francesc PuertasFrancesc Puertashttp://www.blogger.com/profile/12628353196299503724noreply@blogger.comBlogger146125tag:blogger.com,1999:blog-35959922.post-31398041465679224342013-04-29T08:41:00.001-07:002013-04-29T08:41:43.112-07:00Qui pot resoldre les coses, es qui te menys ganes de fer-ho.<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Fa dies que estic imaginant en un suposat quadre d'abscisses i ordenades, com situaria la voluntat i les creences.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Al final he entès que la millor manera d'ordenar-ho, seria </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/--yGoyhqUOA8/UX6UlQPUx2I/AAAAAAAAMQQ/Zd7U591MoH4/s1600/IGDS_Intransigente.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/--yGoyhqUOA8/UX6UlQPUx2I/AAAAAAAAMQQ/Zd7U591MoH4/s1600/IGDS_Intransigente.jpg" /></a></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">situar en l'eix d'ordenades (el vertical) el que seria la voluntat i en l'eix d'abscisses (horitzontal) les creences.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">En aquest quadre cartesià, per anar de menys a més, situaria en un el "no m'importa res" i en l'altre "no m'afecta el que facin els altres". Aniria pujant d'intensitat i em trobaria amb la tolerància i més enllà amb la intolerància. I en l'altra el diàleg i la intransigència.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">I és clar, quan he tingut construït el quadre, m'ha semblat una absoluta estupidesa. Perquè dependrà de moltes coses Per exemple que les persones que som objecte d'estudi, estiguem variant nostra postura constantment i que cada vegada més ens posicionem en algun lloc de la taula.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Ningú és igual ni veu les coses de la mateixa manera. I no és bo ni deixar que passin les coses ni situar-se en la intolerància ni en la intransigència.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Nelson Mandela deia amb molt d'encert, que quan se signa la pau, normalment ho fas amb el teu enemic, i això vol dir que tothom cedeix fins a arribar al punt que s'arriba a la decissió més justa per a la majoria.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">No val la pena intentar aclarir mitjançant diagrames ni quadres cartesians el que han fet els que s'han enrocat en que les coses es quedin com estan i els que volen avançar de forma significativa cap a un nou status quo.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">I mentre, la gran majoria de persones, ens movem per tot el quadre amb molta incomoditat.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Com a reflexió, és clar que la intransigència i la intolerància, estan aconseguint que els camins de l'enteniment cada cop siguin més difícils.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Aquells que mantenen la seva postura de no moure les coses de com estan, en realitat són aquells que tenen por de perdre alguna cosa. Se'ls hauria de preguntar si han fet alguna cosa perquè els que pensen diferent a ells canviin d'opinió.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Segurament la seva absurda seguretat en que tenen raó en una cosa, provoca que aquells que pensen diferent radicalitzin les seves postures.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Les "raons absolutes" i els drets adquirits, perden força quan s'usen malament. I fa molt temps que qui remena les lleis al seu antull està fent les coses pèssimament.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Voler sortir del que li subjuga condueix a voler un nou escenari i una nova manera de veure les coses.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">I queda clar que hi ha dues formes de sortir d'aquest embolic: amb la confrontació o amb el diàleg.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">La confrontació sempre tendeix a que algú dels dos, perdi. El diàleg sempre condueix a un escenari millor.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Com més s'esforci qui domina les lleis, a demostrar que no permetrà ni una sola modificació, mes s'anhelarà un nou status quo.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">De la manera que estan succeint les coses, i lo malament que estan fent els deures aquells que haurien resoldre'ls amb saviesa, em temo que s'estan convertint en irremeiable que les persones que se senten maltractades per la seva falta de destresa, vulguem un canvi. I que ho vulguem amb urgència.</span><br />
<div>
<br /></div>
Francesc Puertashttp://www.blogger.com/profile/12628353196299503724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35959922.post-50779601450494060372013-04-02T11:32:00.002-07:002013-04-02T11:32:47.453-07:00Segueix havent-hi demagogs i líders de pandereta.<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">"Els exabruptes condicionals del saber oníric, són melísimes de les conjuntures anímiques, de tal manera, que l'exercici d'un albir equànime, mai exercirà privilegis circumstancials"</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-7bcAsBXoyD0/UVsj4AJfFfI/AAAAAAAALnA/X7f4__wEcEQ/s1600/blablabla.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-7bcAsBXoyD0/UVsj4AJfFfI/AAAAAAAALnA/X7f4__wEcEQ/s1600/blablabla.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Aquest text, pertany al "demagog" d'una obra de teatre dels anys 70 del segle passat.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Cada vegada que el personatge "deixava anar" quatre o cinc frases inintel•ligibles, més l’aixecaven, més l’aplaudien, més l’encoratjaven ... "és un gran líder" (deien)</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Avui les coses no han canviat gaire, si de cas l'època i poca cosa més.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Segueix havent demagogs i líders de conveniència, quina única missió és tenir entretinguda a la gent. Ja no posa nerviós a ningú que algú que per sortir elegit, un candidat es basi en dues bravates, tres missatges a mitges, dos o tres titulars de descrèdit a l'oponent i poca cosa més. Perquè de deixar anar idees solvents res de res.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">I si s'ha de fer qualsevol cosa que no coincideixi amb el que es va prometre, tant se val, els suports incondicionals els sostindran. És igual el que diguin o el que fassin, no els compromet ni el present ni el futur.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">I si la Carta Magna els permet actuar impunement, es tracta de no canviar ni una coma.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">És molt trist per a algú que és encara un idealista, que defensa la democràcia i dóna suport a les causes justes, trobar-se en la cruïlla de posar en dubte les teves pròpies conviccions.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Segueixo creient en l'ésser humà, malgrat tots els seus sorollosos errors, les seves múltiples misèries i la seva conscient inconsciència.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Però malgrat tot el que m'agradaria creure, segueix i seguiran existint múltiples formes de demagògia i de líders de pandereta, mentre hi haurà altres que per molt que ho intentin, no els escoltarà ningú.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">I està clar, tots hi perdem.</span><br />
Francesc Puertashttp://www.blogger.com/profile/12628353196299503724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35959922.post-24687545486088581272013-03-20T09:01:00.001-07:002013-03-20T09:01:16.969-07:00Els "indicadors" diuen que tenim una crisi que no es veu el final.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-ppjS7b__QLo/UUncppAZNfI/AAAAAAAALLE/GQVO0Gor-7M/s1600/crisis-empresas.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="312" src="http://1.bp.blogspot.com/-ppjS7b__QLo/UUncppAZNfI/AAAAAAAALLE/GQVO0Gor-7M/s320/crisis-empresas.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">La poca vergonya d'alguns bancs ja arriba a uns límits indecents quan s'atreveixen a anunciar les seves bondats en un espot publicitari, en què expliquen que donaran crèdit, que ens conviden a que somiar amb un cotxe nou, que aspirem a un nou habitatge, que ens atrevim amb nous capricis, ... i que no dubtem que són un banc fantàstic i sanejat amb fons públics, per tant disposen d'una solvència inqüestionable, perquè el nostre govern no permetrà la seva fallida.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Mentrestant, al carrer una ingent quantitat de persones vulnerables, que ja havien dipositat la seva confiança en ells i en la gestió dels seus estalvis, s'han vist condemnats a la misèria havent comprat amb el seu assessorament productes financers enganyosos i denominats de manera morbosa "preferents" , que mai podran recuperar.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Com caram s'atreveixen!?</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">És exactament el mateix que el govern espanyol, instal·lat en "l'orgull nacional", que es creuen les seves consignes, encara que la realitat dels d'indicadors "criden" uns resultats diferents i per tant unes conseqüències pitjors.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Anem malament.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">A Espanya mai s'ha entès de què va això de la Unió Europea. Mentre tres o quatre països d'Europa han "pagat molts diners" durant molts anys, a molts països del sud del continent perquè es posessin al dia en infraestructures i condicions socials que permetessin apropar les condicions dels europeus del nord amb els europeus del sud, en països com el nostre hem seguit creient que convertir un AVE en un tren de rodalies era el que tocava. O construir aeroports on no fan falta, o invertir en piscines olímpiques i auditoris en pobles de 2.000 habitants, o generar el fals miratge de creació d'ocupació insuflant funcionaris en el sistema, en lloc d'incentivar la iniciativa privada.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Clar. Ara que els que posaven els diners s'han cansat i han deixat que caigui tot, en els països que s'han acostumat que entrés els diners i gastar sense contemplacions, tot està anant directament aquest abisme al qual no li veiem el fons.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Els països "ponedors", saben que se'ls s'enfonsa l'invent del "euro" si mantenen dins el "Sistema" a països tòxics. I si volen mantenir aquests països que fa molts anys fan malament els seus deures (i de fet no ha importat el color del partit que hagi governat), els diuen que els deixaran diners, però que els hauran de tornar i que no es fien de la seva paraula. Només es fien de les seves receptes per convertir un país insolvent en un de solvent ... (Perdonin vostès que m'aparegui cert "rictus" d'incredulitat a la cara). I aquí estem.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Espanya segueix dient que no necessita diners perquè així no estarà en mans de les receptes financeres del paisos que "posen", però aquests no permetran que la toxicitat d'un país en fallida els acabi enfonsant el Sistema Euro.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Mentre, el nostre govern té en marxa el ventilador per escampar les culpes per tot arreu, quan des de Madrid segueixen provocant un forat immens (3/4 parts del total, per ser més precisos) en el que lluny de ser conscients que necessiten la ajuda de tots, segueixen actuant de forma jacobina i supèrbia amb tots els territoris que no pensen com ells.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Com no ho entenguin aviat, anem directes a un escenàri que no acabarà bé.</span><br />
