17.2.09

internacionalitzar vs. universalitzar

Hi ha gent que confon internacionalitzar amb universalitzar i tenen significats absolutament diferents. Les tradicions, els costums i els símbols d’un poble, no es poden modificar o esborrar de sobte i quedar-se tan “panxo”. És quelcom que hauria de fer-nos aixecar de les cadires. Volem internacionalitzar els costums, que siguin coneguts arreu i que no confonguin venir a Catalunya i estiguin convençuts que si s’enduen un barret de mexicà i una nina vestida de faralaes, ja tenen el que necessiten per identificar els costums dels catalans. Aquest és un clar exemple de la universalització dels costums hispans. Internacionalitzar és donar a conèixer costums i símbols que ens són propis, i que ens identifiquen. A tall d’exemple: el conill amb cargols, el dia de Sant Jordi, la Senyera, fer cagar el tió, els castellers, les sardanes, la tenora,... moltes coses i tradicions ens fan únics. I aquí ve el més fotut: cóm es pot justificar la feina de segons quines institucions polítiques? Creant reglaments i lleis noves que reglamentin i noves normes que assegurin els reglaments. I és clar, quan de més amunt és la institució, els reglaments s’universalitzen fins l’extrem de col·lisionar amb les tradicions més arrelades i més antigues. O sia, si parlem que el tortell de Reis porta una fava i una figureta, i es reglamenta des d’Estrasburg que els aliments no poden portar aquest tipus de coses, el que aconsegueixen és universalitzar els costums, i això no ho podem consentir. De la mateixa manera el tema del foc. Els diables, a Catalunya és quelcom més que una bogeria d’uns adults inconscients deixant portar petards als nens. Dit així és realment fotut, però la veritat és que els nens no ho manipulen, sinó que salten i ballen amb un pal al final del qual hi ha un petard que ha encés un adult. Això no es contempla des dels seients del Parlament europeu i, apa, a reglamentar i universalitzar. Com caram es poden reglamentar les tradicions i els símbols? El símbols formen part d’allò d’encuny més propi de la forma de ser d’un poble. Per si de cas, es va decidir protegir-ho en el nou text de l’Estatut, i apa, ara es diu que el tribunal constitucional fa fàstics a la protecció del símbols que ens identifica com un poble amb una història i una cultura. Que és que no tenen altres coses més importants a fer, que intentar constantment fer-nos la vida més difícil?.

1 comentario:

PM dijo...

Tens més raó que un sant. I la darrera frase, tot i sonar un tant desesperada, jo la he repetit diverses vagades aquesta setmana (i només som a dimecres). Quan no es tenen, no solucions, sinó tant sols idees, per a les coses importants, res millor que passar l'estona discutint bajanades (havia d'anar a caçar el ministre amb el jutge?) i redactant normes pocassoletes com si la població fos curta de gambals. I el cas del tortell de reis és una excepció perque ja saps que cada any hi ha 5 morts i un centenar d'ingressats a causa d'escanyaments per fava o figureta...