La crisi de tot plegat

Tot està en crisi. El sistema de vida, la forma de pensar, les actituds, cóm guanyar-se la vida, la seguretat en el sentit mes ampli de la paraula, les afeccions, la credibilitat, les relacions, els valors, la política, les institucions, les empreses, l’ecologia, la Natura, la llibertat...

I al damunt, escolto el panorama dels difícils equilibris de les relacions bilaterals entre els països i les dependències energètiques, i  no em queda mes remei que fer una reflexió sobre tot plegat.

Depenem de l’energia dels demès, ja que la producció pròpia no cobreix mes que una mínima part del que consumim. I qui ens subministra l’energia?. Depèn.

Si es tracta de petroli i gas, ens ve del nord d’Àfrica i per tant tenim una dependència energètica d’uns països que estan desestabilitzats i que els nostres polítics i institucions, han de fer veritables equilibris per no enfadar a ningú, mostrar-se garants de la llibertat i la democràcia, i defensant els interessos de l’Estat, perquè no peti tot, i acabem tenint mes problemes dels que ja hi ha.

Si es tracta d’electricitat, mentre aquí seguim posant-hi pegues i pals a les rodes perquè la inversió privada tingui dubtes per gastar diners per produir energies netes (aerogeneradors, plaques solars, cogeneració,...), i no s’explica sense por, que si no es per l’energia atòmica, ens quedarem a anys llum de tenir l’energia que necessitem.

A Espanya no es produeix prou energia per abastir les necessitats pròpies, i diu tímidament que s’ha de continuar amb les centrals nuclears, mentre els ecologistes diuen que hauríem de cercar alternatives i donen un no rotund a l’energia atòmica. Al país del costat hi ha entre 50 i 60 centrals atòmiques, o sia, creuant la frontera (que es una línia marcada en un mapa de paper, i no quelcom que ens distanciï geogràficament) tenim les centrals i hem de comprar la seva energia mentre nosaltres no ens produïm la nostra.

També podem renunciar a les nostres comoditats i replantejar-nos l’estil de vida i per tant, consumir menys energia, utilitzar menys coses a motor, i per tant retornar als anys 60, quedant-nos pel camí del progrés.

El desastre natural del Japo, ens deixa un mal panorama, tot i que observant, descobrim que els problemes nuclears no els va provocar el terratrèmol sinó el tsunami. I sento uns tertulians a la radio que es manifesten en favor i en contra, tot recordant que el que fa veritable por es que tot i que les centrals son segures, hi hagi algun brètol militant de qui sap quina mena de burrada ideològica que li vingui l’acudit de ser la mà divina que ho faci esclatar tot.

No se què passarà en el futur immediat i a mig termini, però comença a fer falta que comencem a pensar en les conseqüències de tot el que anem fent cada dia, i que marquem un rumb que ens faci visionar un panorama diferent.

Mal rotllo tot plegat.