Francesc Puertashttp://www.blogger.com/profile/12628353196299503724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35959922.post-52415809926817352392013-03-07T06:43:00.002-08:002013-03-07T06:43:27.807-08:00Els temors a l'exercici democràtic<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Mai ens podrem ni tan sols plantejar que serem capaços de fer alguna cosa més de la que en realitat podem. Els nostres límits existeixen, però hem de ser rigorosos amb l'anàlisi del que som capaços de fer.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-uza3gjJlPVE/UTinee747ZI/AAAAAAAAK8Y/LxLbhsnTNh0/s1600/democracia.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-uza3gjJlPVE/UTinee747ZI/AAAAAAAAK8Y/LxLbhsnTNh0/s320/democracia.jpg" width="315" /></a></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Això em recorda la història del domador de puces. Consistia en deixar saltar les puces fins on poguessin. El següent pas consistia en posar un obstacle a l'alçada, i que com a conseqüència del salt es donessin una trompada. Quan en dos o tres intents, el seu salt provocava un nou cop, deixaven de saltar més amunt i només ho feien fins l’alçada de l'obstacle.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">En realitat el domador només es dedicava a posar límits. No encoratjava el salt.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Estem immersos en una societat que ens posa límits, que gestiona “legalitats” en funció de les seves “veritats indiscutibles” i que impedeix desenvolupar les capacitats de la gent.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">És trist adonar-se d'aquest assumpte, a força de colpejar insistentment contra el límit que imposa el "domador" o el "garant" d’aquestes legalitats (per altra banda discutibles), si es plantegen en el temps de forma interessada. També hem de recordar que moltes d’aquestes “veritats” son aquelles que es van forjar en virtut d'un acord territorial, una guerra perduda/guanyada o uns "drets" dubtosos.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">En realitat es tracta de la subjugació de les voluntats de la majoria dels ciutadans, perquè segons qui, segueixi tenint uns "drets" que ja ningú comprèn ni reconeix.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Ha arribat el moment de posar la situació en mans de la democràcia. De la voluntat de la majoria. I això no vol dir en favor de qui vulgui imposar res, sinó que tenint en compte que han de convèncer qui haurà de votar, haurà de posar a prova les seves capacitats per convèncer i el resultat els sigui favorable. I si no ho és, que es sotmetin al resultat.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">En una banda de la taula, hi ha qui nega, maltracta i subjuga, en lloc de demostrar que la situació és millor viure amb les seves condicions, que els ciutadans estan més acompanyats amb ells, o que són respectuosos amb la voluntat de la majoria.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">És hora que es posin a prova els mecanismes democràtics, i aquests no consisteixen en trobar excuses perquè la gent no els practiqui, sinó a facilitar-ne el seu exercici.</span><br />
<div>
<br /></div>
Francesc Puertashttp://www.blogger.com/profile/12628353196299503724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35959922.post-91789726717389647362013-02-23T12:25:00.002-08:002013-02-23T12:27:38.248-08:00Tots pringats a la pastera.<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Doncs si. Aquesta vegada sembla que tots han decidit treure's els ulls i per tant, aquells informes i contrainformes amb els que presumiblement amenaçaven al seu contrincant amb revelar, estan sortint a la llum a "lo bèstia".</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-2PvbYZP-r4w/USklxnwD4XI/AAAAAAAAKmI/57ftcrhnQtw/s1600/hastaluegoo.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="311" src="http://1.bp.blogspot.com/-2PvbYZP-r4w/USklxnwD4XI/AAAAAAAAKmI/57ftcrhnQtw/s320/hastaluegoo.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">I en aquests moments, quan la classe política, les institucions i altra gent que veiem cada dia a les notícies esgrimint "les seves raons" per governar com governen, sembla que escudant-se en aquests arguments hi havia molt més. Des de temors que airegin segons quins "drapets", a escollir quin dossier han de llançar al cap del contrincant.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Això ja és una guerra oberta, en què cada un d'ells coneixen el seu propi objectiu. I la veritat és que em temo que són autèntics núvols de polaguera perquè no veiem què caram està passant.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">I just en aquest punt he deixat de creure en les raons que argumenten cadascun dels protagonistes de tots aquests affairs llançats als mitjans de comunicació, dosificats en els moments temporals que més els convenen.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">La gent està farta.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Els ciutadans ja no ens creiem a ningú, fins que siguin capaços de seure al voltant d'una taula TOTS, però TOTS, i amb llum, taquígrafs, micròfons a la vista, paper i bolígraf, es comprometin a no seguir per aquest camí, i apartar d'una vegada a aquells que han fet d'aquestes pràctiques alguna cosa fastigosament normal.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Mai he cregut que la democràcia sigui perfecta, però tampoc he cregut en una altra forma d'administrar socialment un col·lectiu. I tant me fa si es tracta d'una ONG, d'un club esportiu, d'una ciutat, d'un país o d'un continent. Ningú emparat en una mena de creença cega en que sense preguntar i només amb la seva intuïció, està representant a la majoria, un personatge així, NO hauria de tenir l'aval ciutadà per res de res. Quina por tenim a preguntar?. Què temem? Un resultat advers a la nostra opinió? ... i què?!</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">O creiem en la democràcia o no hi creiem. La democràcia no ha de tenir límits, no se'ls pot posar portes al camp i ningú té drets per sobre de la voluntat de la majoria.</span>Francesc Puertashttp://www.blogger.com/profile/12628353196299503724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35959922.post-60297142699149392372012-08-09T01:29:00.001-07:002012-08-09T01:29:14.402-07:00L'IVA dels bolquers passarà del 4% al 21%<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Hi ha decisions que no es poden prendre alegrement.</span></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-17Z3vBkzItU/UCN0q1wq9pI/AAAAAAAAImE/jsyebM65TVQ/s1600/rajoy+y+pa%C3%B1ales.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-17Z3vBkzItU/UCN0q1wq9pI/AAAAAAAAImE/jsyebM65TVQ/s1600/rajoy+y+pa%C3%B1ales.jpg" /></a></div>
<br />Francesc Puertashttp://www.blogger.com/profile/12628353196299503724noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-35959922.post-17997004230194050952012-08-01T01:20:00.002-07:002012-08-01T01:39:45.588-07:00El valor, el preu i la mare que els va parir.<br />
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">És com <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb la oida:
escoltar o sentir. Fa molt de temps que s'intenta confondre el seu significat i
fins a cert punt ens ho hem cregut fins que hem descobert, que la diferència
entre el que hem pagat i el seu preu real és la punyetera bombolla.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-m94Dt3Exy7s/UBjmykP_qUI/AAAAAAAAIe8/BZOf5guMTfc/s1600/preu.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="249" src="http://1.bp.blogspot.com/-m94Dt3Exy7s/UBjmykP_qUI/AAAAAAAAIe8/BZOf5guMTfc/s320/preu.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">És clar que depèn de qui ho interpreti. Si és qui ha fet
negoci venent més car que el seu preu real, perquè ha convençut el comprador
que el seu valor era mes alt, aquest diferencial s'ha convertit en guanys.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">L'inconvenient, és que quan la roda es posa en marxa,
aquell que ven i recull diners, intenta fer-ho de nou comprant per sobre del
preu real, per tornar-lo a vendre amb un diferencial major.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Si a això li sumem el crèdit injustificadament fàcil, que
incentivava aquestes transaccions, estem fent un globus tan gran, que quan ha
explotat, ens ha esquitxat a tots. Als que compràvem, als quals veníem, als que
deixaven els diners sense pensar-s’ho, ... la qüestió era donar-li inèrcia a la
roda, fins que ha deixat de moure’s.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">I ara què.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Ara ningú és culpable, i ens ha quedat una cara de
malgastadors convulsius, perquè ens hem cregut que tota la muntanya era orenga.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Ara toca arreglar-ho. L'inconvenient és que els que
dicten les regles del joc són els que ens retreuen amb certa rialleta sota el
nas, que en aquest país s'hagi treballat al dia, sense pensar en èpoques de
vaques magres. I el pitjor és que tenen raó.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">I per resoldre-ho com ho farem?. Primer castigant el país
amb remeis que ens poden fer retrocedir el rellotge del nostre fals benestar
diverses dècades, per fer-nos veure que no som on creiem que estem.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Em fa por el que ve a continuació, el "després ja
veurem".</span></div>Francesc Puertashttp://www.blogger.com/profile/12628353196299503724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35959922.post-83199778415052937802012-07-16T07:38:00.000-07:002012-07-17T01:34:04.917-07:00Fins on arriba la nostra paciència<br />
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt;"></span><br />
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt;">Avui m'he descobert prenent més d'un cafè a la terrassa
del bar proper a casa meva. M'he llegit dos diaris gairebé sense adonar-me mentre
em cruspia els cafès sense pietat.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-HDx5wCxgWl4/UAQnOQij-KI/AAAAAAAAIYY/zrgEIYs96qQ/s1600/coffee_and_newspaper.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-HDx5wCxgWl4/UAQnOQij-KI/AAAAAAAAIYY/zrgEIYs96qQ/s1600/coffee_and_newspaper.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt;">No esperava trobar cap notícia agradable ni motivadora,
ja que ni tan sols les que ho intenten, ho són.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt;">Ni tan sols la situació de violència física i verbal que
ens transmeten en els rotatius sobre qualsevol altre lloc del món, ofega el
"lament" de decrepitud que crida la situació del nostre país.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt;">Els ciutadans ja hem entès que no es tracta de canviar
les cares de qui governa, ja que no tan sols no han canviat les perspectives de
futur, sinó que es veu a venir que ens dirigim de forma constant a l'abisme. Un
