Les anomenades
“Guerres Mundials”, han estat grans “liquidadores” de sistemes d’organitzar el
món tan sols “sostenides” per nostàlgics que volien reeditar fórmules
imperialistes que portaven a governar de manera “dura” i universalitzadora els
ciutadans.
De fet, estem
davant d’un altra d’aquests exemples. La única diferencia es, que en aquells
moments es tractava d’alçar-se en armes sense cap mirament, i ara ja entrat el
segle XXI, la cosa es el control financer, sense vessar sang de ningú.
Hem de reconèixer
que els afanys imperialistes no han canviat, que les mostres de força tampoc, i
que el que tenia que servir per tenir una Europa en pau, com era la Unió
Europea (1957), ara trontolla, perquè una cosa es dir sobre el paper el que es farà
i la crua realitat de després, quan tothom s’ha endeutat fins on ha pogut, amb
l’ajuda de tots aquells que ara reclamen el que se’ls deu.
Les formules
per envair els territoris no tan sols han estat econòmics, sinó també s’ha de
pensar que en aquest assumpte també n’hi ha de doctrinaris que no se on volen
arribar.
Es com voler
munyir la “mamella” de l’estat del
benestar dient bestieses com que tot s’ensorra, en quant per exemple, la
despesa sanitària a Catalunya està als mateixos nivells de 2008 (amb retallades
incloses), quan s'esbombava que teniem el sistema sanitàri mes eficient que qualsevol altra lloc i que ara tot s’ensorra perquè qui governa vol pagar les factures i
no endeutar-se mes del que s’ho pot permetre, per no caure en pous sense fons, en els que fa
dies que hi estem caient.
Fa dies que
parlem de túnels. Des d’avui he decidit canviar el túnel sense final per un pou
sense fons. Ho dic, perquè quan arribem a trobar l’altra banda, ens haurem fet “pupa”,
depenent si hi trobem aigua, o no n’hi trobem.
Ja es hora d’especular
menys, i jugar a arreglar les coses.
No hay comentarios:
Publicar un comentario