Tots aquells que es van plantejar com afrontar el 2010, van posar en marxa
les seves formules. Des de les mes conservadores, que posaven en marxa una estratègia
encarrilada per reduir despeses al màxim, minvar l’estructura i desproveir d’ambicions
de creixement, fins a les mes valentes, que era visualitzar que s’imposaria l’idea de reduir i i es tractava d’ocupar espais de mercat que en una altra moment els
competidors no ho permetrien, invertir per créixer i sumar esforços amb altres
empreses i posicionar el negoci en un nou estadi.
La realitat es que va ser el moment de reposicionar les estratègies amb mes
o menys encerts. La crisi del “Sistema”, el que afecta tot plegat, des dels
bancs als governs, ens va arribar el 2010. Replantejaments generals, refer els
sistemes de finançament, portar la prudència a la retallada de tot i sobre tot
a que el “Sistema es cobreixi les espatlles”.Tothom especula sobre quan durarà
la crisi i la realitat es que estem al mig de tot plegat.
Ara, el 2011 ens arriba la crisi a la gent. Ara es quan les retallades, el
fet d’arribar a final de mes i no tenir prou diners per afrontar les despeses
mes bàsiques, ens fan retrobar-nos amb una realitat que s’intueix però que no s’està
mai preparat per assumir.
Es aquell moment en el que veus que vols complir amb els rebuts d’un préstec
personal, vas a demanar ajuda a aquella entitat de crèdit que tot t’ho posava fàcil,
perquè siguin mes còmodes les quotes per poder arribar a fi de mes, i et diuen
que si no hi ha mes garanties no podrà ser.
Esta a punt d’esclatar la crisi de les persones. La que fa por. La que està
patint un grapat de gent que veuen que els seus estalvis se’n van a fer
punyetes, que els ingressos s’han aturat, que tot es mes car i que els que et
deuen diners no podran pagar-te.
I fas comptes. I veus que tens diners per aguantar menys d’un any.
Ara s’han de fer els números a casa. A les famílies. Toca plantejar com encares
el futur. Des del punt de vista mes conservador, està clar que es difícil trobar
feina i que tornar a tenir una font d’ingressos serà difícil. Tant difícil com serà
cobrar el que et deuen.
Be, dons potser nomes queda ser emprenedors i afrontar el futur des de la
perspectiva de posar en marxa un projecte propi i arriscar-te. Però en aquest
cas has de fer be els números i no caure en els consells fàcils de qui tindrà
la vida resolta faci fred o calor, si el projecte te tan sols un bri de dubte, probablement
t’aconsellarà seguir el seu exemple: el de quiet i parat i no moure’t, i et
desaconsellarà llençar-te a l’aventura d’emprendre. Una part de raó si que
tindrà, ja que es veritat, en aquest país no es fàcil posar en marxa qualsevol
iniciativa i tenir el dret de rectificar o de començar de nou. La proba clara
es que des del govern de Madrid, et posen fàcil obrir una empresa però molt difícil
tancar-la.
També et queda la possibilitat de llançar-te al mon i observar que esta
retornant el poder de les persones. O sia, aquella capacitat de posar al “mercat”
les teves habilitats descobrir que hi ha altres maneres de treballar i de
concebre el mon real. Curiosament qui ens esta ensenyant cada dia com estan
canviant les coses es el mon virtual, les xarxes socials, la immediatesa de la comunicació
o d’aconseguir el que vols i al preu que vols i al moment.
Ja tornem a veure que la gent cerca qui li repari el petit electrodomèstic i
no substituir-lo per un de nou. O que van al mercat i comparen preus abans de
comprar. O que cerquen els destins de lleure en funció dels costos. O que
renoven les seves rutines de la vida diària per gastar menys. També estan les
noves maneres de compaginar feina i família fins i tot treballant des de casa,
per estalviar-se desplaçaments.
Es tracta de reinventar-nos. No ens queda cap mes remei.
No hay comentarios:
Publicar un comentario