Ens dirigim a la “societat líquida”

És difícil parlar de segons quines coses, perquè es fa difícil entendre-les. Darrerament s’està parlant molt del Pla Bolonya. Des de la imposició que en fan les més altes instàncies (catalanes, espanyoles i europees) per unificar criteris i homologacions, per tal que els futurs diplomats o llicenciats surtin amb una titulació sota el braç que es pugui homologar arreu del territori de la UE. Hi ha qui hi està en contra, perquè considera que un canvi d’aquest gruix no es pot fer amb improvisacions tan greus com la manca de pressupost per atendre la demanda d’aquells que volen estudiar. Fins i tot la queixa més gran és la del col·lapse que significa per a un professor o un estudiant d’aquí posar en pràctica les exigències del nou Pla. El que considero realment greu és que tot això hagi acabat per intentar fer partícips de la discordança a la resta de ciutadans. He pogut constatar que molt poca gent sap res d’aquest Pla Bolonya, que no siguin les consignes d’uns i altres, sense saber en què aprofundir quan se’n parla. La cosa ha arribat a tallar la circulació de la Gran Via i a què hi hagi una càrrega policial (al meu entendre absolutament desproporcionada), on qui ha rebut més són els mitjans de comunicació i els Mossos. És ben clar que la societat ha canviat, i que una de les qüestions que s’estan instal·lant a l’ADN de la gent és quelcom que ara els sociòlegs n’anomenen “societat líquida (Z. Bauman)”, o sigui aquella que no perdura i, sense compromisos, s’escorre com un rierol en el moment que no convé. Jo potser n’hi diria “societat de la immediatesa”, o sia, aquella que actua pel que passa des d’avui i que s’acaba avui mateix. Al final, això del Pla Bolonya haurà adequar-se al que més convé als titulats. És ben clar que pensar en el futur sense saber anglès o bé no entendre Europa com el mercat laboral, serà un greu error d’enfoc. Aquest és un tema que el podem portar més enllà i des dels conceptes de docència que ara comencen a formar part de la normalitat. El concepte de pensar en els alumnes com a clients que han de quedar satisfets i per tant es treballa en clau de la seva satisfacció: bon entorn, posar les coses fàcils i força aprovats. Els professors són persones al seu servei i per tant si és massa rondinaire o li costa aprovar els alumnes, es converteix en un mal empleat al servei dels clients. I qui es queixen són els pares en forma d’exigència per millorar la satisfacció dels seus fills i no pas en clau perquè aprenguin més i millor. Probablement em guanyaré algunes crítiques amb aquest article, però no faig altra cosa que manifestar el que molta gent em comenta i que no diu en veu alta per no ser titllat de retrògrada i mala persona. Crec amb sinceritat que s’han de recuperar els valors basats en la qualitat i el compromís amb un mateix i amb els altres. Pel que es veu i, tot s’està enfocant cap a obtenir titulacions, i adquirir coneixements és secundari. I d’aquesta manera, ens dirigim irremeiablement a la “societat líquida”, la del que importa és l’avui i no agafar compromisos per demà.