Aquí, a l'Anoia: la vinyala

“Qui no menja cargols per Sant Joan, no tindrà calés en tot l’any!” La dita popular explica moltes coses. Especialment que els cargols, a la nostra comarca, han estat objecte de devoció culinària i per tant, plat de festa. Però no qualsevol mena de cargols, aquí: la vinyala. Quan parlem de coses d’arrel i d’encuny del territori, una de les coses que marca és la gastronomia. Al nostre territori immediat ens trobem amb receptes centenàries de com cuinar vinyales. Això sí, normalment guisades. Receptes en què, en molts casos, hi ha conill i picada de fruits secs. I fins i tot cuinades amb xocolata, que malgrat sembli cosa de la cuina d’avantguarda, els nostres avantpassats, a l’Anoia, ja cuinaven amb xocolata. Hi ha qui parla d’aquestes receptes i de tota la feinada que comportava la preparació prèvia dels cargols. S’han de “purgar” procurant que allò que hagin menjat al camp, quedi substituït fent-los menjar farina. Per tant, un parell de dies abans, ja comportava una bona feinada. Després rentar-los i posar-los en aigua freda i al foc, perquè no se sobtin i la carn quedi fora de la closca. I canviar l’aigua diverses vegades. Després, en moltes cases, ho deixaven cuinat del dia abans, perquè aquest plat, tornat a escalfar i menjat al dia següent, es troba al punt de gaudir-lo. És curiós que la mena de cargol apreciada en aquetes contrades és la vinyala, pel davant del bové. Bé doncs, realment quan hi ha coses que tens a casa, et penses que a tot arreu fan igual que aquí, donant per bo que tothom ho coneix. Us he de confessar que a d’altres territoris no hi ha la tradició de l’Anoia en reconèixer com a plats antics de la seva gastronomia les receptes amb cargols. I quan parlem de vinyales, inclús hi ha qui explica que, per vinyales, les dels boscos d’Òdena que són més grosses. O sia, aquí, a l’Anoia: la vinyala.