De fet, el que ha
passat els darrers anys en el “camp d’assaig” del País Valencià, està ja aconseguint
els seus mes secrets objectius: acabar amb qualsevol idioma que no sigui el
castellà.
L’avenç imparable de
la “lengua del imperio” a aquell territori va quedar ferida l’any 1907 amb la
creació de l’Institut d’estudis catalans, en el moment en el que es va fer
valdre que hi havia un idioma en comú a molts indrets, que va quedar anomenada
com a “llengua catalana” i que l’any 1932, amb les “Normes de Castelló” es van
unificar criteris de tractament de la mateixa llengua, respectant les formes pròpies
de cada punt diferent de la geografia on es parles.
L’avenç de la
llengua catalana, va quedar estroncada desprès de la Guerra Civil
L’arribada de la
democràcia a l’Estat Español, va permetre una sincera i ferma recuperació de l’idioma
a Catalunya, el País Valencià, Balears, i reivindicar-lo com a propi a la Franja de Ponent, a la Catalunya Nord i a d’altres punts de la Mediterrània (l’Alger
entre d’altres).
Però els que
conspiraven per malmetre-ho, van trobar en la suposada defensa de la seva
llengua pròpia, una manera d’encendre els ànims i convertir la llengua “valenciana”
en una llengua pròpia que suposadament defensaven pel damunt de qualsevol
criteri, encara que desprès s’hagi demostrat que el que pretenien era
convertir-la en “residual”.
El contacte amb la
llengua troncal, es va convertir en un contuberni conspirador català, per tant
es tractava de trencar qualsevol element contaminador, i van impedir a tort i a
dret que els medis con TV3 pogués emetre en un entorn que el volen conservar
pur per la “llengua valenciana”.
Però aquest assaig
ha anat de conya. Ara, quan els partits amb menys missatge polític i que han
quedat allunyats de les simpaties generals, son els que no han sabut
instrumentar un nou missatge, ni han transmès una altra manera de fer arribar
als valencians idees renovadores i de defensa de la seva identitat, ara,
guanyen de nou per majoria absoluta, i valents, decideixen (en virtut d’una necessària
retallada pressupostària) acabar amb les ajudes a la seva llengua, ja que es
una d’aquelles coses “prescindibles” i “residuals”.
I com no, a Balears
també ho faran.
I valents, a
Catalunya enarboren la “defensa de la Constitució ”, i la decisió del TC per la “denúncia” de la “Defensora
del Pueblo interina”, de que el català no es important i que ha de prevaldre la
“lengua castellana”, per defensar el “destino en lo universal” de “todos los
españoles”.
El PP seguirà traient
pit, perquè es creuen que guanyaran les eleccions, però en realitat les perdran
els del PSOE. Tot hi així, miraran de reüll els indignats i cercaran la manera
de treure’n profit, n’estic segur.
Mentrestant, ens
trobem davant del que sempre ha passat a la Història amb majúscules, que els conservadors s’atribueixen
moltes vegades la defensa de quelcom que no volien (la Constitució ), perquè
han trobat la manera de que res no canviï i que en molts cassos, han trobat la formula
per dinamitar qualsevol avenç.
Estem ben arreglats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario