De lloats i arriscats emprenedors a lladres especuladors i insensibles

L’emprenedoria va de capa caiguda. Cada vegada mes, els joves es plantegen si val la pena que arrisquis lluitis i forcis la situació sortejant tota classe d’entrebancs posant en risc la teva credibilitat, posant a prova totes les teves arts professionals i aprendre amb tota sort de garrotades per tirar endavant un projecte, perquè triomfi, arribi a la maduresa, s’estanqui i després tothom esperi que t’ensorris amb ell perquè si no ets un especulador traïdor insensible i qüestionin la teva honradesa. Millor treballar per un altra. Que arrisqui l’altra. Millor tenir la feina, complir i fins i tot dedicar-hi iniciatives (i fins i tot fer mes del que et demanen), perquè així es cobra cada mes i la responsabilitat s’acaba just al límit de fer allò pel que t’han contractat. No tinc cap intenció ni de jutjar i molt menys de sentenciar cap mena d’actitud particular ni privada de cap persona, però aquesta es la realitat. Fa temps que s’ha posat de moda injuriar per forçar un pacte. Honradament es tant sols per això i per descarregar la ira que provoca quedar-se sense feina i perquè posa en perill el futur de teva família. El que comparteixen tots dos, l’empresari i el treballador es aquesta angoixa, l’un per perdre el que ha construït, l’altra per posar en perill la seva estabilitat econòmica. Mentrestant hi ha el que hi ha: El món en crisi, el país en crisi, empreses en crisi, empresaris i treballadors en crisi i una gran angoixa perquè no es veu que hi ha davant del camí. Qualsevol iniciativa podria ser bona, però qui gosa?. Qui s’atreveix a tirar endavant res?. Aquell que l’han fet fora de l’empresa i ja veu què passa si te una iniciativa?. Aquell que ha tingut una empresa i ara vol treballar per un altra, donat d’alta al règim general de la seguretat social?... Tot prou complicat i prou arriscat. Crec que l’emprenedoria està de capa caiguda, però crec que si no tenim emprenedors, no tirarem endavant. Ara toca a tothom engrescar les iniciatives, tornar a recuperar la il·lusió per crear empreses i donar aixopluc a noves iniciatives, i sobre tot, toca cercar noves estratègies perquè els emprenedors sàpiguen que no es fàcil però que tothom valora el seu esforç i canviar la preposició treballar “per” ells, per la de treballar “amb” ells.