La voluntat d'emprendre

Sempre s'ha insistit que cadascú de nosaltres està condicionat per si mateix, i no hi ha dubte que les decisions finals són íntimes, personals i intransferibles, però estan molt condicionades per l'entorn de la comunitat, per la situació personal i per la gent que t'envolta.

L'escenari que està deixant la crisi, afecta directament l'actitud global de les persones. Les actituds catastrofistes i apocalíptiques han envaït la informació que circula per tots els mitjans que troba al seu abast, i això comporta sens dubte a errors molt greus d'apreciació, per part de persones que haurien de recordar quins càrrecs ocupen, o quina serà la influència dels seus comentaris, decisions o actituds.

Podem parlar del Comissari Europeu que va parlar d'Apocalipsi després del Tsunami del Japó. Podem comentar la greu ofensa al sentit comú que han provocat totes les exempcions i totes les retribucions que s'atorguen els que legislen. Podem tremolar amb la impunitat de les greus i falses afirmacions gratuïtes de la màxima responsable de salut d'Alemanya responsabilitzant a les hortalisses espanyoles del virus que afecta a gairebé 2.000 persones al seu país amb el resultat de més de 10 morts.

No hi ha dubte que la indignació general amb la situació i amb la casposa forma de trobar solucions, ha provocat (per fi) a la joventut, que ja tenen una sensació d'afartament que molts compartim.

Però mentrestant, la vida continua. L'explosió con un "bufador de vapor" de la multitud de diferents i variades indignacions ha provocat que surtin al carrer moltes persones que ja no estan disposades a que es vagin posant pegats a fórmules que per equivocades, han dibuixat un escenari que no il·lustra un futur que ajudi a tenir actituds en positiu.

Vull cridar l'atenció sobre aquest assumpte, que em sembla extraordinàriament nou: hi ha hagut la voluntat comuna de mostrar la indignació. S'ha realitzat un pur i formidable acte de emprenedoria, la de manifestar que s'està fart.

Ara toca actuar. Ara toca construir. I no es tracta de trencar-ho tot i oblidar el que s'ha fet malament. Això és de il·lusos. Es tracta de recordar que el punt de partida és el que és. Ara tenim el que tenim. I per tant, es tracta de "deconstruir" i buscar fórmules que ens condueixin a millorar la situació de forma global. S'ha acabat la "societat líquida".

El món és dels emprenedors. Dels que sabent el que s'ha fet malament, construeixen els seus projectes, que han nascut de la seva pròpia evolució i de grans idees innovadores que persegueixen donar-li valor afegit a allò que per comú s'ha convertit en habitual i per tant és invisible als ulls dels possibles usuaris / clients.

Hi ha dues coses a dir, la primera és que és imprescindible disposar d'una bona idea, contrastar i assegurar-se que és innovadora i realitzable. La segona, és que haurà de construírse en els fonaments canviants i complexos cel “nou” Mercat. El que de forma orgànica, està evolucionant de forma imparable, i que deixarà una nova geografia i un nou paisatge, construït a continuació de l'actual escenari, que ja està tocant fons.

La voluntat de canviar i emprendre, com ha passat sempre, ja està dissenyant un nou model de convivència i de forma d'entendre les coses.