L'Anoia emmalalteix.

Tenim a comarca a “urgències”. La veritat és que avui m’ha costat molt posar-me a escriure. Treballar en un mitjà informatiu és tan complex i complicat com qualsevol altra feina però, en aquest cas concret, hi ha afegitons que –i perdonin-me- “destrempen”. Aquests darrers dies estan sent realment dificils. Per la informació que rebem en tots els sentits. Des de la sobtada mort dels dos joves esportistes d’Igualada, a la terrible (i temible) situació de l’atur a la comarca. Sembla que opinar sobre l’atur és parlar de numeros gruixuts i difícils de digerir, però que sembla que ens passin pel costat. Però quan estem parlant de marques conegudes, de petxada intensa a l’Anoia i especialment a Igualada, que en menys de 10 dies prescindeixen de 200 i escaig treballadors, aleshores, la cosa ja no passa tan de llarg. A l’enrenou que pot significar a Igualada i a la nostra emmalaltida comarca de l’Anoia tenir un del percentatges d’aturats més esgarrifós de Catalunya, a sobre seguim parlant del sexe dels àngels quan parlem de tot allò que poden fer els nostres polítics a la zona i que no fan. I també preocupa allò que fan i no haurien de fer. Aquesta qüestió no és tan sols un detall en concret. Els nostres polítics haurien de començar a cercar fórmules per alleugerir la gran despesa que s’ha creat a l’entorn dels ciutadans: zones blaves, impostos especials,... inclús el que passarà quan la mala gestió d’empreses municipals desenfocades des que es van crear, afecti la guardiola municipal, si és que encara tenen diners per fer-hi front, perquè si no ens tocarà als ciutadans. I ens tocarà als ciutadans que estem patint una de les crisis més greus dels darrers anys. Ara ja no es tracta tan sols de criticar l’actuació (o la no actuació) dels que governen el territori, ara es tracta d’un preg: si us plau, toqueu d’una vegada de peus a terra. Els tres grans eixos per a la creació de llocs de treball els propers anys, un està inaugurat (Parcmotor), un altre arribarà a la comarca, però s’haurà de fer i invertir-hi (les outlets), i quant a l’aeroport corporatiu de Catalunya és ara que s’ha de defensar, ara que a l’Anoia hi ha unanimitat i, en canvi, les altres alternatives no compten el suport ciutadà ni res de res. Es necessiten polítiques d’actuació decidida, on es posin d’acord les autoritats municipals de la comarca per cercar noves maneres perquè els emprenedors no marxin del territori. I que això no siguin tan sols paraules o frases ben ordenades i prou, sinó que es vegi que va de debò. Tenim la comarca malalta. Amb febre. I mentrestant els que podrien fer de metges estan tan acostumats a mirar-se el malalt de reüll, que a distància diagnostiquen i recepten perquè sembli que se’n preocupen. Aquesta comarca necessita realitats. Si us plau, facin alguna cosa.