Voler parlar d’un territori proper i complementari a vegades sembla que sigui per encetar un discurs carregat de demagògies i d’interessos als quals cerques justificacions.
Parlar de les comarques que tenim vocació de vegueria Penedès és parlar precisament d’aquesta complementarietat. La que ens fa compatibles. La que permet pensar en la condició de frontissa de la futura vegueria Penedès en respecte a Catalunya, amb tot el que significa per una distància en quilòmetres que ens pot fer anar de punta a punta del territori en menys de tres quarts d’hora.
Inclús des del punt de vista de trànsit de persones, es pot pensar en el transvasament de gent de l’interior a la costa i a l’inrevés, depenent del moment estacional.
Sabem que les necessitats i els èxits territorials de cadascuna de les comarques, els entenem com a propis cadascun dels ciutadans del territori. El nivell d’ocupació turística i el fet del reconeixement que tenen les platges del Baix Penedès i del Garraf , que aquest any és la tercera comarca de Catalunya amb més qualitat de costa fan de la part costanera del territori penedesenc un lloc atractiu per tots aquell que el visiten.
O la zona comercial i la tradició combinada amb la innovació constant que donen el reconeixement internacional a l’activitat vitivinícola de l’Alt Penedès i la tradició industrial i logística de l’Anoia, amb tres pols d’atracció econòmica com són el Parcmotor recentment inaugurat, el centre d’outlets i el nou aeroport corporatiu de Catalunya que serà una realitat l’any 2012.
Quants de tots aquells que llegeixen aquest periòdic poden explicar que són d’una punta del territori i coneixen l’altra, perquè hi van a la platja, perquè van a comprar roba o perquè coneixen els productes de la terra.
Però mentrestant, el govern tripartit ensordit i amb la ceguera de qui mira però no hi vol veure, segueix desplegant de forma imparable el seu propi pla de set vegueries, mentint als ciutadans amb promeses incompletes i escudant-se en el que ja tenien previst, fent el que més saben fer, augmentant de forma exponencial les despeses de l’administració. Primer creen els llocs de treball per després (suposadament) desmantellar l’estructura de les diputacions? I després què?
De la mateixa manera que els anoiencs reivindiquen les seves ganes de formar part de
I la veritat és que ja no se sap com fer més soroll per fer adonar al govern de la Generalitat de Catalunya, que aquestes comarques volem tenir una vegueria pròpia i que té sentit.
El moviment ciutadà PER UNA VEGUERIA PRÒPIA, han aconseguit molts suports i escenificacions evidents de la voluntat ciutadana de voler una vegueria pròpia.
Des d’aquest periòdic volem també reivindicar-ho, perquè creiem de debò, que hi sortirem guanyant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario