Estem en el compte enrere.

Tot i que aquest podria ser el títol d'un article només farcit de catàstrofes i que descrivís situacions anòmales, o terribles de qualsevol de les situacions que esdevenen aquestes setmanes, en aquest cas no serà així.

Avui serà fruit de l'esperit de que encara hi ha solucions.

No hi ha dubte que hem construït entre tots la "societat de la immediatesa", que segurament és una perversió de la "societat líquida", de la qual he parlat més d'una vegada.
En conseqüència, centraré el discurs.

Fa tres dies, es demanava als líders occidentals que intervinguessin en la situació de Líbia, per parar-li els peus al boig líder d'aquest país, que ha convertit aquest territori en la seva parcel.la, on només hi ha una opinió: la seva. I que per a això, no dubta a eliminar tot allò que se li posa al davant sense contemplacions. I que fa envoltar la seva residència de dones i nens, perquè ningú s'atreveixi a anar a per ell.

Bé, ja han intervingut. I just després d'unes hores ja estem preguntant quan s'acaba. I aquells que defensàvem la intervenció per parar-li els peus a semblant energumen, ja ens tornem a situar en la parcel dels "antiguerra".

El mateix passa amb qualsevol altra cosa, parlem del que parlem, de catàstrofes i èxits, d'accidents i salvaments, de guerres i de llibertat. Tant se val.

Al final, la nostra inconformitat és amb el tedi que provoca la manca de decisions i el rebuig a les conseqüències de les decisions precipitades: i ens hem convertit en inconformistes!

Els experts en estadística, guarden sempre un percentatge fix de respostes contràries, per a aquells que tenen l'actitud de no estar d'acord sigui quina sigui la pregunta.Doncs bé, aquest percentatge està sent cada vegada més alt, perquè no importa en què, per què i de què però ens hem convertit en guerrillers combatius i criticaires amb les decisions.

I el problema el tenim en nosaltres mateixos, ja que aquesta forma d'actuar és una veritable trampa, que al mateix temps que ens costa cada vegada més prendre decisions (per evitar les crítiques), ens preparem per rebutjar qualsevol crítica apartant-la i desviant-la quan més aviat millor de les nostres nassos.

Bé, ja dons estem en el compte enrere.

Necessitem tornar a comptar amb nosaltres mateixos: ha arribat el moment de prendre decisions i posar a prova noves maneres de llaurar el nostre camí, estar alerta amb les informacions i tenir opinió. Ha arribat el moment de començar amb la nostra vida quotidiana. El treball, les nostres relacions, les nostres aficions, ...

Ha arribat el moment de parcel·lar cada situació del nostre dia a dia, des de les noves tecnologies de la informació, de la relació i de la feina.

N'hi ha prou amb convertir les xarxes socials de la immediatesa en les nostres aliades: El twitter per a informació immediata. El facebook per fer unes rialles, veure fotos i convocar esdeveniments. El Foursquare per jugar a explicar on estem, com de bonic és el que estàs veient i jugar a veure qui té més medalles.

I jo us proposo imythos.net, la nova xarxa social de la qual només es pot formar part per invitació, i que està construïda per comerciar. Per convertir-se en un dels canals de venda de la nostra empresa, per aconseguir sobresous només recomanant, o trobar aquell producte o servei que busquem.

I per al naixement de l'univers Mythos, ja estem en el compte enrere.