7.3.13

Els temors a l'exercici democràtic


Mai ens podrem ni tan sols plantejar que serem capaços de fer alguna cosa més de la que en realitat podem. Els nostres límits existeixen, però hem de ser rigorosos amb l'anàlisi del que som capaços de fer.

Això em recorda la història del domador de puces. Consistia en deixar saltar les puces fins on poguessin. El següent pas consistia en posar un obstacle a l'alçada, i que com a conseqüència del salt es donessin una trompada. Quan en dos o tres intents, el seu salt provocava un nou cop, deixaven de saltar més amunt i només ho feien fins l’alçada de l'obstacle.

En realitat el domador només es dedicava a posar límits. No encoratjava el salt.

Estem immersos en una societat que ens posa límits, que gestiona “legalitats” en funció de les seves “veritats indiscutibles” i que impedeix desenvolupar les capacitats de la gent.

És trist adonar-se d'aquest assumpte, a força de colpejar insistentment contra el límit que imposa el "domador" o el "garant" d’aquestes legalitats (per altra banda discutibles), si es plantegen en el temps de forma interessada. També hem de recordar que moltes d’aquestes “veritats” son aquelles que es van forjar en virtut d'un acord territorial, una guerra perduda/guanyada o uns "drets" dubtosos.

En realitat es tracta de la subjugació de les voluntats de la majoria dels ciutadans, perquè segons qui, segueixi tenint uns "drets" que ja ningú comprèn ni reconeix.

Ha arribat el moment de posar la situació en mans de la democràcia. De la voluntat de la majoria. I això no vol dir en favor de qui vulgui imposar res, sinó que tenint en compte que han de convèncer qui haurà de votar, haurà de posar a prova les seves capacitats per convèncer i el resultat els sigui favorable. I si no ho és, que es sotmetin al resultat.

En una banda de la taula, hi ha qui nega, maltracta i subjuga, en lloc de demostrar que la situació és millor viure amb les seves condicions, que els ciutadans estan més acompanyats amb ells, o que són respectuosos amb la voluntat de la majoria.

És hora que es posin a prova els mecanismes democràtics, i aquests no consisteixen en trobar excuses perquè la gent no els practiqui, sinó a facilitar-ne el seu exercici.

No hay comentarios: