Els cent dies del president Mas

Es poden tenir opinions de totes menes quan parlem conceptualment de política pero, quan ho tibem del peu i fem que toqui a terra es poden llegir altres matisos al que es veu a primera vista.

S’ha de recordar què deia en Tierno Galván tot recordant que era professor d’ètica, que en l’únic moment que els votants ho permeten tot, i que l’ètica es pot desar en un calaix es en campanya electoral.

D’aquella afirmació ara deu fer ja uns 25 anys, fins avui, han canviat moltes coses pero tampoc tantes. La societat espanyola es més madura, s’han assajat totes les formes de captar vots, de fer caure contrincants i sobre tot s’ha demostrar que els partits no guanyen mai les eleccions, sempre les perd algú.

Les rendes en vots que dona parlar malament de Catalunya des de fóra de Catalunya, dona saldos positius en vots a aquells que es dediquen a menystenir la capacitat del país. Per tant es l’estratègia d’intentar fer caure qualsevol acció que intenti ajudar Catalunya a alguna cosa. Sobre tot per posar en evidencia a qui governa d’alguna manera. Ara tot i així, estem de sort, perquè l’exemple mes flagrant es el fet de que la coalició dels tres partits que han governat -?- Catalunya els darrers anys ho han fet prou malament per perdre les eleccions de forma estrepitosa. En Mas ha guanyat mes vots, però els ha rascat de tots aquells que han fet tant mal paper en la presa de decisions al nostre país.

I ara tornem als 100 dies. Encara no els fa, i l’Oposició està criticant cada pas que fa el Govern sigui qui sigui. O sia, està fent l’oposició clàssica de “calumnia que algo queda” o de s’ha de criticar a tort i a dret, perquè si no: de què serveix l’Oposició?.

Recordo que una de les coses pel que es criticava a l’Artur Mas, era perquè se li atribuïa una manca de capacitat de liderar grans consensos. Be, dons que jo sàpiga en menys de 100 dies, s’ha reunit amb agents socials, partits polítics, ha anat a Madrid a parlar amb el president del govern espanyol i amb els empresaris i ha pres decisions. I als ciutadans ens esta transmitent la sensació de que se’n cuida de nosaltres.

Ara el que hauria de fer l’Oposició, es arremangar-se i ajudar. Ja han perdut unes eleccions i ara toca posar-se al costat dels ciutadans. O es tan sols una estratègia per les municipals?... ah!,... es allò de l’ètica!.