d'aquests abismes que no es veuen però que s'intueixen.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt;">I el pitjor és que com els grans temes financers i
econòmics no es decideixen ni a Europa, sinó que estan en mans dels
"Mercats" i per tant els governs no tenen ni idea de com
controlar-lo, han decidit pressionar més en aquells temes que més defineixen la
política d'un o altre partit gran de l'Estat: el "jacobinisme" i la
recentralització.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt;">Amb excuses fonamentades en les consignes més casposes
que se'ls ocorren, segueixen espatllant una i altra vegada la convivència, amb
decisions que per injustes i malintencionades, intenten que tinguin més
"volum i eco" que qualsevol altra cosa que passi en la realitat del
país .</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt;">Jo seguia bevent el cafè, fins que he recordat que em
queden menys de 10 euros a la butxaca per donar-me aquest "caprici"
del cafè durant aquesta setmana, que no sé quant em costaran els medicaments
que vaig aniré a buscar demà, que no sé com atendré el rebut del préstec, que
ja se m'ha acabat la prestació per desocupació, que no sé com posaré gasolina
al cotxe per anar a Barcelona a l'entrevista de treball (en la que em van a
rebutjaran perquè tinc més de 50 anys), i tampoc sé quants diners em costarà
aparcar en aquesta ciutat a 40 quilòmetres d'on visc. I no vull pensar en el
menjar, perquè els tres que vivim a casa depenem d'un sou d'un treball que
contracten un dia abans i descontracten un dia després.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt;">I a més, descobreixes que el govern central ens recorda
que som un país de persones amb capacitat de sacrifici i que les mesures que es
prenen, ho fan per tenir un futur millor i en benefici de tots (?).</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt;">La situació descrita no és fictícia. La situació descrita
comença a ser comú entre molta gent i el sentiment d’estar-ne fart comença a
mostrar signes d'evidència.</span><br />
<br />
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt;"><span style="font-size: x-small;"><i>(Nota
de l'autor: Aquesta historia de ficció està inspirada en la realitat. Els personatges
son reals, encara que no responen a la història de ningú en concret)</i></span></span></div>Francesc Puertashttp://www.blogger.com/profile/12628353196299503724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35959922.post-69127986475162379742012-05-04T03:21:00.002-07:002012-05-04T03:21:31.843-07:00Manifest del Ateneus<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.ateneus.cat/"><img border="0" height="409" src="http://1.bp.blogspot.com/-js2bC0Kx2H8/T6OtWgtOvcI/AAAAAAAAH4g/WaXQPAVRsrI/s640/manifest+ateneus.jpg" width="640" /></a></div>
<br />Francesc Puertashttp://www.blogger.com/profile/12628353196299503724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35959922.post-19955507701350747432012-04-11T04:17:00.002-07:002012-04-11T04:17:51.404-07:00Sóc català. Algun problema?<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-lSOyHJenLOg/T4VoTXQHm5I/AAAAAAAAHj8/xJ_8ugQkegs/s1600/catala-51.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-lSOyHJenLOg/T4VoTXQHm5I/AAAAAAAAHj8/xJ_8ugQkegs/s200/catala-51.png" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">No hi ha res més infame, que destruir els significats de
les coses, pervertint missatges, conceptes i ideologies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Si. Jo sóc nacionalista. I nacionalisme no és res més que
creure en la identitat d'un col·lectiu, que per les seves costums, forma de ser
i organitzar-se, per la seva llengua i la seva cultura i sobretot, per la
manera de concebre les seves relacions amb els altres, s'entenen corporatius i
s'identifiquen com a tals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Qualsevol altra manera d'entendre-ho, sobretot quan es
adjectiven (separatistes, racistes, anti-no-es-què, ...), ja s'intenta
demonitzar que et sentis part d'alguna cosa. Sobretot, aquells / es que es
dediquen a donar a entendre que un col · lectiu no té drets i que el seu els té
tots perquè són més grans i van guanyar una guerra, llavors ja la intenció es
incomodar i a intentar mostrar una realitat enganyosa sobre un territori, per
pervertir la convivència, i fer irrespirables les relacions entre un col·lectiu
i l'altre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">I hi ha coses que s'han convertit en normals, perquè ho
són. Ningú les ha imposat, sinó que han deixat d’estar perseguides com
anòmales. La llengua, la cultura, les institucions, els símbols, ...)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Doncs si, jo sóc nacionalista. Però un d'aquests
nacionalistes en els que el meu pare era aragonès, la meva mare catalana i em
fan sentir vergonya aliena quan escolto estupideses d'algun polític de les “derechones”
més ràncies d'Espanya, que és quan no em sento per a res identificat amb la
seva idea de país.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">I anem a distingir entre ser de dretes i ser de la “derechona”.
També hi caben les realitats del que significa ser de dretes en un país
comunista o en un país capitalista. Ja saben que amb la parauleta
"dreta" es defineixen els conservadors, i d'haver-los n'hi ha
comunistes i capitalistes. A la Xina la dreta serien els comunistes ia Espanya
no (per posar un exemple).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">El partit que actualment governa en la majoria "dels
governs" autonòmics i a Espanya, té el gran problema d'haver aglutinat
excessives sensibilitats de dretes i de derechonas intolerants. Fins i tot als
de dretes que els costa admetre que ho són, diuen que són liberals,
apropiant-se d'un concepte que no els defineix, i la veritat es que estan
barrejats amb "neocons" que els encanta el "tea party" nord-americà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">No parlem dels partits anomenats d'esquerres, que fins
ara s'han dedicat a plantejar escenaris utòpics sobre convertir-se en
generadors de treball administrat per "papà Estat" i altres
bajanades, pensant que amb actuacions que donin suport al benestar de les
persones amb recursos públics era suficient per aixecar l'ànim i maquillar una
situació insostenible. No han pensat que la gran aspiració de la gent és
sentir-se de classe mitjana amb recursos il·limitats, i a això han jugat els
bancs amb la connivència financera internacional i a més inventant allò de la
capacitat d'endeutament. Que per un particular era lícit en tant i quan per a
l'administració pública ho era “a lo bèstia”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Si, sóc nacionalista, i crec que la bogeria de confondre
globalització amb universalització, ens ha portat a un camí complexa, sobre el
que no hi ha una solució clara. Ens ha portat a un moment en que el que opinin
els nostres representants públics i els nostres països importa poc, perquè els
que realment manipulen els vaivens financers són els que han convertit tot això
en un joc per guanyar diners, important-els-hi un “pito” tota la resta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">I no ha ajudat gens això del "destino en lo universal"
i el de creure'ns que només existeixen els camins que ens mostren qui crida més
o qui te la possibilitat que l’escoltin perquè ostenten un càrrec
institucional.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Doncs no. La cosa està molt malament, i si segueixen
considerant als nacionalistes i l'autogovern com els culpables de tot això, que
repassin les hemeroteques i que observin que les coses no són com intenten
transmetre amb reinterpretacions que semblen una burla, sinó que la seva
intenció és més la de tornar a subjugar i trepitjar els drets nacionals de
persones que no creiem en l'Espanya única, on no tenim cap veu, ni l'hem
tinguda mai. On estan convençuts que les reivindicacions de Catalunya han estat
una anècdota i una forma de creure'ns quelcom que no tindrem mai.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">I acabo recordant de nou on soc en tot aquest panorama:
sóc liberal, socialdemòcrata i humanista a parts iguals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">I sóc nacionalista. Per cert, ia més m'agrada tenir
opinió ... algun problema?.</span></div>Francesc Puertashttp://www.blogger.com/profile/12628353196299503724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35959922.post-69938458686370968302012-03-25T03:48:00.001-07:002012-03-25T03:50:17.293-07:00Setciències i dictadorets de fireta.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-d2NayxWn51A/T2739HNmTZI/AAAAAAAAHU0/mbByvaQoGw8/s1600/cola.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-d2NayxWn51A/T2739HNmTZI/AAAAAAAAHU0/mbByvaQoGw8/s320/cola.jpg" width="240" /></a></div>
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: #333333;" title="Últimamente se hacen más visibles y evidentes según qué clase de aconsejadores profesionales, que con aspiraciones de sabios, se ven autorizados a darte instrucciones sobre cosas sobre las que no necesitas saber nada.">Darrerament es fan més visibles i evidents segons quina classe de aconselladors professionals, que amb aspiracions de savis, es veuen autoritzats a donar-te instruccions sobre coses sobre les que no necessites saber res.</span></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: #333333;" title="Últimamente se hacen más visibles y evidentes según qué clase de aconsejadores profesionales, que con aspiraciones de sabios, se ven autorizados a darte instrucciones sobre cosas sobre las que no necesitas saber nada."><br /></span><span style="color: #333333;" title="Pasa en restaurantes en los que sin preguntarlo redirigen tus decisiones en lo que te apetece comer, cambiando tus decisiones, porque las ponen en duda con buenas palabras.">Passa en restaurants en els que sense preguntar-ho redirigeixen les teves decisions en el que et ve de gust menjar, canviant les teves decisions, perquè les posen en dubte amb bones paraules. </span><span style="color: #333333;" title="Todo ello sin preguntarte lo que te gusta, o si tienes mucha o poca hambre, o cuáles son tus limitaciones económicas.">Tot això sense preguntar-te el que t'agrada, o si tens molta o poca gana, o quines són les teves limitacions econòmiques.</span></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: #333333;" title="Todo ello sin preguntarte lo que te gusta, o si tienes mucha o poca hambre, o cuáles son tus limitaciones económicas."><br /></span><span style="color: #333333;" title="Pasa con personas que se autocalifican como profesionales del consejo, que lejos de estudiar contigo lo que necesitas, se lanzan a soltarlos indicándote cómo deberías trabajar y en qué cuestiones deberías apoyarte, y te sueltan consejos aprendidos sin que haya mediado ninguna petición de ayuda.">Passa amb persones que s'autoqualifiquen com a professionals del consell, que lluny d'estudiar amb tu el que necessites, es llancen a deixar-los anar indicant com hauries treballar i en quines qüestions t'hauries recolzar, i et deixen anar consells apresos de memoria, sense que hi hagi hagut cap petició d'ajuda.</span></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: #333333;" title="Pasa con personas que se autocalifican como profesionales del consejo, que lejos de estudiar contigo lo que necesitas, se lanzan a soltarlos indicándote cómo deberías trabajar y en qué cuestiones deberías apoyarte, y te sueltan consejos aprendidos sin que haya mediado ninguna petición de ayuda."