Brètols de cap de setmana

Avui no me’n puc estar de senyalar amb el dit.

Com cada cap de setmana el carrer de Sant Magí, pel damunt del Passeig, des que l’han convertit en carrer de vianants, tota la nit és l’escenari -fins entrada la matinada- d’un trànsit continu de gent amunt i avall.

Demanar que la gent no cridi és probablement una fal·làcia, o fins i tot pregar perquè no s’asseguin al banc del davant just del dormitori és d’il·lús.

O que la màquina de la pilona no es faci malbé i es posi a “gemegar”, o que la barana de goma de l’escala mecànica no comenci a saltar com si toquessin un tambor.

La cosa ja es fa tristament insuportable quan es posen de moda megàfons “de jugar”, i els proven cridant-se des de l’escala mecànica a l’avinguda de Barcelona.

O quan es dediquen a encertar els senyals de trànsit, o quan tomben les papereres (totes les papereres).

També és ben fotut que s’enfilin fins atrapar no-sé-què d’una casa perquè els fa gràcia.

O ara, que els ha donat per arrencar branques a “lo bèstia” dels arbres.

I sabeu què passa? Que si posem idioma i rostre als brètols que ho fan, ens podem emportar una gran sorpresa.

Per aquí hi passa gent de qualsevol idioma, raça i condició, però els que arrenquen arbres, parlen en català. “Aquesta branca sí que és grossa...! Som-hi!.

Els brètols no es poden associar a races, ni idiomes, ni condició.

Mentrestant tothom preguntant-se per què caram es va posar una mena de càmera connectada a la policia local. Hom sap que no funciona. El per què no funciona és el que m’agradaria saber.

O per què en les nits d’aldarulls i festes fins tard, la policia no dóna tombs per aquests carrers.

La foto que acompanya aquest article és la que es va fer instants després que passessin els brètols d’aquest dissabte passat.

Aquest darrer cap de setmana coincidia amb l’avaria de les dues escales mecàniques de la part de dalt, que no van anar ni dissabte ni diumenge, ni per baixar ni per pujar.

Això sí, els serveis de neteja, aquesta vegada, van passar a primera hora del matí del diumenge, no fos que es veiessin els rastres de les bretolades de la nit.

Qui es pensi doncs, que els veïns del carrer de Sant Magí han guanyat qualitat de vida des que “gaudeixen” del carrer de vianants o de les escales mecàniques, que s’ho treguin del cap.

Els ha tocat pagar impostos especials, veure com les escales estan avariades cada dos per tres (perquè són un element per “jugar-hi”), i patir les bretolades i les cridòries de qui es passeja per tornar a casa.

Les solucions les han de posar el govern municipal, que són els mateixos que, quan van concebre aquest carrer de vianants, no comptaven que algú l’utilitzaria de forma gamberra, insolidària i destralera, i que els veïns patirien els efectes col·laterals, derivats de les poca-soltades incíviques d’un grapat de brètols.