Les llambordes daurades de Sofia i les del carrer d'Ódena

Aquests dies a Igualada ha plogut d’aquella forma de ploure que mulla. Que mulla molt. Va fent xip-xip i, poc a poc, va quedant tot ben remullat. Com cada vegada que és festa, i sobretot aquests dies, passegem per la ciutat, els aparadors estan ben decorats i malgrat la crisi, la gent passeja i hi entra. Però els carrers no estan com haurien d’estar. De fet, en un dels moments que plovia fort el dissabte, vaig recordar la història de les llambordes daurades de Sofia. Hi ha un grapat de carrers principals prop del palau reial de Sofia, a Bulgària, que estan fets amb llambordes daurades. Diuen que, entre finals del segle XIX i principis del XX, el rei búlgar va voler marcar el camí per on passava per anar fins al seu palau, amb llambordes que simulessin l’or. No fa gaire vaig ser a Bulgària i vaig poder veure aquestes llambordes, ben col·locades, arrenglerades, sense cap mena de forats ni sotracs ni res de res que faci de mal caminar als vianants, trobar-hi tolls, o sigui impracticable el pas recte per seu damunt. Molt diferent del que tenim a Igualada. Només cal baixar o pujar en dies de pluja pel carrer d’Òdena entre el Passeig i la Rambla. Pel mig de la calçada no hi passa aigua, pel damunt de les voreres sí. No hi ha perill que els cotxes t’esquitxin, perquè si no hi ha aigua, no t’esquitxen. Ara, caminar per les voreres es converteix en un veritable calvari per qui hi transita: queden plenes d’aigua, amb tolls impossibles que obliguen els vianants a posar-se al lloc per on passen els cotxes. Diuen que el rei búlgar va fer portar les llambordes de ben lluny i fetes per professionals experts, que fins i tot li donessin el to daurat i no es gastessin, passés el que passés. A més, va manar que les posessin professionalment. No sé si hi havia un alt grau d’especialització ni els mitjans tècnics que hi ha ara, però ho va aconseguir. A Igualada no ho hem aconseguit. No sé d’on van portar les llambordes, ni quins operaris ho van fer, ni qui dels serveis tècnics de l’ajuntament va donar el vist- i- plau tècnic a la seva col·locació, però no ho hem aconseguit. Sigui com sigui, a Sofia, la capital de Bulgària, fa més de cent anys que van posar llambordes daurades als seus carrers i, per no haver-hi, no hi ha ni sotracs ni s’han descolorit. A Igualada, amb unes llambordes de menys de 10 anys d'antiguitat, no podem ni caminar-hi.