Una cosa es el que es diu, i l'altra el que es fa

El que ja es segur es que hi ha un desordre considerable en el que es diu, el que s’escriu el que s’interpreta i el que es fa en política. Només cal mirar el que govern esbomba als quatre vents referent al desenvolupament dels àmbits de competències on hi queda recollida la vuitena vegueria i el fet de que aquesta setmana s’hagin transferit a Manresa les competències territorials d’educació. Segurament seria bo que ens expliquessin on està l’error semàntic de tot plegat. Es ben clar que diuen i diuen que aquestes competències estaran repartides pels vuit àmbits territorials que desprès conformaran les vegueries, però al mateix temps la conselleria corresponent aprofita l’avinentesa i en fa ulls clucs i apa, una transferència mes que cada vegada farà mes difícil recular. Una cosa es el que diuen els ciutadans i la majoria del territori i l’altra es la política d’anar empastifant transferint les competències que després s’hauran de tornar a transferir i que ho faran tant difícil que ja no hi haurà res a fer. Es el mal de la situació in extremis que viu el PSC. No pot governar sol però es pensa (i actua) com si estigues sol governant, i el mes trist es que el conseller es d’ERC. Pot ser es el moment de deixar de pensar en el que estan fent i posar a prova l’exercici democràtic. Cap partit pot governar sol (aritmèticament parlant) a cap institució de l’Estat. Pot ser es el moment que els ciutadans a traves dels seus representants politics comencin a valorar si s’està fent el que cal, analitzin el que vol la majoria i actuïn en conseqüència.