"L'AUTOQÜESTIÓ"

Les empreses fan figa, la societat s’està autoqüestionant, el futur cada vegada es mes incert i es veuen persones escombrant el carrer que viuen a la ratlla del que necessiten per viure i gent amb corbata i mòbil que estan en aquella pila que podem anomenar la nova mendicitat.

Velles maneres d’entendre el territori on vivim (la indissoluble "unidad de España") com una manera de tenir assegurada la recaptació i condemnant a la mendicitat institucional a Catalunya, es el que s’ha confirmat amb la sentència del Constitucional: no tenir poder en la justícia, no tenir poder en els calers, no tenir poder amb la llengua pròpia, Catalunya no es una nació sinó una peculiaritat española,…

Sorprenents maneres d’interpretar la llei (i l’he posada amb minúscula) per allunyar-la de la justícia, escenificada amb la persecució del jutge Garzón, que malgrat te mals hàbits en les seves maneres de fer, es indubtable que pel fet que se’l persegueix es una absoluta rucada casposa.

No se ben be cap on s’encamina tot aquest garbuix de coses que tenim en aquests moments damunt la taula, però comença a ser hora de tenir clar què volem i cap a on volem anar.

Ja no val creure’s que algú ens donarà la solució. Comença a ser necessari buidar el tauler d’escacs en el que estem i tornar-hi a posar les fitxes.

Primer cadascun de nosaltres ha de fer l’exercici d’observar-se i veure pel que val com a persona, com a capacitat per interrelacionar-se i què pot oferir al mercat de treball.

Després la família. Descobrir quines son les regles del joc que cal tenir a casa, sent coneixedors que sense la família no avançarem en cap sentit.

Després els amics. Observar els rols que juguen cadascú d’ells a la nostre vida. Es curiós els grans descobriments que es fan fent aquest senzill exercici d’observació.

A continuació es important saber quin es l’entorn i saber adaptar-t’hi. I comptant amb l’entorn, saber quin paper hi vols jugar.

I no podem oblidar de qui es el tauler. Si es de tots aquells qui hi estem al damunt, o es d’uns que ens cobren lloguer per poder-lo usar i que ni estan en el tauler ni el cuiden ni res. Això si, no tan sols ens cobren el lloguer cada mes, sinó que ens pugen o ens pugen el lloguer cada vegada que els convé, sense tenir en compte les necessitats de tots nosaltres.

Fins i tot això ja toca qüestionar-ho.