24.7.08

QUI PAGA TOT AIXÓ?

Fa uns dies, vaig poder parlar amb un polític en actiu d’aquesta ciutat que m’explicava preocupat, una anècdota que no me l’he treta del cap des d’aquell moment: Una senyora va anar a fer una gestió a l’ajuntament i, admirada per tot el que s’està fent a la ciutat va preguntar: “i qui paga tot això?”, pregunta a la que el funcionari de l’ajuntament li va dir: “vostè, senyora”. La veritat es que quan els politics que governen i per tant administren la ciutat van sobrats de diners, pot ser per diversos motius: o perquè s’administra be, o perquè el que es paga al municipi es mes del que es gasta. Això acostuma a traduir-se en millores a la ciutat en benefici dels ciutadans: anar al capdavant de la sostenibilitat, de resoldre les barreres arquitectòniques, ajudar les iniciatives ciutadanes,... en definitiva endreçar la ciutat i sentir-se a gust de formar-ne part. No s’ha de confondre però disposar de diners amb tenir-ne. L’ajuntament d’Igualada no te diners. Sense entrar en els motius, el que sorprèn es que en gasti tants i tants fins el punt que n’hi manquen. I el destí?. No s’ha de confondre administrar be la ciutat amb viure pel damunt del que tenim. No s’ha de confondre millores estètiques a la ciutat amb donar resposta a les necessitats. No s’han de confondre els diners utilitzats en aquests rentats de cara, amb resoldre les greus mancances en la solució de les barreres arquitectòniques. No s’ha de confondre els interessos de la ciutat pels interessos del partit. No s’ha de confondre als ciutadans. Mentrestant, val mes que no comparem els nostres impostos municipals amb d’altres del territori, perquè ens deprimirem (en alguns casos són els mes cars de Catalunya). O sia, per culpa de tots plegats aquest es el panorama: Deixant a banda el cotxe, Igualada incomunicada, menys en direcció a Barcelona. No es treballa per la millora de les comunicacions i el transport públic ni a curt ni a mig termini. Les decisions que ens afecten urbanísticament ens les resoldran des de Manresa. L’ajuntament endeutat fins les celles i amb pretensions de gastar mes, cercant imaginatives noves maneres de disposar-ne i sense contemplar les necessitats reals dels ciutadans. Les despeses de butxaca cada vegada son mes altes. Els politics al govern no fan res per la conservació de les iniciatives empresarials o la conservació dels llocs de treball o el degoteig de la fugida de les empreses. Els ciutadans que vivim a Igualada se’ns fa difícil treballar fora de la ciutat (creixement constant del cost de la benzina, de menjar fora,...). I les preguntes: Per què no es fa una aposta real pel territori amb criteris que contemplin al ciutadà? Per què no es treballa perquè Igualada i la comarca de l’Anoia, tinguem dret a decidir al i pel nostre territori? Per què no reclamem per la conca el CIM que no volen al Baix Penedès? Per què no es treballa per un pla real d’infraestructures que deixi de tenir-nos aïllats? Per què les inversions de la ciutat no prioritzen les necessitats dels ciutadans? Per què els ciutadans tenim la impressió que som els afortunats receptors del que passa a la ciutat, i no tenim consciència de que ho estem pagant nosaltres? Per què ens queda a molts la sensació que ens empenyen perquè apropem la nostra llar a la nostra feina i per tant anar-nos-en d’Igualada? Quines son les contes reals i entenedores dels nostres diners que administra l’ajuntament? Si prorrategem el que deu l’ajuntament, quant ens tocarà a cada ciutadà i quan temps haurem d’estar-ho pagant?. Amoïna, eh?

10.7.08

La butxaca buida

La veritat es que fa dies que vull escriure aquest article i em costa. Es de debò difícil explicar-me i explicar amb paraules que s’entenguin coses tan naturals i lògiques que no s’acaben d’entendre. Avui he anat a omplir de gasoil el cotxe: 52 litres. Igual que sempre, ben ple. Igual que fa un any o que fa 6 mesos. Això si, hi ha una diferència, de 6 mesos fins avui: Que fa 6 mesos omplir el dipòsit de gasoil em costava entre 50 i 55 € i ara haig de pagar 75 ó 80 €. Jo no sóc especialment entès en altes finances ni en impostos alternatius ni en decisions econòmiques políticament correctes, ni res de tot això. Però no entenc que la benzina del sortidor pugi sempre. Puja quan els països productors decideixen no extraure’n mes. Puja quan les noves economies (p.e. Xina) en demanen mes. Pugen quan hi ha un ensurt en un país productor. Pugen quan segons quin dirigent llatinoamericà li pica el nas. Pugen quan amb excuses falses fan trepitjar la zona geogràfica mes sensible al petroli... Però en canvi no baixa mai. No baixa quan baixa el barril. No baixa quan el canvi de dòlars a Euros es d’escàndol. No baixa quan s’utilitzen energies alternatives. No baixen quan s’han acabat els conflictes. ...no baixen de cap manera. Mentrestant els politics al govern ens segueixen enganyant amb la factura del petroli. “posem-hi mes impostos”. Impostos autonòmics, Impostos de l’Estat, impostos i mes impostos. Quin percentatge del preu que paguem els usuaris són impostos i quin percentatge es el preu del petroli?. I quan ajuden als sectors mes afectats (pagesia, transport,...) en realitat el que estan fent què es? Cobrar menys impostos?. O s’ho cobren en algun moment igual que aquells 200 euros que ens retindran de menys i que després els haurem de pagar o ens els tornaran de menys quan fem la Declaració de Renda?. He fet números (mal fets, segur; però ben intencionats i de casa) i em surt que si un senyor autònom que es dedica al transport, fa 3 viatges Igualada-BCN-Igualada, fa uns 400 km al dia. Si comptem 5 dies a la setmana son 2.000 km. Al mes, son uns 9.000 km. Si calculem que el camió deu gastar uns 12 litres cada 100 km, necessitarà uns 1.100 litres al mes, calculats a 1,45 € el litre, la factura es de 1.600 €,... em quedo sense alè,... de debò. I un venedor?,... i un carnicer?,... i un flequer?,... i un que treballa a Lleida o Vilafranca o Manresa?,... Clar, pels particulars queda l’alternativa del transport públic per anar a on? Tan sols a Barcelona. Es ben clar que els politics que governen ens estan abocant a ser usuaris d’infraestructures atrassades, massa mendicades i per tant obsoletes i ens estan preparant el territori perquè els igualadins tan sols puguem anar i tornar de Barcelona. L’economia familiar està en crisi, la mala gestió dels bancs al convertir els diners en una anotació contable i traspassar la crisi a tots els demés, també farà pujar la benzina i al final, quan veiem l’import de la factura del que ens costa tot plegat (augments d’interessos inclosos) tot ens haurà sortit molt però que molt car. Al final, les butxaques buides, els ànims encesos per no haver previst res de tot això i la gent a patir.