Ai, ai, ai, que no arribo a final de mes!

Aquest és el crit “d’estómac” que més d’un sentim al coll de l’esòfag quan s’acosta la tercera setmana de cada mes. El moment és difícil. Fins ara, tot i que el “crit” era habitual, hom pensava que, tot i així, el dia de cobrar la nòmina s’apropava, o també el de la paga extra i, per tant, regularitzar la situació era realment una qüestió de la paciència del banc. Però heus ací que això s’agreuja. Tenim uns bancs sense paciència que, per no trucar-te ells, quan tens 100 euros en números que no són negres, deriven la missió de trucar-te a empreses que no són ni a Catalunya. Quin “marrón”!: “el señor (.....)?, le llamo de parte de su banco, es para informarle que tiene su cuenta al descubierto. Cuándo lo arreglará?. Què, com, però,... com és que no em truca el Josep?... Perdón?, no lo entiendo!...” Quina conversa, eh?. Be, doncs trucarem al Josep, el del banc. Però què li haig de dir?. Tan sols depenc de la “paga extra”. Ull però. Tins les despeses de les festes, i com m’ho faré?. Bé, també tenim a prop el final de mes... i com que la targeta la puc usar amb el crèdit intacte des del dia 23, encara podré allargar. Però no podré resoldre els números vermells!. I si quan comenci les vacances, tinc la carta d’acomiadament?. Recony, quin grapat de problemes. Aquesta és la reflexió d’una persona normal en moments com els d’ara, a 19 de desembre de 2008, amb greus problemes de liquiditat i amb dificultats de gruix per acabar el mes sense que la família pateixi. El panorama no és fàcil, de debò, i seguim fent actes de fe pensant que tot s’arreglarà. És ben clar, que la gent, tots nosaltres, haurem de fer la revisió del nostre tren de vida, perquè l’any 2009 ja no serà possible continuar igual. Per molts motius, però sobretot perquè la situació de bonança econòmica ja no hi és. Ara estem en una situació de dificultats de diners, tant per part de les empreses, com per part dels bancs, com per part de tot el sistema. De retruc, nosaltres hem d’administrar millor els diners que ens entren i els diners que gastem. S’ha acabat una situació en què vivíem d’estómac, per posar-nos a viure de forma racional.