><br /></span><span style="color: #333333;" title="También los hay que están de “seguratas” en según que lugar, y sin escucharte, deciden que ahí no vas a entrar y punto.">També n'hi ha que estan de "segurates" en segons quin lloc, i sense escoltar-te, decideixen que aquí no entraràs i punt.</span></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: #333333;" title="También los hay que están de “seguratas” en según que lugar, y sin escucharte, deciden que ahí no vas a entrar y punto."><br /></span><span style="color: #333333;" title="O también hay funcionarios no importa en qué administración, que se saltan a la torera lo que pretendes, para aconsejarte lo que tienes que hacer sin preguntarse que necesitas y por qué, lanzándose a dar opiniones y consejos en cosas que no te interesan.">O també hi ha funcionaris no importa en quina administració, que se salten a la torera el que vols, per aconsellar el que has de fer sense preguntar que necessites i per què ho necessites, llançant-se a donar opinions i consells en coses que no t'interessen.</span></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: #333333;" title="O también hay funcionarios no importa en qué administración, que se saltan a la torera lo que pretendes, para aconsejarte lo que tienes que hacer sin preguntarse que necesitas y por qué, lanzándose a dar opiniones y consejos en cosas que no te interesan."><br /></span><span style="color: #333333;" title="O algunos políticos, que por tener un cargo institucional que "ha ganado" porque tal o cual político de su partido tiene un cargo relevante (limitado en el tiempo), a pesar de tener autoridad, puede no tener preparación alguna para ocuparlo, y confunde">O alguns polítics, que per tenir un càrrec institucional que "ha guanyat" perquè un o altre polític del seu partit té un càrrec rellevant (limitat en el temps), tot i tenir autoritat, pot no tenir cap preparació per ocupar-lo, i confon </span><span style="color: #333333;" title="el bien común con la verdad, y ser propietarios de la razón.">el bé comú amb la veritat, i es creuen els propietaris de la raó.</span><span style="color: #333333;" title="O aquellos que porque saben que los que están esperando en la cola van a verlos a ellos, se “visten” de importantes y se creen autorizados a tratarte como un inútil que necesita su consejo."><br /></span></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: #333333;" title="O aquellos que porque saben que los que están esperando en la cola van a verlos a ellos, se “visten” de importantes y se creen autorizados a tratarte como un inútil que necesita su consejo.">O aquells que perquè saben que els que estan esperant-se a la cua van a veure'ls a ells, es "vesteixen" d'importants i es creuen autoritzats a tractar-te com un inútil que necessita el ser aconsellat per ell.</span><span style="color: #333333;" title="O aquellas personas que atienden al público, y que mirándote con superioridad, te ignoran, cuando les preguntas si tienen este o aquel producto, te dicen que tienen lo que hay en la estantería, sin preocuparse por tus necesidades."><br /></span></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: #333333;" title="O aquellas personas que atienden al público, y que mirándote con superioridad, te ignoran, cuando les preguntas si tienen este o aquel producto, te dicen que tienen lo que hay en la estantería, sin preocuparse por tus necesidades.">O aquelles persones que atenen el públic, i que mirant-te amb superioritat, t'ignoren, quan els preguntes si tenen aquest o aquell producte, i et responen que tenen el que hi ha a la prestatgeria, sense preocupar-se per les teves necessitats.</span><span style="color: #333333;" title="También hay participantes de "psicotertulias" que acaban creyéndose sus opiniones, porque gritan mas, impiden hablar a los demás y se creen opinadores profesionales con derecho a convertir en realidad un simple rumor."><br /></span></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: #333333;" title="También hay participantes de "psicotertulias" que acaban creyéndose sus opiniones, porque gritan mas, impiden hablar a los demás y se creen opinadores profesionales con derecho a convertir en realidad un simple rumor.">També hi ha participants de "psicotertulias" que acaben creient-se les seves opinions, perquè son els que criden més, impedeixen parlar als altres i es creuen opinadors professionals amb dret a convertir en realitat un simple rumor.</span><span style="color: #333333;" title="Muchos de ellos se sienten con “suficiente experiencia” (superior a la tuya), porque hace 10 años que trabajan en ello, y muchas veces, su “expertise” se basa en haber repetido diez veces un año mal aprendido."><br /></span></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: #333333;" title="Muchos de ellos se sienten con “suficiente experiencia” (superior a la tuya), porque hace 10 años que trabajan en ello, y muchas veces, su “expertise” se basa en haber repetido diez veces un año mal aprendido.">Molts d'ells se senten amb "suficient experiència" (superior a la teva), perquè fa 10 anys que hi treballen, i moltes vegades, el seu "expertise" es basa en haver repetit deu vegades un any mal après.</span><span style="color: #333333;" title="Todos estamos en un proceso de apredizaje constante y tenemos la obligación, de convertirlo en nuestro know-how."><br /></span></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: #333333;" title="Todos estamos en un proceso de apredizaje constante y tenemos la obligación, de convertirlo en nuestro know-how.">Tots estem en un procés d'aprenentatge constant i tenim l'obligació, de convertir-ho en el nostre know-how. Hem de tenir en compte, que</span><span style="color: #333333;" title="Y aquellos que nuestro trabajo nos obliga a relacionarnos con los demás podemos encontrarnos con dos supuestos."> aquells als que la nostra feina ens obliga a relacionar-nos amb els demes, podem trobar-nos amb dos supòsits,</span><span style="color: #333333;" title="Aquellos que ya saben lo que quieren y te lo piden."><br /></span></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: #333333;" title="Aquellos que ya saben lo que quieren y te lo piden.">Aquells que ja saben el que volen i t'ho demanen. </span><span style="color: #333333;" title="A estas personas, que normalmente te dicen por qué quieren este producto o este servicio (o no), has de respetar su decisión, porque no sabes cuál a sido su proceso reflexivo hasta llegar a esa conclusión.">A aquestes persones, que normalment et diuen per què volen aquest producte o aquest servei (o no), has de respectar la seva decisió, perquè no saps quin ha estat el seu procés reflexiu fins a arribar a aquesta conclusió.</span><span style="color: #333333;" title="Aquellos que no saben muy bien lo que quieren has de ayudarlos en una elección y en una decisión, por lo tanto debemos dotarlos de toda la información que le podamos proporcionar, con el fin de que la decisión final, aquella que es la decisiva, la"><br /></span></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: #333333;" title="Aquellos que no saben muy bien lo que quieren has de ayudarlos en una elección y en una decisión, por lo tanto debemos dotarlos de toda la información que le podamos proporcionar, con el fin de que la decisión final, aquella que es la decisiva, la">Aquells que no saben molt bé el que volen has d'ajudar-los en una elecció i en una decisió, per tant hem de dotar-los de tota la informació que li puguem proporcionar, per tal de que la seva decisió final, la que és la decisiva, la </span><span style="color: #333333;" title="tome quien nos escucha, porque le hemos proporcionado todos los elementos racionales que necesita, para cualificar bien sobre su decisión.">prengui perquè li hem proporcionat tots els elements racionals que necessita, per qualificar bé sobre la seva decisió.</span><span style="color: #333333;" title="En cualquiera de los casos, aquellos que invaden el territorio personal de cualquier consumidor, paciente, cliente, usuario o ciudadano, deberían observarse a si mismos, porque no le gustará lo que verán."><br /></span></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: #333333;" title="En cualquiera de los casos, aquellos que invaden el territorio personal de cualquier consumidor, paciente, cliente, usuario o ciudadano, deberían observarse a si mismos, porque no le gustará lo que verán.">En qualsevol dels casos, aquells que envaeixen el territori personal de qualsevol consumidor, pacient, client, usuari o ciutadà, haurien observar-se a si mateixos, perquè no els agradarà el que hi veuran.</span> </span>Francesc Puertashttp://www.blogger.com/profile/12628353196299503724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35959922.post-43820805266580048742012-03-16T11:52:00.001-07:002012-03-16T11:56:11.683-07:00Carregar-se de raons per continuar<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-DufXdqeuJW0/T2OL0HNLtrI/AAAAAAAAHLU/2JV9bXPkOT0/s1600/104120660.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-DufXdqeuJW0/T2OL0HNLtrI/AAAAAAAAHLU/2JV9bXPkOT0/s1600/104120660.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El món està molt esgarriat. El nostre país es debat enmig les seves ruïnes financeres, per trobar sortides amb els remeis de sempre. Al nostre territori immediat, a la ciutat, es noten els estralls que ha causat una administració que s’ha comportat de forma alegre i despreocupada durant anys, i per tant no els importava com es pagaria el que estaven fent. En la majoria de famílies, hem estat vençuts per la cultura consumista en què el més fàcil era trobar diners per pagar. Cadascú de nosaltres ens hem cregut que les nostres habilitats professionals sempre interessarien i que el mercat de treball anava sobrat d'ofertes.<br />
<br />
Teatres magnífics, poliesportius extraordinaris, aeroports, línies de ferrocarril d'alta velocitat, autovies i altres excessos construïts amb diners públics on aquests equipaments no feien falta, i que ara són un veritable exemple dels malbarataments d'alguns visionaris que el que més els importava era lluir-se i en molts casos assegurar-se uns ingressos extra, i que ara no ens queda altra que pagar ala ciutadans.<br />
<br />
Som en molts casos la imatge d'aquest despropòsit. Hem viscut en fals, amb els nostres recursos econòmics, fins al punt que ens hem cregut que amb el que guanyàvem cada mes podíem pagar el que ens prestava el banc, per indecent que fos la xifra. Comprar un pis, era a més moblar-lo i comprar un cotxe. Les quotes irreverents ens obligaven a comprometre'ns a tornar xifres que implicaven més d'un sou per família i durant molts anys, si preteníem viure i menjar, sense distreure'ns amb alguns luxes.<br />
<br />
Bé, tot el que he dit fins ara són obvietats, i no per això són qüestions per passar-hi de puntetes sense fer gaire soroll. Segur que trepitgem algun ull de poll, o encenem alguna cua de palla sense voler (o no).<br />
<br />
I vist el que es veu, com ens armem de raons per continuar?, ... Difícil, de debò difícil.<br />
<br />
