El que no es mulla per res, no li passa res.

Malauradament es la famosa frase d’un col•lega meu, que fa bona aquella postura de “laisser faire, laisser passer”, quan s’enfoca des de la comoditat i no fer res, no sigui que es mogui alguna cosa. Jo he convertit la meva vida en quelcom mes que deixar-les veure venir. Prefereixo focalitzar i enfrontar-m’hi. Prefereixo tirar endavant. Estar clar que si un ho intenta, hi torna, i hi torna, al final es trobarà amb tants fracassos com encerts. Es llei de vida. Aquell que no es belluga, no li passarà res de res. No tindrà fracassos, però d’encerts n’hi un. Pot ser que inclús acabi convertint-se en un vagarós cínic que tan sols sàpiga mirar-se al melic i justificar la seva existència mirant amb arrogància el que fan els demès amb superioritat injustificada. També es clar que la calumnia es fruit de saber mitges veritats i convertir-les en veritats reals. Per tant, la tendència de segons quin personatge, es a convertir-se en algú que no se’l creu ningú, a força de dir mitges veritats o de sembrar dubtes sobre algú. M’agrada la famosa frase d’en Picasso, que deia: Em passo el dia ocupat, perquè si em ve la inspiració al menys que m’agafi treballant. A aquells que es miren el melic un consell, que reaccionin perquè allò que no fan, allò que diuen i allò que sembren, els acaba passant factura en algun moment.