Treballar junts... sabent on anem

Treballar junts sabent on anem és una de les coses que fan possible moure muntanyes i saltar obstacles. Des d’aquest periòdic defensem públicament la necessitat de vertebrar un territori que ens és proper, on tenim les mateixes necessitats i on tenim interessos conjunts i compatibles. Aquest territori és el que podria ser la Vegueria Penedès. És clar que en bona mesura, qui ho té tot a dir és la ciutadania i qui ho té tot a fer són els polítics i les institucions. Sempre és difícil separar els interessos polítics/partidistes dels interessos ciutadans i del territori. Si hem de pensar en els interessos dels partits, és ben clar que hi ha partits que treballen per defensar un model de divisió territorial que els afavoreixi, deixant absolutament al marge els interessos dels ciutadans i dels ajuntaments i de les institucions comarcals. Tan sols es tracta de defensar de forma carrinclona i a “tiro passat” allò que els interessa, com és continuar mantenint la força de Barcelona ciutat i el seu entorn, i juntar en un sol territori administratiu aquelles quotes de poder que sempre estaran instrumentats per veure quina comarca els domina, per així escombrar cap a casa. El Bages, l’Anoia o Osona tenen interessos incompatibles exemplificats en “el que jo vull, l’altre també”. Que bé que els va als qui segueixen veient la conurbació territorial metropolitana, que els territoris del voltant continuïn barallats uns i els altres, perquè no s’ha fet un veritable aprofundiment del que necessita cada comarca. Per tant, aquesta discussió i aquest interès “malaltís” perquè els polítics i les institucions es replantegin les seves decisions de distribució territorial, no ha sortit de cap partit en concret, sinó dels ciutadans. L’altra cosa és que els partits s’hagin fet ressò de la defensa de la proposta ciutadana, i n’hi hagi d’altres que s’han dedicat a tancar-se en banda fent-se el cec, el sord i el mut, davant de la realitat o bé torpedinant decisions democràtiques del Ple, instant l’alcaldia a treballar en favor de la Vegueria Penedès. No hi cap discussió en una decisió plenària. El que és també trist és que faci temps que estigui preparada una trobada de colles castelleres de tot l’àmbit territorial del Penedès, i la colla d’Igualada hagi fet el ronso perquè ha considerat que podria ser perjudicial per als seus interessos estar en contra de la voluntat de qui governa la ciutat. Això sí, s’han posat d’esquena a la voluntat democràtica de l’ajuntament. Ah, i a més (ves per on), ara han fet coincidir aquesta diada lúdica, posant al mateix dia la que se celebra a la “vegueria central”. Voldríem creure que no s’ha contraprogramat, però es evident que hi ha algú que confon el tocino amb la velocitat. No es fa mai país només escoltant els polítics ni esperant subvencions.