Hi ha diverses qüestions a tenir en compte. Ara ja no és possible plantejar-se les coses com s'ha fet fins ara. Una família endeutada, segueix endeutant-se. Tan sols amb el que ja deu, és suficient perquè li creixi constantment el deute, sobretot, si té dificultats per pagar al dia.<br />
<br />
És clar que s'ha de plantejar si ha de baixar un parell d'esglaons l'escala per la que ha pujat fins ara, fins a saber que pot atendre el que ha de pagar de forma periòdica. Les coses, amb aquest panorama i a curt termini, no milloraran. Haurem de desprendre'ns de coses.<br />
<br />
Trobar un treball ben remunerat, també serà difícil. Tenint en compte que hem de replantejar què és un treball ben remunerat. El que fins ara s’anomenana el "mileurisme" ara resulta que és un treball amb una remuneració normal. Ara, els treballs es remuneren menys. Per sota de 1.000 euros al mes, o 7 euros l'hora és el més habitual.<br />
<br />
Els treballs ja no són per sempre, i per millorar l'estatus professional, no queda mes remei que evolucionar en el mercat del treball. Mas formació, més experiència, més habilitats i especialitzar-se al màxim (o no), és la manera de fer camí.<br />
<br />
S'han acabat els endeutaments de més de 500 euros al mes per família, per tenir un pis millor, o un cotxe de més luxe, o electrodomèstics més nous. S'han acabat segons quines formes d'ocupar l'oci, buscant com finançar-les. S'ha acabat comprar segons quines coses noves, que tan sols reparant les que ja tenim seguiran funcionant. Almenys de moment.<br />
<br />
I també s’han acabat els drets laborals que s'han guanyat posant contra les cordes als que generen treball, perquè ja no saben cóm pagar-ho, si no és amb qualsevol tripijoc emparat darrere de sigles com ERE, FOGASA, CdC, o el que sigui. Els sindicats, s'han d'actualitzar i reinventar-se. Això de la lluita de classes ja es va acabar, perquè tots som de classe mitjana, o com a mínim és on ens agrada estar, i la majoria (la gran majoria) d'empreses i d'emprenedors, són petits bojos, disposats a emprendre sense massa recursos.<br />
<br />
El que ens haurem de replantejar és com haurà d'evolucionar tot això, perquè la realitat és que està gairebé tot inventat. Les empreses si guanyen diners, haurà de notar-se en les butxaques d'aquells que hi treballen, i si perd diners, s’hauran de trobar fórmules justes (de justícia, no de lleis interpretables), perquè l'empresa no caigui.<br />
<br />
En qualsevol cas, els que tenim de 30 en endavant, no hem deixat un bon panorama per als que ens segueixen, i hauran de reinventar-ho tot. Però tampoc ens hem d’acomplexar, perquè tenim el deure d’ajudar-los.<br />
</span><br />
<div>
<span style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>Francesc Puertashttp://www.blogger.com/profile/12628353196299503724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35959922.post-80288143175280621572012-03-02T09:05:00.001-08:002012-03-02T09:19:50.917-08:00Ja no hi ha feines per tota la vida<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-ugss0L2jGME/T1D9SbXm_UI/AAAAAAAAHF8/bRIi-AQUII4/s1600/talento.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="278" src="http://3.bp.blogspot.com/-ugss0L2jGME/T1D9SbXm_UI/AAAAAAAAHF8/bRIi-AQUII4/s320/talento.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">O al menys aquesta hauria de ser la nostra forma de
pensar. Es clar que em posaré en un jardí que no se cóm me’n sortiré, però vull
donar la meva opinió.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Els drets laborals son quelcom que s’ha aconseguit durant
anys, amb la fèrria negociació dels sindicats. Tots aquells que hem treballat
per altres, hi hem sortit guanyant, perquè no se’ns pot acomiadar alegrament, i
els anys treballats li donen valor afegit a allò que cobrarem en cas d’acomiadament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Per altra banda, això vol dir que s’ha incentivat la permanència
al lloc de treball, com una forma de fer-li guanyar valor. I per tant s’ha
desincentivat la recerca de noves feines, voler canviar de lloc de treball i
prosperar en una altra empresa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Les empreses tampoc han fet els seus deures i no han fet
res per gestionar de forma correcta el talent dels seus treballadors, i en
molts casos han continuat al seu lloc de treball de sempre, sense permetre’ls-hi
millorar ni créixer professionalment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">També s’ha de recordar que molts empresaris “de manual” han
convertit la gestió de la crisi en allò que s’espera d’ells: redimensionar la
seva empresa, cercar millores en els costos, assegurar els cobraments, i aprofitar
les eines que li atorga la Llei per acomiadar gent i reduir l’empresa fins a l’extrem
de poder “aguantar” el que duri la crisi. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">N’hi ha ben pocs que han fet bona aquella frase que diu “si
seguim fent el de sempre i perdem l’oxigen, es millor canviar d’estratègia”, i
s’han dedicat a pensar en reduir el cost per mantenir-se i no ha fet res per creixer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Be, ara hi ha el que hi ha. Una societat en crisi, les
empreses en crisi, el treball en crisi, el sistema en crisi, el país en
crisi,... i a mes a mes aquells que han de deixar diners perquè d’altres els
moguin i puguin comprar el que sigui a crèdit ja no ho fan, i per tant els
compradors en potencia tampoc mouen diners i tot es va aturant poc a poc. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Els darrers cinquanta anys, l’economia s’ha basat en
treballar a crèdit. Ara ens hem d’acostumar a tenir els diners abans de
comprar. I si no tens els diners, no ho pots fer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">No n’hi ha prou en posar garanties com els totxos. Fins i
tot no n’hi ha prou en demostrar que guanyes prous diners. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Tampoc pots refinançar res si no es amb canvis en l’interès
que et cobren pels diners que ja els deus, i una millora substancial en les
seves garanties complicant la vida a la família.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">La banca esta fent malament els seus deures, perquè tot
plegat s’està deteriorant de forma ràpida i irreversible, i aquells que tenen
talent per fer coses a força de no trobar ajuda, acaben enfonsant-se.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">La formació, la millora de la capacitació, la recerca de
feina on millorar els coneixements, entendre el canvi de lloc de treball com
una manera de prosperar, i per tant trobar empreses disposades a gestionar el
talent i cercar-ne de nou, hauria de formar part de l’ADN dels agents laborals:
dels treballadors, dels sindicats i de
les patronals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Hi ha d’haver un canvi substancial d’estratègia si volem
tornar a mirar el futur amb esperança.<o:p></o:p></span></div>Francesc Puertashttp://www.blogger.com/profile/12628353196299503724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35959922.post-50314650727815776612012-02-14T02:09:00.000-08:002012-02-14T02:09:39.938-08:00Noves formes de negociar<br />
<div class="MsoNoSpacing">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-3iTvmoQpf2Q/Tzoytf1ZVZI/AAAAAAAAHA0/M55alb8JXk0/s1600/negociar.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="212" src="http://1.bp.blogspot.com/-3iTvmoQpf2Q/Tzoytf1ZVZI/AAAAAAAAHA0/M55alb8JXk0/s320/negociar.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="background: whitesmoke; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Tots estem d'acord en que fer
negocis, consisteix en negociar i treure-li profit.<br />
<br />
S'ha passat de voler guanyar (i per tant hi ha d’haver un guanyador i un
perdedor), a una altra forma de veure-ho, i reconèixer que la millor manera de
donar per bona una negociació és que els dos guanyin (win to win).<br />
<br />
Establertes aquestes bases, cal buscar les formes de donar valor a
l'intercanvi.<span class="apple-converted-space"> </span>Es va començar amb
la “barata” (trueque), que consistia en que tots dos negociadors li donessin el
valor d'ús que li anaven a donar, i per tant s'intercanviaven béns i serveis en
funció del valor que li donaven cada un dels negociadors.<span class="apple-converted-space"> </span>És a dir, que tots dos sortien
guanyant amb l'intercanvi, perquè resolien la seva necessitat amb la “barata”.<br />
<br />
Més tard se'ls va donar un valor comptable.<span class="apple-converted-space"> </span>Es
tractava de posar una xifra en clau de valor i aquí va sorgir la necessitat de
l'existència de monedes, en què calia que se'ls reconegués la validesa del
canvi.<span class="apple-converted-space"> </span>Va cobrar gran importància
el concepte de "guanys".<span class="apple-converted-space"> </span>El
cost de fer alguna cosa amb l'habilitat personal (artesans, etc), i que
valoressin (en monedes) que el producte resultant tenia un valor més gran del
que havia costat, va permetre (i permet) que hagi negocis i beneficis.<br />
<br />
Bé, fins aquí tot està més o menys bé.<span class="apple-converted-space"> </span>Però
hi va haver un moment en que diners es va convertir en un producte més.<span class="apple-converted-space"> </span>I es podia (i pot) negociar amb ell.<span class="apple-converted-space"> </span>I per donar-li valor es va fer fort el
model d'especulació que ha permès valorar més o menys, en funció de si qui vol
aquests diners, li dóna més o menys valor.<span class="apple-converted-space"> </span>Fins
i tot el suport d'aquells que fan negoci amb els diners, han aconseguit que
siguin tan sols una anotació comptable i tenir beneficis només amb aconseguir
que se li doni més o menys valor.<br />
<br />
I just en aquest moment, on el producte ha perdut la força en el valor de
l'intercanvi, i en canvi el que té importància és el "cognom" dels
diners amb què es paga, tot comença a cobrar complexitat.<br />
<br />
I evidentment, quan els diners només sustenta el seu valor, en
"l’apreci" que li donin els que negocien amb ell i per tant el
consideren un producte més, això es complica.<br />
<br />
I ho compliquem quan apareix un element més, que és la capacitat d'endeutar-se.<span class="apple-converted-space"> </span>I aquí he de fer un apart.<span class="apple-converted-space"> </span>Si endeutar-se consisteix en fer-ho
per crear una empresa, que generarà diners i que donarà ocupació, o que en
definitiva generarà negoci, fenomenal.<br />
<br />
Si endeutar-se consisteix en només això: endeutar-se, anem malament.<br />
<br />
I tornem a l'assumpte:<span class="apple-converted-space"> </span>a les
noves formes de fer negoci.<span class="apple-converted-space"> </span>La
d'ajudar a aquells que generaran treball i a millorar les condicions generals
amb nous productes i noves formes de fer.<span class="apple-converted-space"> </span>Apostar
per les noves idees.<br />
<br />
Posar en clau de valor les coses (posar-li preu) no només és legítim sinó que
és necessari.<br />
<br />
Trobar empreses de les que necessites béns i serveis, i ells també necessiten
dels teus béns i serveis, és una magnífica manera de considerar convertir la
relació professional en un "barata" (trueque), en el qual intervenen
els documents que la llei té establerts, però en<span class="apple-converted-space"> </span>el que no es fa una transacció en
