Els "primers d’any",
s’aprofiten per posar en marxa moltes lleis i iniciatives que precisament per aquest
motiu (perquè es mou alguna cosa) remou els budells de molta gent que els
afecta directa o indirectament.
Es parlarà molt
de la mal concebuda “llei antitabac” de si no es pot posar en marxa una llei i
rectificar-la poc temps després, sobre tot, si l’aplicació d’aquesta, provocava
que hi havia excepcions en locals públics si s’invertia adequadament per distingir
dos espais: “fumadors” i “no fumadors”. Novament, aquells que si van gastar els
calers, els toca el rebre, com si els indicadors econòmics no ens aventuressin
un futur amb greus problemes, on s’augmenta la pobresa, i els negocis se’n van
a fer punyetes
L’aplicació d’aquesta
o una altra llei (en minúscula), podria portar-me al terreny de sempre de si no
hi ha coses mes importants per fer, perquè els legisladors es dediquin a
aquestes coses i no a aturar la caiguda lliure de l’atur, a posar les coses
fàcils al emprenedors o a refer l’autoestima col·lectiva,
Tot i així, he
decidit no caure en aquest terreny abonat, i fer pales que les lleis (en minúscula
novament) ens estan conduint a una altra manera de concebre la nostra vida
quotidiana i apropar-nos a la cultura de la Stasi romanesa, o la de les SS: la
cultura de la Delació (a això si que li poso majúscula).
“si veus algú
fumant, denuncia-ho”. Però això què és!. Cap on anem. Ara totes les lleis
portaran la incitació a la delació?. Que s’acusi un maltractador, i es delati,
te sentit moral i ètic, però equiparar coses que com el fumar al mateix nivell
em sembla indecent pel que comporta de conducció cap a una nova rutina de la
quotidianitat que serà la d’observar als demés a veure si en fan alguna i els
puc denunciar. Quan jo era jove això del “xivato” estava mal vist.
Portar les
converses acalorades al “et denunciaré anònimament”, no sabràs si he estat jo,
i sempre tindràs el dubte, causa una indefensió massa gran.
Sempre et queda
el dubte de si la denuncia fàcil o intencionada a un innocent por portar a
jutjar-lo i culpabilitzar-lo ràpidament abans que la Justícia actuï. Ja se sap
que posar qualsevol noticia a la xarxa, ni que sigui una sospita no
fonamentada, comporta que allà es queda, malgrat que després es demostri la
seva innocència. Per tant allò que “una persona es innocent fins que es
demostri el contrari” s’ha pervertit solemnement.
Ara ja està quasi
ve instal·lada la cultura de la Delació. D’allò de “calumnia que algo queda”, o
allò de "acusa que primer es creuran a qui acusa i el que es innocent ho haurà
de demostrar" ja començarà a formar part d’allò que s’entén com a normal.
Que trist.
Jo em manifesto
com una persona ideològicament organitzada a parts en l’humanisme, la
socialdemocràcia i l’esperit lliberal, però no ens enganyem, aquesta no es la
manera. Amb aquesta acció (la delació) no es pensa en les persones, no es
social ni democràtica i molt menys es fan les coses des de les conviccions sino
des de la imposició.
Amb la cultura de
la Delació, estan aconseguint que la Societat s’autoreguli?, o estan aconseguint
una societat acollonida?. Veurem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario