Aquest és el finançament que ens convé?

Fa uns anys, parlar de conceptes com valor i preu, tenia un cert sentit, ja que les dues xifres eren similars. En el moment en què algú va descobrir que hi havia diferència entre una cosa i l’altra, i que no estava ben vist que es pagués per una cosa una quantitat de diners per damunt del preu, es va començar a jugar amb el “diner negre”. Era aquell sobrecost que tenia quasi qualsevol cosa.

Eren moments de vendes grosses, “pelotazos” i altres “garruleries” que es feien i es desfeien i que va crear un estil de vida concret en el món dels negocis.

Eren altres temps, on vendre era fàcil, o més aviat podríem dir que si no compraves quelcom i consumies: malament. Semblava ser que comprar per damunt del preu era fins i tot un gran negoci per al comprador perquè, en molts casos, podia jugar al mateix joc i muntar “diferencials” que li permetessin guanyar diners.

Ara la cosa ha canviat. Ara les vendes consisteixen en anar a veure un possible comprador, i dir-li que el valor del producte no serà el preu que pagarà. Que serà molt menys el que pagarà. Fins i tot el compensen amb avantatges i valors afegits.

Em dóna la sensació que la realitat, que està just un pas al costat del que ens pensem, mostra indicadors diferents als quals ens tenen acostumats els missatges constants dels mitjans que parlem d’aquests afers.

La distància entre allò que ens pensem que passa i la realitat de debò, segueix sent sensiblement diferent.

I aquesta afirmació que goso desenvolupar en aquest article, passa en més coses de les que a vegades ens pensem.

Per exemple, el nou finançament. El valor dels diners avui no és el valor dels diners de fa uns anys. A les fórmules que fan servir els uns i els altres per valorar i presentar les seves conclusions a l’opinió pública, s’hi barregen dos conceptes diferents. Entre el “rebrem més diners” i el “rebrem els diners que necessitem i que es reclamen a l’Estatut”, hi ha una diferència que mareja.

Crec que hem de ser valents i conscients al pensar que el que diuen que rebrem d’aquí a uns anys i que necessitem de debò, hi ha una distància, que ens seguirà tenint ofegats, malmetent les iniciatives que han fet gran el nostre país i que per tant, ens seguirà fent perdre graons en respecte als altres territoris d’Espanya, que han fet d’aquesta pràctica de tenir-nos collats, la manera de fer mal-veure els emprenedors i primar les polítiques de subsidi.