monedes, sinó que en productes posats en valor.<br />
<br />
Aquesta és una nova manera híbrida, en la qual es combinen la forma tradicional
i la de l'intercanvi, que molts emprenedors ja comencen a pensar per realitzar
els seus negocis.<br />
<br />
I cal tenir en compte que és una forma nova, (encara que no és nova), de
realitzar una transacció.</span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<br />Francesc Puertashttp://www.blogger.com/profile/12628353196299503724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35959922.post-29999196024325689222012-01-31T02:43:00.001-08:002012-01-31T10:28:39.943-08:00Jo sóc de l'ARA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-3f_UuFhaf5E/TyfFsUR00RI/AAAAAAAAG9I/cr9nWtcHKAg/s1600/escanear0006.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="244" src="http://4.bp.blogspot.com/-3f_UuFhaf5E/TyfFsUR00RI/AAAAAAAAG9I/cr9nWtcHKAg/s640/escanear0006.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.ara.cat/ara_premium/passi-ho_be/FRANCESC-PUERTAS_0_637736224.html"><img border="0" height="548" src="http://1.bp.blogspot.com/-9r82rddvbp0/Tygyqaxy4JI/AAAAAAAAG9o/I7HCNmj_pik/s640/ara1.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />Francesc Puertashttp://www.blogger.com/profile/12628353196299503724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35959922.post-48727963600598920622012-01-25T02:42:00.000-08:002012-01-25T02:42:53.306-08:00La transformació de la societat.<br />
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-B_s-xhmlgsQ/Tx_brXFi-BI/AAAAAAAAG74/rY_otktASkU/s1600/cambios2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="291" src="http://2.bp.blogspot.com/-B_s-xhmlgsQ/Tx_brXFi-BI/AAAAAAAAG74/rY_otktASkU/s320/cambios2.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Les fórmules de
treball estan canviant. Els models i l'essència mateixa de com actuar
davant les situacions s'està transformant ràpidament i la societat de la
immediatesa <st1:personname w:st="on">info</st1:personname>rmativa, està
accelerant cada vegada més tot això.<br />
<br />
Ha arribat a un punt, en què ja no es pot parlar de cicles. Els cicles
transformadors s'han pogut mesurar en el temps, quan es disposava de temps.<br />
<br />
Ara, els mateixos "actors" de l'actualitat exigeixen immediateses i
això, obliga a millorar els processos transformadors, per fer-los més ràpids. Fins
i tot hauríem de situar en certs trams del camí d'aquesta immediatesa fórmules
de "prova i error", per poder realitzar les modificacions oportunes
que ens permetin cercar l'excel·lència.<br />
<br />
Quan no es busquen fórmules per millorar els processos, i canviar o modificar
els que ja es fan servir, s'entra en el conformisme que ha permès la
perpetuació de fórmules que al seu dia van ser bones, però que ja estan
caduques i han perdut el contacte amb la realitat.<br />
<br />
Arribats a aquest punt, el lector ha de preguntar-se si estem parlant de
política, d'economia, d'enginyeria mecànica, de noves aplicacions online o de
què caram estem parlant .<br />
<br />
Estem parlant de tot. Hem arribat a la fi d'un sistema on els referents
són "el que s'ha fet sempre", per utilitzar els de "que es necessitarà
demà, que sigui per avui i ara mateix".<br />
<br />
La meva apreciació és que és un pas més del que es va anomenar al seu dia
"<a href="http://joopino.blogspot.com/2009/03/ens-dirigim-la-societat-liquida.html">la societat líquida</a>". I aquest nou pas basat en diversos punts<br />
<br /><b>
No conformar-se amb res. </b>Ser inconformista, buscar el canvi per millorar i
entendre’l com una gran oportunitat i no com una amenaça.<br />
<br /><b>
Voler-ho d’immediat.</b> Posposar els canvis, convertir-los en llargs camins
carregats de traves perquè s'acabi desistint, és una cosa a la que no estan
disposats.<br />
<br /><b>
Ser persistent.</b> No rendir-se. Insistir i insistir. Quan es cau,
aixecar-se de nou.<br />
<br /><b>
Sentir-se part dels canvis.</b> Saber que s'ha arribat al final d'un model, o
que es necessita actualitzar-lo i formar part de les solucions, és una cosa
imprescindible per al sentiment de pertinença.<br />
<br /><b>
La força del sentit comú. </b>Ser molt racionals. Qualsevol cosa que es
vol afrontar, té components de moltes classes. Cal pensar des de tots els
punts de vista. La realitat de les dades, les intuïcions, el que pot
sortir malament, el que pot sortir bé. Quins canvis es proposen. Com
fer-ho. Aquests haurien de ser processos racionals. El pas de voler
fer-ho és l'únic pas que és emocional.<br />
<br />
I curiosament els canvis, les transformacions i les millores no tenen actors
d'una edat concreta. És l'aposta de la realitat per un estil de vida, i
això no té data de naixement en un document d'identitat, sinó que forma part de
la nova forma de ser i de viure de la gent que vol estar al dia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<br />
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: initial; background-origin: initial; background-position: -94px -3px; background-repeat: no-repeat no-repeat; display: inline-block; opacity: 0.667;"></span>Francesc Puertashttp://www.blogger.com/profile/12628353196299503724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35959922.post-77363853075611061812012-01-23T02:00:00.000-08:002012-01-23T02:00:00.712-08:00Ajudar als autors.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-ZfV2ASfqPt0/Tx0vhnzRvtI/AAAAAAAAG6w/jPKFAundHEw/s1600/124270936.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-ZfV2ASfqPt0/Tx0vhnzRvtI/AAAAAAAAG6w/jPKFAundHEw/s320/124270936.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">He estat
reflexionant sobre això dels drets d’autor. La llàstima es que els de l’SGAE s’han
guanyat l’odi visceral que hom els professa, i que els continguts d’aquest article,
no volen defensar de cap manera la gestió d’aquesta societat, sinó que vull
defensar la raó de ser d’algú que defensi l’autoria d’una cançó, d’un poema, d’una
opinió o d’un electrodomèstic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">I al damunt ho
posaré en primera persona. Fa molt temps que estic escrivint un llibre, que ja
està acabat en un 99,9%. Un il·lustrador ha fet tots els dibuixos, hi ha intervingut
dos correctors d’estil i hi hem posat molta sabiduria contrastada amb tècnics
de totes menes, per no escriure una mena de recull, sinó que un llibre original
fruit de uns quants anys de feina.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">No us vull enganyar,
tots els que hem intervingut en aquest llibre, confiem en dues coses: que
agradi i sentir-nos compensats. Compensats no tan sols pel fet de que la gent
ens manifesti que també li agrada, sinó que esperem que econòmicament sigui
rendible haver dedicat el temps i els esforços necessaris per dedicar-nos a
fer-ne un altra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Em preocupa pensar
que algú agafi aquestes il·lustracions o els texts, els copii, ho faci passar
per un “comparteixo arxius” i immediatament sigui una mena de discurs que
cadascú es pugui atribuir l’autoria, que hi guanyi diners qui no ha fet res i
els pobres “pardillos” que hi hem dedicat el temps per crear-ho, la feina i l’esforç
econòmic ens quedem amb cara de gilipolles, mentre algú ens escridassa perquè
estem a favor d’alguna cosa que defensi els nostres interessos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Quan vaig al
supermercat, no puc agafar uns espagueti i endur-me’ls sense pagar. I si els
pago, els puc compartir amb els que mengin a la mateixa taula i quan s’acaben,
se’n han de comprar mes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Durant molt temps,
la forma d’actuar i el respecte a l’autoria ha estat cultivada per molta gent, però
quan hem entrat en l’univers online, la cosa ha proporcionat un nivell de
llibertat d’apropiació, que ha passat de llarg la ratlla que limita el
robatori.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Estic convençut que algú
dels meus lectors habituals es probable que no els agradi això que acabo d’opinar,
però confio que hi reflexioni abans de rebatre-ho, i que cerqui arguments que
li donin la raó, si es que m’ho vol respondre.<o:p></o:p></span></div>Francesc Puertashttp://www.blogger.com/profile/12628353196299503724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35959922.post-28314596100918738562012-01-10T02:42:00.000-08:002012-01-10T02:49:11.351-08:00No sé pas.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-LzGFAiR-9d0/TwwV-fCHRJI/AAAAAAAAG44/Rwi5gh3apy8/s1600/86046986.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="213" src="http://4.bp.blogspot.com/-LzGFAiR-9d0/TwwV-fCHRJI/AAAAAAAAG44/Rwi5gh3apy8/s320/86046986.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">No sé per on
començar. M’agradaria tirar-me directament a la jugular d’algu, per extraure
tota la mala llet que porto a dintre. Només que comences a parlar, ja en
tindria prou per vessar la meva ràbia i deixar-la de contenir.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Jo sempre he dit que
milito en la religió del “sentit comú”, i sabeu que passa, que darrerament no
em quadra res. No se en qui creure.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">La política dels
gests continguts de tots aquells qui s’exposen a l’opinió pública, està
calculada al mil·límetre, i això es un esforç que ara s’agraeix, perquè una
cosa es considerar-nos a tothom un ramat, i l’altra permetre que tinguem una
opinió. Encara que aquesta opinió, segueix sent mediatitzada i orientada per allò
de “aboquem porqueria” amb contundència, sovint i dirigida contra algú, perquè
hi haurà un moment, en el que ja tothom s’ho farà seu i es convertirà en l’opinió
de molta gent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">La veritat es que la
crispació, la indignació, la ràbia,... s’acumula quan, el que mes el que menys,
coneix casos de problemes econòmics, atur, salut, i d’altres provocats per una “societat
idíl·lica” en la que tothom podia ser ric sense tenir diners.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Ara tothom en paguem
les conseqüències. Si ho afegim tot en una sola família, es probable que veiem
una situació insostenible de la que probablement en som culpables indirectes,
per haver-nos cregut tot el que ens deien. Però ara es la mateixa circumstància
però a l’inrevés. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Ara sembla que
tothom ha descobert la realitat més fosca de cóm estan les coses, i tothom ens
dediquem a cercar culpables. Que si aquest, que si aquell, que si les
corporacions, que si els especuladors, que si els bancs, que si els politics,
que si els nouvinguts, que si els empresaris, que si els sindicats,...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Torno a recordar la <a href="http://joopino.blogspot.com/2010/07/la-teoria-de-la-pistola.html">“teoria de la pistola”</a>, en la que recordava que quan simules una pistola amb la ma,
disparant un tret, l’índex apunta cap on dirigeixes la teva ràbia, el dit gros apunta
cap dalt, i tres dits en senyalen a tu mateix.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Tothom sap, que la
critica sense deixar parlar l’altra, cridar mes que ningú, tenir la raó en la
versió mes negativa de la situació, porta a crispar l’altra i guanyar el debat.
