Per descriure d'una manera
contundent la situació actual, des de la perspectiva de la família, el treball,
les aficions o qualsevol assumpte que ens afecti, segurament hauríem de buscar
més enllà dels calendaris i intentar pensar en si el model, el sistema de
relació social, ha de seguir sent el mateix.
Els "arranjaments", pegats i altres receptes, es basen en com s'han rectificat les situacions anòmales perquè continuï tot igual.
Si som conseqüents i intentem aprendre de les lliçons que ens ha donat la Història, hem de deixar de mirar de reüll al futur incert, i començar a tractar-lo de tu a tu. Amb ànim de canviar la nostra situació i com a conseqüència amb ganes de canviar les coses.
I això no és un treball individual sinó col·lectiu. És evident que la societat de consum ens ha canviat. Ara som més individualistes, impacients, ens agrada tenir solucions a qualsevol pregunta, tenim recursos per informar-nos sense acudir a ningú, només clicant al nostre ordinador. I per descomptat tenim aquesta sensació que dóna el poder de la informació i dels recursos tècnics, senzills, econòmics i al nostre abast, sense moure'ns de casa.
Però ara tornem a relacionar-nos col·lectivament. Les nostres comunitats d'aficions, d'interessos, de treball, ens són molt més fàcils d'administrar des de les xarxes online. Compartim aficions gastronòmiques, de viatges, de literatura, des d'una nova perspectiva, la de la nostra individualitat compartida. És realment interessant. Anem a posar un exemple.
M'agrada fer muntanyisme. Aquesta no és una afició que necessàriament ha d'esdevenir una espècie de míting col·lectiu de trobar desenes de persones a una hora determinada a l'inici d'un camí de muntanya. És una activitat que m'agrada practicar, i em porto el meu fill i al meu gos. Estem tres o quatre hores caminant, tirant fotos, rient, contemplant el paisatge, comentant les plantes, descobrint coses a cada pas. Després arribo a casa, descarrego les fotos, les il·lustro amb comentaris i les penjo a la xarxa social per compartir-les.
És una escena que gairebé és habitual, quan fa uns anys era impensable. Els blocs i les xarxes socials, ens han dotat d'eines per compartir.
Ha arribat el moment que s'avanci una mica més en tot això. Estem en l'inici de noves maneres d'intercanviar de tot online. No només aficions, productes o fotos, sinó d’interrelacionar-nos.
Hi ha una nova manera d'organitzar la nostra manera d'entendre el treball, les relacions professionals, que està posant al nostre abast aquestes noves maneres de gestionar la nostra vida.
A Diego Katzman (CEO del Grup Mythos) li agrada comparar la situació amb un nou Renaixement. Concretament l'esforç de la seva empresa consisteix a "crear la Nau” per formar part d'aquest nou model d'enfoc.
El que és cert, és que no és fàcil trobar feina, no és fàcil arribar a final de mes, no és gens fàcil pensar en clau de futur, si no és comptant amb les oportunitats que t'ofereixen les noves formes d'organitzar-nos online.
Els "arranjaments", pegats i altres receptes, es basen en com s'han rectificat les situacions anòmales perquè continuï tot igual.
Si som conseqüents i intentem aprendre de les lliçons que ens ha donat la Història, hem de deixar de mirar de reüll al futur incert, i començar a tractar-lo de tu a tu. Amb ànim de canviar la nostra situació i com a conseqüència amb ganes de canviar les coses.
I això no és un treball individual sinó col·lectiu. És evident que la societat de consum ens ha canviat. Ara som més individualistes, impacients, ens agrada tenir solucions a qualsevol pregunta, tenim recursos per informar-nos sense acudir a ningú, només clicant al nostre ordinador. I per descomptat tenim aquesta sensació que dóna el poder de la informació i dels recursos tècnics, senzills, econòmics i al nostre abast, sense moure'ns de casa.
Però ara tornem a relacionar-nos col·lectivament. Les nostres comunitats d'aficions, d'interessos, de treball, ens són molt més fàcils d'administrar des de les xarxes online. Compartim aficions gastronòmiques, de viatges, de literatura, des d'una nova perspectiva, la de la nostra individualitat compartida. És realment interessant. Anem a posar un exemple.
M'agrada fer muntanyisme. Aquesta no és una afició que necessàriament ha d'esdevenir una espècie de míting col·lectiu de trobar desenes de persones a una hora determinada a l'inici d'un camí de muntanya. És una activitat que m'agrada practicar, i em porto el meu fill i al meu gos. Estem tres o quatre hores caminant, tirant fotos, rient, contemplant el paisatge, comentant les plantes, descobrint coses a cada pas. Després arribo a casa, descarrego les fotos, les il·lustro amb comentaris i les penjo a la xarxa social per compartir-les.
És una escena que gairebé és habitual, quan fa uns anys era impensable. Els blocs i les xarxes socials, ens han dotat d'eines per compartir.
Ha arribat el moment que s'avanci una mica més en tot això. Estem en l'inici de noves maneres d'intercanviar de tot online. No només aficions, productes o fotos, sinó d’interrelacionar-nos.
Hi ha una nova manera d'organitzar la nostra manera d'entendre el treball, les relacions professionals, que està posant al nostre abast aquestes noves maneres de gestionar la nostra vida.
A Diego Katzman (CEO del Grup Mythos) li agrada comparar la situació amb un nou Renaixement. Concretament l'esforç de la seva empresa consisteix a "crear la Nau” per formar part d'aquest nou model d'enfoc.
El que és cert, és que no és fàcil trobar feina, no és fàcil arribar a final de mes, no és gens fàcil pensar en clau de futur, si no és comptant amb les oportunitats que t'ofereixen les noves formes d'organitzar-nos online.
No hay comentarios:
Publicar un comentario