Els 50 de Fukushima

Fa dies que estic escoltant amb expectació –igual com la majoria de mortals- les noticies que arriben del Japó.

El terratrèmol i el tsunami ens han recordat que davant de les forces de la Natura no hi tenim res a fer. Que estem de pas. Que es molt important estar preparats per assumir que un desastre com aquest, que no respecte si el país està o no preparat tant en infraestructures com moralment, per sacsejar sense pietat el territori.

No hi ha dubtes que el caràcter del poble japonès, esta sent de cabdal importància, per aguantar amb estoïcisme que un sisme hagi mogut tot el seu territori 4 metres en el context del Globus Terraqui.

Que hagi esborrat del mapa pobles sencers i que entre morts i desapareguts hi hagi 25.000 persones. Es veritablement terrorífic.

Això si, des del dia del sisme, tan sols ens està preocupant allò que ens podem emmirallar amb aquell llunyà territori, com son les centrals nuclears.

Que el segon país del mon en nombre de centrals nuclears, aquestes hagin resistit un terratrèmol ja es tot una noticia, tot i que va funcionar tot i les centrals es van parar. Que desprès un tsunami desproporcionat que va fer entrar una llenca d’aigua de 10 metres d’alçada fins a 6 kilòmetres terra endins i per tant va afectar els sistemes previstos per refredar l’enorme potencia de calor dels nuclis atòmics, això ja es noticia de debò.

Quan comparem les nostres centrals i les del Japó, ens preocupa que a casa nostra uns terratrèmol ja hagués provocat una autèntica catàstrofe, i això comença a moure les consciències.

Ara, descobrim, que el país mes preparat del mon, per afrontar un desastre com aquest, la Natura li ha plantat cara i ens ha dit a tots el mortals que compte amb el que fem. Es una clara advertència.

I ara baixem de nou a la realitat del dia a dia. Quan podem mirar amb una lupa què hi està passant allà on pot passar qualsevol cosa de conseqüències que no es poden preveure.

I hi veiem a 50 persones, que està fent el que poden per aconseguir estabilitzar el refredament del nucli de la central. Ja els anomenen “els 50 de Fukushima”. N’hi treballen 800, però aquests 50 treballadors, estan exposant de per vida la seva salut, perquè saben que d’ells depèn la salut de milions de persones i el futur de tot un país.

Segueixo espantat per totes les conseqüències de tot això i sobre tot perquè em queda el regust de no saber gran cosa de l’energia nuclear.

I em trec el barret davant d’aquests 50 herois anònims.