La crisi: ens ha tocat el rebre.

Quan vas pel davant de la resta en coses que pots lluir és gratificant poder-ho mostrar. De totes maneres, a vegades, el que succeeix és que s’ha de mostrar pensant que no és el millor que et pot passar però que sí és el millor que pots fer. Una cosa és lluir-ho, l’altra cosa és ensenyar-ho per veure si d’una punyetera vegada els nostres polítics s’adonen de l’extraordinària barbaritat que està passant a la nostra comarca, i reaccionen. En números absoluts, aviat tindrem el trist rècord de tenir prop de 10.000 aturats a la comarca, dels quals 4.000 són d’Igualada. Mentrestant, sembla que totes les iniciatives que es proposen des del territori per dotar la zona d’eines i recursos per sortir del clot, es troben amb el gest de mirar cap un altre lloc per part del govern de la Generalitat. I si no és així, que s’expliquin. Aquesta és la sensació que ens queda aquí, quan trobem tantes i tantes decisions que no compten amb les opinions dels anoiencs. Hi ha una posició conjunta de totes les forces vives de l’Anoia sobre l’aeroport corporatiu? Apa, cerquem que hi hagi alternatives que no siguin l’Anoia! Que la majoria dels governs municipals i el Consell Comarcal no volen pertànyer a la Catalunya Central? Doncs apa, despleguem totes funcions territorials cap a Vic i Manresa. Que estem incomunicats i les infraestructures no avancen a la nostra comarca? I què, si els polítics estan barallats fins i tot els del mateix partit! Que una gran empresa es vol situar a la zona? Doncs apa, se’ls diu que si volen instal·lar-se hauran de pagar la subestació elèctrica, encara que es disposa d’un grapat de diners públics que es gastaran en “qui sap què”. Hauríem de reflexionar com ha pogut passar que al gener de 2005 teníem 5.000 aturats i en quatre anys els hem doblat (10.000). S’ha de recordar que són llocs de treball que han desaparegut, que ja no hi són. I si no es fa res, és probable que aquesta xifra d’aturats sigui de progressió aritmètica si no s’aconsegueix que es facin polítiques per ajudar als emprenedors, als empresaris i a tots aquells que volen posar-se pel seu compte. I si a més ningú hi ajuda (ajuntaments, entitats financeres, centres de decisió política, gremis i associacions... tothom), ens podem trobar amb un col·lapse realment important que pot tenir com a conseqüència el desànim i l’empobriment material i l’empobriment de les voluntats dels ciutadans. Aquesta ha estat una comarca emprenedora i està provat que amb prou èxit. Ara som la conseqüència de la poca voluntat de créixer com sabem, amb l’esforç, per tornar-nos una mena de reducte on al voltant nostre s’hi estan desplaçant els centres de decisió, les indústries, els centres logístics, i per tant, les inversions públiques les estan derivant cap als territoris que limiten amb la nostra comarca. I aquí, no ens tenen en compte per a res. De debò que s’ha de reaccionar. De debò que hem de posar el crit al cel. De veritat que hem de ser capaços els anoiencs de fer sentir la nostra veu al govern i, sobretot, hem de ser capaços que ens tinguin en compte i per tot això, necessitem que els polítics que ens representen i que governen amb la veu dels vots dels ciutadans, es posin les piles. I una de les coses més importants: que ens convencin que ho estan fent i no tan sols que diran alguna cosa per calmar els ànims i prou. És hora de posar-se a treballar.