Però la veritat es que d’això, al menys jo, ja en començo a estar tip.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">De lladres, manipuladors,
especuladors i gent a l'ombra, n’hi ha hagut sempre. Ara, tenim la possibilitat
de descobrir qui son, perquè l’opinió pública es part de l’exigència que tothom
faci servir la transparència com a vehicle de la seva gestió. Però compte!, hi
ha qui utilitza aquesta excusa per assenyalar d’altres, sense recordar que no
hi ha ningú que pugui fer d’àrbitre, sense que se’l trobi net de qualsevol
culpa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Ens queden les conviccions.
Construïdes a la forja de tot allò que t’encaixa mes i que acabes creient-te. I
que no ens oblidem que hi ha parts proporcionals de coses que t’han dit
repetidament, les teves creences, les <st1:personname w:st="on">info</st1:personname>rmacions
que creus les correctes, els sentiments, i el teu entorn.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Jo seguiré militant en el sentit comú, aquell de em permet ser reflexiu i tenir
opinió.<o:p></o:p></span></div>Francesc Puertashttp://www.blogger.com/profile/12628353196299503724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35959922.post-68973418315470072272012-01-02T02:00:00.001-08:002012-01-02T12:08:38.936-08:00Si jo aspiro a guanyar diners, soc culpable d’alguna cosa?<br />
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-AfWz8CNPGBA/TwGAEwqKUjI/AAAAAAAAG4I/1Bk-ZaMh0g8/s1600/77384038.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-AfWz8CNPGBA/TwGAEwqKUjI/AAAAAAAAG4I/1Bk-ZaMh0g8/s320/77384038.jpg" width="240" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fa uns quants dies
que m’esgarrifa comprovar el que està succeint. Els titulars de les noticies penalitzen
que algú guanyi diners ni que sigui de forma honrada.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Afirmacions com “no
pot ser que (aquest o aquell), guanyi XXX.XXX euros per una feina que d’altres
cobren 10 vegades menys!”, son les que encapçalen moltes tertúlies d’opinadors
professionals i per tant es trasllada al carrer de forma immediata.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Que un alt
responsable d’un banc que guanya diners, cobri una quantitat indecent es trist i
et fa obrir els ulls, però no hauria de ser motiu d’angoixa col·lectiva. Que un
alt responsable d’un banc, que l’han hagut d’intervenir i ajudar amb diners públics,
cobri una quantitat indecent de diners <i>si que es vergonyós</i>. Que la seva
rebaixa de sou no formi part de les mesures per resoldre els problemes de
diners de la seva empresa hauria d’estar penalitzat per <st1:personname productid="la Llei." w:st="on">la Llei.</st1:personname><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Que aquest o aquell
personatge públic, reconegut, que atrau gent, que ajuda amb el seu poder de convocatòria
donar a conèixer aquest o aquell producte se’l pagui generosament només perquè
surti a costat de la marca, per a mi, ho fa ben fet cobrar el que pugui i el
que estiguin disposats a pagar qui el contracta. Tant si es un membre de <st1:personname productid="la Casa Real" w:st="on">la Casa Real</st1:personname>, com si es un
esportista d’elit. Si ha comés un delicte penat per <st1:personname productid="la Llei" w:st="on">la Llei</st1:personname>, que se’l castigui. Però
no per cobrar tot el que pugui.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En un moment de
crisi, quan la gent normal, la feinada que tenim per arribar a fi de mes, surt
una noticia d’algú que cobra molt, ens esfereïm.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A nord-amèrica,
molts professionals son valorats pel que son capaços de guanyar, aquí els posem
sota la lupa dels que fan maleses.<o:p></o:p></span></div>
<br />Francesc Puertashttp://www.blogger.com/profile/12628353196299503724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35959922.post-74506472489638757382011-12-27T11:46:00.000-08:002011-12-27T11:46:54.902-08:00Confiem que l'any 2012 ens vagi be.<br />
<div class="MsoNoSpacing">
</div>
<div class="MsoNoSpacing">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-CP43WMU8gnA/TvogjCv1R4I/AAAAAAAAG1o/YeGsGTKPN3o/s1600/descarga.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-CP43WMU8gnA/TvogjCv1R4I/AAAAAAAAG1o/YeGsGTKPN3o/s1600/descarga.jpg" /></a><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Avui probablement no es un dia extraordinari per parlar
de res en concret. Es un dia mes aviat vulgar. És un 27 de desembre qualsevol. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Si no cau en diumenge o en dissabte, pot passar fins i
tot desapercebut.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Han passat noticies que potser acabin sent rellevants, però
que acabaran en l’oblit, situant l’esdeveniment en “un dia de final d’any als
voltants de Nadal”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Els Reis obrint solemnement la desena legislatura de la
democràcia. L’Ana Botella nova alcaldessa de Madrid. L’expresident Camps dient
a la sortida del judici per la trama Gürtel que “avui s’ha punxat el globus”,...
de debò coses que tot i la seva importància son de poc calat i relleu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Aquests dies de Nadal, Sant Esteve, el dia dels
Innocents, Cap d’Any, revetlles, nadales, llums de colors als carrers, torrons,
les escoles de vacances, patges, reis d’Orient, Santa Claus, gent amb bosses de
compra pel carrer, àpats i demés, son dies que hi segueixen havent problemes
econòmics, atur, accidents, i gent que se’n va. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Son dies de tot. De cridòries, de silencis, d’àpats
enormes, de llargues sobretaules, d’alegries i tristors i de sortir a gaudir de
la festa i ganes d’estar a casa quiet i
recollit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Es la temporada dels contrastos, quan et recordes de qui
ens ha deixat i tens records farcits de sentiments dels moments que has passat
amb ells, i moments plens d’intensitat quan veus als nens fent “cagar el tió”
amb els ulls vidriosos al veure que hi ha torrons i neules i alguna joguina o
algun tros de carbó de sucre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Son dies que quan ja els has passat sembla que quan estan
a punt d’arribar, tems com seran. Quan hi ets tens moments únics en els que
mires qui t’acompanya com intentant que aquell record hi estigui per sempre. I
quan els has passat, et queda la resta d’hivern, que sembla que s’allarga pel
davant, com veient que has fet tantes coses en pocs dies que ara tot s’hagi
acabat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Res no s’atura. Tot segueix. Tot va avançant a pas de “pinyó
fixa”, sabent que el temps va fent i que un any ple de records ja està quedant enrere
i que un any ple de futurs esdeveniments ens escriurà la història que ens
succeirà cada dia durant el 2012.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Bon any Nou.<o:p></o:p></span></div>
<br />Francesc Puertashttp://www.blogger.com/profile/12628353196299503724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35959922.post-46805127907119848962011-12-19T09:17:00.001-08:002011-12-19T09:17:52.499-08:00Bones Festes, Felices Fiestas, Merry Christmas, Joyeux Noel<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-H9VtVGwW26E/Tu9xlZVe5CI/AAAAAAAAGpk/uY9roAXHjP8/s1600/felicitacio+de+nadal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="http://2.bp.blogspot.com/-H9VtVGwW26E/Tu9xlZVe5CI/AAAAAAAAGpk/uY9roAXHjP8/s640/felicitacio+de+nadal.jpg" width="502" /></a></div>
<br />Francesc Puertashttp://www.blogger.com/profile/12628353196299503724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35959922.post-62546216251824811112011-11-28T07:43:00.000-08:002011-11-28T07:43:21.784-08:00Què, cóm i quan diran el que pensen fer?<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-V-8vZt19jRU/TtOruyz4dLI/AAAAAAAAGlU/5rSgjmP4Vx4/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-V-8vZt19jRU/TtOruyz4dLI/AAAAAAAAGlU/5rSgjmP4Vx4/s1600/images.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Avui m’he decidit a
escriure, tot i no saber res del que està passant al govern espanyol. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">I no perquè no es
facin anuncis i mes anuncis per part de qui haurà de governar els destins d’España
els propers quatre anys. Anuncis a modus de sondeig, que els llancen aquí i allà,
als medis, als empresaris, als sindicats, als governs autonòmics, als líders
europeus i a l’UE (que son dues coses diferents), a Merkozy (que també es
diferent), al PP, als ciutadans,...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Mesuren els
discursos fins a l’extrem que estan buits del tot (com quasi sempre) i no diuen
gran cosa sobre el que faran. Diuen (segurament amb criteri) que tot el que
hagin de dir ho diran el dia 22 de desembre, que es el dia de <st1:personname productid="la Loteria. Suposo" w:st="on"><st1:personname productid="la Loteria." w:st="on">la Loteria.</st1:personname> Suposo</st1:personname> que no perquè
sigui el dia de <st1:personname productid="la Loteria" w:st="on">la Loteria</st1:personname>,
sinó perquè representa que els haurà tocat la grossa i investiran Rajoy com a
president del govern.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Tothom (tothom) te
por. Por, pel fet de no saber què caram ens espera. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Serà el PP més
carrincló?, el PP més lliberal?, el més de centre?... quin serà?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Serà un president més
“vidal-cuadrista”?, més “rajoyista”?, més “ruiz-gallardonista”?, més aznarista”?,...
