Qui dies passa, anys empeny.

De tot allò que afecta el territori de la “marca Penedès”, hi ha la política de fets consumats de més de tossuderia aritmètica perquè quadrin els números al seu favor, que no pas un estudi de les realitats del territori perquè creixi i s’administri d’una forma adequada. Hi ha proves evidents. Només cal veure la persistència dels criteris imposats des del govern de la Generalitat en desplaçar els llocs de decisió sobre el territori de l’Anoia, des de Barcelona a l’eix Manresa-Vic, amb l’excusa que després ja ho arreglaran. És molt gruixut que temes tan importants per al desenvolupament d’un àmbit territorial consistent, com són les comunicacions viàries, aèries i en tren, la planificació industrial, educació, sanitat,... que fan d’un territori una unitat de planificació on s’utilitzen criteris de visió conjunta per fer-ho, ara es faci des de tres llocs de planificació bel·ligerants amb els criteris de la vegueria Penedès, com són el Tarragonès, les Comarques Centrals i el Barcelonès. Com es pot decidir, des de postures tan distants del que volen els ciutadans d’aquest territori, la planificació del nostre futur?. Com es pot parlar de res relatiu a logística o transports, amb la promesa d’un àmbit territorial pel qual no hi fan cap esforç, amb la teoria de “qui dies passa, anys empeny”. Decisions importants que compten amb el rebuig dels penedesencs, com és el CIM, i amb les ganes de tenir-lo d’una de les comarques més deprimides per la crisi com és l’Anoia, on es necessiten iniciatives que permetin mirar-se el futur amb altres ulls que no siguin les dels indicadors que han doblat el número d’aturats en 4 anys (gener 05, 5.000; febrer 2009, 10.000). O l’aeroport corporatiu que l’Anoia va demanar fa temps, amb el suport majoritari d’ajuntaments, empresaris, i ciutadania en general i que des de fa un parell de mesos s’han despenjat dues propostes més (des del Bages i des d’Osona, és clar). Seria important que el tots els ciutadans de la futura vegueria entenguessin com a propis aquests problemes i defenséssim amb la mateixa veu totes aquestes coses que afecten el futur de les nostres comarques.