L’ètica emprenedora

Valgui com a reflexió en veu alta. Hi ha una part important en les regles del joc dels que volen emprendre algun repte en el difícil univers econòmic i empresarial, que no passen pels senzills conceptes teòrics de la reflexió: s’han de guanyar diners i prou.

Segons el corrent “clàssic”, l’ètica té com a objecte els actes que l’ésser humà realitza de manera conscient i lliure (és a dir, aquells actes sobre els quals exerceix d’alguna manera un control racional). No es limita només a veure com es realitzen aquests actes, sinó que busca emetre un judici sobre aquests, que permet determinar si un acte ha estat èticament correcte o no.

Això implica establir una distinció entre el que es correcte i el que es incorrecte des del punt de vista ètic, i si el bé i el mal ètics coincideixen o no amb el que serien el bé i el mal en si.

No n’hi ha prou en conèixer i saber utilitzar les eines que et permetin visionar sobre el paper, si un negoci va be o no va be (la tresoreria, la comptabilitat, l’evolució de les vendes, els pressupostos,...). S’ha de submergir la nostra creativitat i els nostres coneixements en conceptes potser menys racionals i mes emocionals com son els que ens apropen a l’humanisme.

Tots sabem que grans empreses s’han construït pel sentit de pertinença de cadascú que hi treballa, i que l’impulsor principal d’aquesta forma de “sentir” l’empresa es qui hi ha al davant.

No s’ha de confondre el “paternalisme” amb les bones arts per fomentar actituds positives en un projecte o en una empresa.

Aquí hi entren els conceptes “ètics”. Aquí es on es pren consciencia que s’han de guanyar diners, però s’ha de saber utilitzar-los. Saber que hi hauria d’haver una obligació no escrita, que es la de saber premiar a tot l’equip per la feina feta.

El que ha de quedar clar que no es veritat que “tot val” en el mon de l’emprenedoria i en el mon dels negocis. L’ètica te a veure amb haver actuat be o malament.

Algunes actituds d’alguns politics per justificar les seves decisions en son un bon exemple. Jo soc un ferm defensor de que pocs politics guanyen eleccions, en realitat les perden els altres.

Segurament es pot pensar que es una visió molt carrinclona del que hauria de ser l’ètica, però del que no en tinc cap dubte, es que se li hauria de donar la importància que te, si volem construir un mon mes correcte.