3.11.09

Presumptes corrupcions i presumptes corrupteles

Ja fa dies que, la sensació que tot té una ferum estranya de corruptela, està rondant per totes les redaccions de qualsevol periòdic que es dedica a la informació.

El com s’està tractant tot això, però, té enfocaments sensiblement diferenciats, ja es tracti de periòdics que “escoren” cap una banda o una altra. El que no pot passar però, és que es perdin les formes i s'obviïn coses tan poc subtils com la presumpció d’innocència o la culpabilització abans i tot de conèixer de què s'acusa als presumptes acusats.

No pot ser que hi hagi qui caigui en la temptació de publicar unes fotografies que ratllen la indecència de la pitjor premsa groga, mostrant emmanillats uns presumptes culpables quan anaven a escoltar de què se’ls acusa. Aquells qui es cuidaven del trasllat havien de tenir precaucions com la de que, ja que no entrava la furgoneta amb la qual els traslladaven al garatge del Jutjat, els van “descarregar” fora al carrer, sense la mampara que habitualment fan servir per deixar a recer la intimitat de les persones, i amb totes les càmeres preparades al minut exacte en què arribaven i tothom es va quedar tan ample amb una filtració i una exhibició tan indecent.

Si són culpables d’uns actes de pirateria econòmica i d’accions de molt més que dubtosa legalitat que els fan posar en el punt de mira de qui administra la Llei, en cas que sigui cert, som dels que més desitgem que els caigui, amb tota contundència, el pes de la justícia de forma ràpida i contundent.

En cas que siguin innocents, aquells que han publicat segons què, es podran escudar en què “allò és el que la gent vol veure”, però hauran fet un flac favor a aquells que no siguin culpables.

Ara ja es veurà quan ho fan durar. Perquè aquells jutges que actuen d’estrelles mediàtiques, no pensen en altra cosa que en justificar la seva actuació i construir culpables a tort i a dret, i fer-ho durar tot el que convingui. Si no, que preguntin a totes aquelles persones que no han fet res però que queden esquitxades o bé perquè són amics dels que finalment són culpables o que treballen a prop seu, o per l’empresa d’uns i altres, o per haver fet (ni que sigui legal i moralment correcte) algun negoci amb qui al final sigui culpable, aquests quedaran retratats com “l’amic del culpable” i, probablement es trobin amb serioses dificultats per seguir treballant amb tota normalitat.

Aquests dies, patim l’allau de notícies pròpies de qui converteix el món dels mitjans en una forma d’empastifar a tort i a dret. A casa nostra procurarem no caure-hi.

Però, tot i així, que ningú s’equivoqui, els mitjans hi som per informar els ciutadans, i informar amb la credibilitat de la veritat, la certesa i amb proves, de tot allò que no està fet amb correcció i afecta directament als ciutadans.

Que ningú s’imagini que els mitjans de comunicació estem per defensar postures d’un o altre, sinó que hi som per informar sobre tot allò que no està bé i que hem pogut contrastar de forma fefaent.

Que ningú tingui dubtes que ens ho pensarem gaire quan algú hagi comès un delicte flagrant que afecti la nostra condició de ciutadans, i algú al qual hem elegit amb el nostre vot, traeixi de forma indecent la confiança que li hem donat.

1 comentario:

Fra Dolcino dijo...

La cuestión de la presunción de inocencia es una de las presunciones más violadas en el derecho español, si de efectos mediáticos se trata. En esta oportunidad sabes tú también, Francesc, que lamentablemente han querido “balancear” la metida de pata que cometieron vez pasada al mostrar en esa situación a cargos del PP. Ahora están 1-1 y todos en paz. Todos ellos, claro, pero no la seguridad jurídica que se ve alterada. Dices bien, desde el punto de vista formal, que a terceros que tuvieron o tienen relación con los detenidos se les puede tachar de “amigos del culpable”, etc pero eso no debería preocupar mucho a quien tenga claro que son meras reacciones de clasismo provinciano. El Prenafeta y Alavedra no eran unos santones (hay extensa documentación, sólo que hoy recién parece haberse encontrado el hilo conductor) y lo primero que hace CiU (CDC) es aclarar que ya no están con cargos en el partido (como si eso los exculpara de lo que hicieron cuando sí lo estaban). Y los PSC, en caso de ser culpables, no serán menos o más delincuentes que cualquier otro cargo municipal (de la agrupación política que sea) que abusó de su cargo para obtener beneficios personales. Y sí, claro, hay más probabilidad de haber trabado amistad y /o haber realizado negocios con ese tipo de personas (y sus cargos) que con un pastor leridano... Por lo que yo prefiero separar las apreciaciones. Está mal el espectáculo mediático de los detenidos bajando de la furgonetas. Pero sólo porque está prohibido, basado en la presunción de inocencia, y no porque haya terceros que puedan sentirse aludidos por conocerlos previamente. En otros foros hubo comentarios a favor de mostrarlo enmanetados, básicamente porque “si la justicia es igual para todos”, deberían dejar de mostrar enmanetados a delincuentes comunes cuando los trasladan o bien, por el contrario, no mostrar a nadie en esas condiciones hasta que haya sentencia en firme por lo menos. / blog #PTB