Quan es un moment on s’hi barregen en el futur immediat mots que l’adjectiven (incert, difícil, perillós, inestable,...), poc a poc el nostre subconscient ens condueix pas a pas cap a actituds pessimistes, conservadores, de por,...
No hi ajuda gens que un grapat d’opinionistes valorin de forma irresponsable la situació. Ni tampoc ajuda que els polítics s’omplin el pap de paraules pròpies de la macroeconomia per explicar-li a una persona del carrer que els diners de la seva butxaca no corren perill perquè “asseguren fins a 100.000 € els seus estalvis”.
Que els hi preguntin a aquelles persones que s’omplen el cap amb paraules excessivament repetides pels opinionistes com “corralito argentino” “de 100.000 en amunt ho perdrem tot”,... i els polítics i les autoritats econòmiques que no han fet be els seus deures i han permès que una anotació comptable es converteixi en diner per fer negoci i ara no n’hi ha prou (de diners de debò) per justificar-ho.
I la situació es la que és. Empreses que els clients que han estat una part significativa de la seva facturació no poden pagar, que hi afegeixen la davallada de les vendes, mes l’incertesa de missatges mal explicats o excessivament “opinionats”, converteixen el panorama en un retrat amb cara de malalt que no saben què li passa.
Mentrestant el ministre d’economia dient que les empreses han de continuar fent el seu esforç inversor i conservar els llocs de treball, i que els sindicats no presionin amb mes reivindicacions salarials. Això si, colant un pressupost de l’Estat que desenvolupa a mitges aquest criteri.
A l’Anoia ho patim com a tot arreu, i ens posem les mans al cap (amb tota la raó) quan ens expliquen que empreses de primera línia, que a la nostra comarca han estat referents de solidesa estan passant dificultats econòmiques.
Tot i així, ens anima que totes les forces polítiques i socioeconòmiques de la comarca hagin creat el CESCA (Consorci Econòmic i Social de la Comarca de l’Anoia), per posar en comú estratègies i fer força davant de les altes institucions, per defensar el territori de la nostra greu situació.
També ens anima veure que moltes empreses el que fan es cercar estratègies per continuar endavant malgrat la situació.
Confio que no es tracti de fer el que feia aquell pagès de terra endins que quan patia gana i havia de sortir al carrer, es posava un escuradents a la boca i així simulava que anava tip.
Es bo deixar d’estar a l’expectativa. Cal posar-nos les piles de debò (tothom) per recuperar la consciència de la realitat i posar-nos a treballar per superar la situació. Des de la iniciativa privada, des de la voluntat de fer pinya, des de les ganes de superar la crisi.
Seria bo però, que en les iniciatives que es prenen al territori, no hi quedés ningú despenjat.
23.10.08
Dificultats i desgavells
Quan es un moment on s’hi barregen en el futur immediat mots que l’adjectiven (incert, difícil, perillós, inestable,...), poc a poc el nostre subconscient ens condueix pas a pas cap a actituds pessimistes, conservadores, de por,...
No hi ajuda gens que un grapat d’opinionistes valorin de forma irresponsable la situació. Ni tampoc ajuda que els polítics s’omplin el pap de paraules pròpies de la macroeconomia per explicar-li a una persona del carrer que els diners de la seva butxaca no corren perill perquè “asseguren fins a 100.000 € els seus estalvis”.
Que els hi preguntin a aquelles persones que s’omplen el cap amb paraules excessivament repetides pels opinionistes com “corralito argentino” “de 100.000 en amunt ho perdrem tot”,... i els polítics i les autoritats econòmiques que no han fet be els seus deures i han permès que una anotació comptable es converteixi en diner per fer negoci i ara no n’hi ha prou (de diners de debò) per justificar-ho.
I la situació es la que és. Empreses que els clients que han estat una part significativa de la seva facturació no poden pagar, que hi afegeixen la davallada de les vendes, mes l’incertesa de missatges mal explicats o excessivament “opinionats”, converteixen el panorama en un retrat amb cara de malalt que no saben què li passa.
Mentrestant el ministre d’economia dient que les empreses han de continuar fent el seu esforç inversor i conservar els llocs de treball, i que els sindicats no presionin amb mes reivindicacions salarials. Això si, colant un pressupost de l’Estat que desenvolupa a mitges aquest criteri.
A l’Anoia ho patim com a tot arreu, i ens posem les mans al cap (amb tota la raó) quan ens expliquen que empreses de primera línia, que a la nostra comarca han estat referents de solidesa estan passant dificultats econòmiques.
Tot i així, ens anima que totes les forces polítiques i socioeconòmiques de la comarca hagin creat el CESCA (Consorci Econòmic i Social de la Comarca de l’Anoia), per posar en comú estratègies i fer força davant de les altes institucions, per defensar el territori de la nostra greu situació.
També ens anima veure que moltes empreses el que fan es cercar estratègies per continuar endavant malgrat la situació.
Confio que no es tracti de fer el que feia aquell pagès de terra endins que quan patia gana i havia de sortir al carrer, es posava un escuradents a la boca i així simulava que anava tip.
Es bo deixar d’estar a l’expectativa. Cal posar-nos les piles de debò (tothom) per recuperar la consciència de la realitat i posar-nos a treballar per superar la situació. Des de la iniciativa privada, des de la voluntat de fer pinya, des de les ganes de superar la crisi.
Seria bo però, que en les iniciatives que es prenen al territori, no hi quedés ningú despenjat.
6.10.08
Amb bon humor, es pot explicar la realitat de "subprime"
Aquesta perla, la he trobada al blog de Sieyin http://sieyin.tumblr.com/
Suscribirse a:
Entradas (Atom)