quin serà?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Fa molt de temps,
que els grans partits s’han dedicat a fer “pamfletisme” i deixar els que no
pensen com ells, en un racó. S’han dedicat a fer marketing i seguir l’estratègia
de Maquiavel, per practicar política i mantenir-se al poder com sigui. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Els politics no s’han
dedicat al be comú, sinó al be particular de qui captiva els electors i després
fa la seva. S’han dedicat a fer foc d’encenalls, mentre en feien alguna que ja
tenien pensada. Han fet quedar la gent com una colla de brètols benintencionats
que es queden amb cara de “pa de ral” quan veuen que han dit una cosa quan es
postulaven, i ara que ja ho tenen ja anuncien que molt probablement en faran
una altra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Be, ara els queden
quatre anys per endavant. Uns quatre anys que poden fer el que els “roti”
durant els tres primers, perquè no tenen cap mena d’oposició a les corts
espanyoles. Quina mena d’oposició podran fer els que han perdut les eleccions i
han fet guanyar a tots els demés?.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Se’ls haurà de
recordar que tot i que dominen el “cotarro”, a Catalunya no han guanyat les
eleccions. Se’ls haurà de fer reflexionar en tot el que significa Catalunya, i
que tot i que tenen uns representants a Madrid que han sortit d’aquestes
darreres eleccions, no sumen quasi res en respecte a la resta de forces
politiques elegides al territori.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">De moment, segueixen
sense dir res de nou. Segueixen “pamfletejant”. Segueixen sent una gran incògnita.
Em segueixen fent por. La por de qui posposa explicar i no et diu el que vol
fer.<o:p></o:p></span></div>Francesc Puertashttp://www.blogger.com/profile/12628353196299503724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35959922.post-76216697148638259052011-11-15T01:41:00.000-08:002011-11-15T01:41:39.466-08:00El pou sense fons (o la "guerra mundial" encoberta)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-mbmuNp0GTII/TsIzxCjPEVI/AAAAAAAAGjM/e-sMMyJnSaU/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-mbmuNp0GTII/TsIzxCjPEVI/AAAAAAAAGjM/e-sMMyJnSaU/s1600/images.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les anomenades
“Guerres Mundials”, han estat grans “liquidadores” de sistemes d’organitzar el
món tan sols “sostenides” per nostàlgics que volien reeditar fórmules
imperialistes que portaven a governar de manera “dura” i universalitzadora els
ciutadans.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De fet, estem
davant d’un altra d’aquests exemples. La única diferencia es, que en aquells
moments es tractava d’alçar-se en armes sense cap mirament, i ara ja entrat el
segle XXI, la cosa es el control financer, sense vessar sang de ningú.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Hem de reconèixer
que els afanys imperialistes no han canviat, que les mostres de força tampoc, i
que el que tenia que servir per tenir una Europa en pau, com era la Unió
Europea (1957), ara trontolla, perquè una cosa es dir sobre el paper el que es farà
i la crua realitat de després, quan tothom s’ha endeutat fins on ha pogut, amb
l’ajuda de tots aquells que ara reclamen el que se’ls deu.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les formules
per envair els territoris no tan sols han estat econòmics, sinó també s’ha de
pensar que en aquest assumpte també n’hi ha de doctrinaris que no se on volen
arribar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Es com voler
munyir la “mamella” de l’<i>estat del
benestar</i> dient bestieses com que tot s’ensorra, en quant per exemple, la
despesa sanitària a Catalunya està als mateixos nivells de 2008 (amb retallades
incloses), quan s'esbombava que teniem el sistema sanitàri mes eficient que qualsevol altra lloc i que ara tot s’ensorra perquè qui governa vol pagar les factures i
no endeutar-se mes del que s’ho pot permetre, per no caure en pous sense fons, en els que fa
dies que hi estem caient.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fa dies que
parlem de túnels. Des d’avui he decidit canviar el túnel sense final per un pou
sense fons. Ho dic, perquè quan arribem a trobar l’altra banda, ens haurem fet “pupa”,
depenent si hi trobem aigua, o no n’hi trobem.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ja es hora d’especular
menys, i jugar a arreglar les coses.</span><o:p></o:p></span></div>Francesc Puertashttp://www.blogger.com/profile/12628353196299503724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35959922.post-35782066851255073532011-11-07T03:52:00.000-08:002011-11-07T03:56:13.789-08:00Vull saber els continguts. M’importen molt poc els enunciats.<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-p7aURfNprOU/TrfGVwJWzBI/AAAAAAAAGiQ/tjHL4zzaLrA/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-p7aURfNprOU/TrfGVwJWzBI/AAAAAAAAGiQ/tjHL4zzaLrA/s1600/images.jpg" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Ja fa temps que vaig
entendre la diferencia entre “publicity” i “advertising”. O el que es el
mateix, la diferencia entre continguts i publicitat.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">La perversió es que molta
gent vol fer “colar” com a continguts el que es essencialment una campanya publicitària
en tota regla. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Només cal veure allò
que en diuen “realitis”, però que es tracta de la “creació” de continguts perquè
el mirons de xafarderies televisives s’hi enganxin. Culebrots falsos entre
persones suposadament mediàtiques que han adquirit cert nivell de notorietat
sortint en prime time en magazines que cada vegada tenen mes de baralla de
crits que de dossiers de coneixements.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Be, dons la campanya
electoral el 20N no podia ser altra cosa que més del mateix. Ja ho hem viscut a
les autonòmiques, a les municipals i ara, a les de l’Estat. Els únics que fan un esforç públic per
explicar les diferencies entre un programa electoral i un altra, son els
periodistes que fan quadres en els que comparen els Programes Electorals dels
Partits. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Fins ara, no he vist
cap esforç entre els politics que es presenten a les eleccions, per aprofundir
i explicar el seu programa. No en tenim prou amb els enunciats. Es de suposar
que tots deuen tenir per exemple un enunciat que diu “lluitarem contra l’atur”.
El que a mi m’interessa es cóm ho pensen fer. No ho expliquen. Es limiten en
esgrimir frases com... “ vosaltres us creieu a l’altra?”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">En aquest
sobreesforç per esgrimir enunciats i desacreditar els oponents, esta deixant
orfe l’espai on es tindria que explicar cóm pensen fer el que anuncien que faran.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Recordo encara, quan
es creia de debò en els politics, que s’inflamaven explicant el que pensaven
fer i es quedaven sense veu defensant els seus arguments. El to dels debats va
canviar quan el que agafa força en una discussió es desacreditar l’altra i, es
clar, això es el que ven millor i per tant, no cal explicar el que es pensa
fer, ja que el que importa es la profunditat de les esgarrapades i la sagnia derivada
d’una baralla en els medis de comunicació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Fins i tot als mítings,
hi ha qui està pendent de la “connexió en directe per una TV” i avisa. Just en
aquell moment s’aixequen les banderes, s’aplaudeix i el candidat deixa anar una
frase estudiada on quedi palès que el seu oponent es un energumen.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Es trist. Ens han
pervertit l’<st1:personname w:st="on">info</st1:personname>rmació que rebem per
escollir el candidat que ens interessa, ja que el que ens queda es tot el que
te de dolent cadascun dels candidats, i no ens queda clar què fera el seu equip, si acaba
governant.<o:p></o:p></span></div>Francesc Puertashttp://www.blogger.com/profile/12628353196299503724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35959922.post-91561376993759210262011-11-02T05:31:00.000-07:002011-11-02T05:31:22.673-07:00No es veu el final<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-xqVyMM0OmJU/TrE4DDUrWqI/AAAAAAAAGf8/9F_jDPMdD08/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-xqVyMM0OmJU/TrE4DDUrWqI/AAAAAAAAGf8/9F_jDPMdD08/s1600/images.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">La gent ja n’estem
tips de receptes macroeconòmiques, perquè no les toquem amb els dits i parla d’economia
global, amb solucions difícils d’entendre i vist el que s’està veient, de
dubtosa solvència.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Ara ja es hora de formules
que estiguin al nivell de les persones i dels emprenedors individuals: que les puguem
entendre i que estiguin directament relacionades amb nosaltres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Ja no volem sentir
mes coses com per exemple que els comerciants xinesos poden obrir una botiga al
nostre carrer amb exempcions d’impostos, perquè el mateix acord tenim els
catalans quan anem a <st1:personname productid="la Xina" w:st="on">la Xina</st1:personname>
i obrim un establiment. Això no ens serveix.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">La crua realitat diu
que quan jo obro una botiga, l’omplo amb més o menys fortuna de gènere i procuro
posar preus assequibles, en bona mesura aquest preu me’l condiciona la
quantitat d’impostos, tributs i quotes exigibles, que estic obligat a pagar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Al final hauré de
començar a donar la raó a qui em recorda que abans hi havia politiques que protegien
el comerç intern, els productes fets aquí i d’altres qüestions que feia difícil
l’entrada de productes de forma alegre i sense traves.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Per què hem de
comprar productes d’imitació? Ara ja n’hi ha d’originals a preus d’escàndol,
fabricats fora. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">La meva pregunta es
si hi ha receptes que permetin protegir el nostre comerç i la nostra indústria.
En el seu moment, gracies a politiques encertades de protecció dels botiguers,
ha permès que no proliferessin macro-centres comercials que han condicionat de
forma extrema la forma de viure en forces indrets. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Un dels llocs que
conec que ha estat molt salvatge es a Portugal, on del centre de les ciutats ha
desaparegut qualsevol mena de botiga de moda, o de joguines, o de objectes de
regal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">De debò, que qui te
la facultat de canviar aquestes tendències, que ho faci, si no, en uns mesos
pels carrers tan sols trobarem rètols penjats a les persianes baixades on hi
resarà que “es ven” o “es lloga”, perquè això de traspassar, jo crec que també
s’haurà acabat.<o:p></o:p></span></div>Francesc Puertashttp://www.blogger.com/profile/12628353196299503724noreply@blogger.com0