La tendència general en moments de crisi és la de refugiar-se en allò que ja s’ha conquerit i fer polítiques conservadores que 
impedeixin perdre el que ja es té o fer hipotètics passos enrere.
Una de les poques frases encertades que he escrit al llarg de la meva vida, la vaig concebre en un moment de crisi personal quan entrava en conflicte tot allò que estava fent, que em t
enia encallat en un camí que m’immobilitzava. “Quan no pots tirar ni endavant ni endarrere, el millor que pots fer és donar un pas al costat: el camí queda net”.
Doncs la frase em va perseguint allà on vaig i és ben clar que és un remei interessant per afrontar qualsevol repte.
I tot passa per fer l’esforç d’observar cap on anem i trobar noves estratègies. No cal inventar res, tan sols és recuperar velles receptes -o noves- expressades abastament per molts estrategues que no es limiten a constatar la crisi (mama por!), sinó que, a més, inciten a ser imaginatius i afrontar-la des dels atributs propis de la cultura de la pròpia empresa.
No és allò d’administrar el que tenim, sinó que es tracta de veure què podem fer amb el que tenim quan encara hi som a temps.
Un dels exemples de combregar amb el que predico ha estat unir esforços en el gratuït que edita aquesta empresa amb un altre gratuït i obrir la informació i la distribució a un territori que és gairebé el 10% dels habitats de Catalunya, sense comptar que a l’estiu es dobla (com a mínim) la població als territoris més costaners.
És la vella recepta de “l’economia d’escala”. És la recepta de les joint-ventures. És la nova recepta que proposen els gurus de les solucions a la crisi: unir esforços i créixer: Es milloren costos, es millora la capacitat d’oferta publicitària, millora la presència territorial i, sobretot, cohesiona un territori. En aquest cas el Penedès. El de l’àmbit territorial. El de la possible vegueria.
Per tant, no es tracta d’uns periòdics de perfil anoienc i prou. Es tracta d’uns periòdics pensats per distribuir-se de forma gratuïta i que parlen de tot allò que té a veure amb l’Alt Penedès, l’Anoia, el Baix Llobregat Nord, el Baix Penedès i el Garraf, tant informativament com en el lleure. No un periòdic editat des de Barcelona per a Barcelona i amb notícies que no tenen res a veure amb el territori, sinó informacions tractades des de i per al territori. I, en el cas de l’informatiu, fet des d’Igualada i amb corresponsalies a la resta de capitals de comarca.
Sabem que no serà un camí fàcil, però qualsevol altra alternativa no hauria tingut la il·lusió i l’esforç de tota la gent que treballem en aquesta empresa.
I hi hem posat el cor i ens hem posat a “pedalar”.
impedeixin perdre el que ja es té o fer hipotètics passos enrere.
Una de les poques frases encertades que he escrit al llarg de la meva vida, la vaig concebre en un moment de crisi personal quan entrava en conflicte tot allò que estava fent, que em t
enia encallat en un camí que m’immobilitzava. “Quan no pots tirar ni endavant ni endarrere, el millor que pots fer és donar un pas al costat: el camí queda net”.
Doncs la frase em va perseguint allà on vaig i és ben clar que és un remei interessant per afrontar qualsevol repte.
I tot passa per fer l’esforç d’observar cap on anem i trobar noves estratègies. No cal inventar res, tan sols és recuperar velles receptes -o noves- expressades abastament per molts estrategues que no es limiten a constatar la crisi (mama por!), sinó que, a més, inciten a ser imaginatius i afrontar-la des dels atributs propis de la cultura de la pròpia empresa.
No és allò d’administrar el que tenim, sinó que es tracta de veure què podem fer amb el que tenim quan encara hi som a temps.
Un dels exemples de combregar amb el que predico ha estat unir esforços en el gratuït que edita aquesta empresa amb un altre gratuït i obrir la informació i la distribució a un territori que és gairebé el 10% dels habitats de Catalunya, sense comptar que a l’estiu es dobla (com a mínim) la població als territoris més costaners.
És la vella recepta de “l’economia d’escala”. És la recepta de les joint-ventures. És la nova recepta que proposen els gurus de les solucions a la crisi: unir esforços i créixer: Es milloren costos, es millora la capacitat d’oferta publicitària, millora la presència territorial i, sobretot, cohesiona un territori. En aquest cas el Penedès. El de l’àmbit territorial. El de la possible vegueria.
Per tant, no es tracta d’uns periòdics de perfil anoienc i prou. Es tracta d’uns periòdics pensats per distribuir-se de forma gratuïta i que parlen de tot allò que té a veure amb l’Alt Penedès, l’Anoia, el Baix Llobregat Nord, el Baix Penedès i el Garraf, tant informativament com en el lleure. No un periòdic editat des de Barcelona per a Barcelona i amb notícies que no tenen res a veure amb el territori, sinó informacions tractades des de i per al territori. I, en el cas de l’informatiu, fet des d’Igualada i amb corresponsalies a la resta de capitals de comarca.
Sabem que no serà un camí fàcil, però qualsevol altra alternativa no hauria tingut la il·lusió i l’esforç de tota la gent que treballem en aquesta empresa.
I hi hem posat el cor i ens hem posat a “pedalar”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario