Sant Tornem-hi

Aquestes darreres setmanes han estat setmanes d’eufòries incontrolades i emocions sobreeixides. Han estat dies d’estranyes sensacions, de sentiments col·lectius on tots ens sentim guanyadors, solidaris i com submergits en basses plenes de felicitat. Res importa aquestes setmanes que no hagi estat la fita realment difícil i insòlita, on els catalans ens sentim poderosos, el Barça és tricampió.

Els polítics del país han estat d’acord, sense importar el partit, Espanya ha oblidat que a la Copa del Rei hi varen haver xiulets, i s’ha afanyat a dir que tots els “20.000 españoles” que hi havia a l’estadi de Roma han estat una gran afició i avui ja ningú parla que la setmana passada hi va haver el Debate del Estado de la Nación més “cutre” de la nostra democràcia.

Inclús el president Montilla reconeixia que, davant els moments de crisi, anava bé l’eufòria col·lectiva de tot el país.

Inclús ha passat desapercebut tot el que ha passat a l’ajuntament d’Igualada aquesta setmana, on els regidors han fet de les seves, tot pensant-se que, donada l’eufòria col·lectiva de tots els igualadins, no hi hauria el ressò adequat de voler-se sortir amb la seva de l’equip de govern i la poca traça del cap de l’oposició.

Al damunt, fa la sensació que s’hagin tirat els trastos al cap, però la realitat evident és que han jugat amb les il·lusions del moviment ciutadà que està exemplificat en els integrants de la Plataforma per una Vegueria Pròpia i les quasi unànimes adhesions de la majoria d’ajuntaments de la comarca, Consell Comarcal inclòs.

El 2007, es va presentar una moció per part de tots els partits de l’oposició al Ple municipal, que instava l’ajuntament a adherir-se a la voluntat que tinguin en compte l’Anoia -i per tant Igualada- per afegir-se a les ciutats capitals de comarca que reclamen la vegueria pròpia.

En el panorama de creació de vegueries, les opcions d’Igualada són tres: anar a la Catalunya Central, tenint en compte que Manresa i Vic s’estan repartint les subseus i delegacions sense tenir-nos en compte (ja ho aventuràvem fa mesos) defensada pel govern de la Generalitat. Anar a la Regió 1 o sia l’àrea metropolitana de Barcelona (on cap territori ni institució ni partit polític compten que hi estem) defensada per l’Entesa per Igualada, o a la Vegueria Penedès (on seríem el 30% de les decisions, de la representació política i on podríem fer força), defensada per la Plataforma ciutadana PER UNA VEGUERIA PRÒPIA.

Bé doncs, el grup municipal de CiU, va i presenta una moció al Ple, denunciant que ja que la Generalitat està repartint les subseus de la Catalunya Central a Vic i Manresa, creu que Igualada hauria de reclamar-les, tot “ignorant”, no sé si per oblit o de forma deliberada (no se què és pitjor) que hi havia una moció aprovada pel Ple al 2007 a la que Igualada ja estava identificada en una direcció: la de la vegueria Penedès-Anoia.

La situació insòlita és que l’alcalde li adverteix que si presenta la moció i davant de l’absència del regidor d’ERC, és probable que perdi la votació i li pregunta si la vol retirar. I el que hauria de ser cap de l’oposició diu que no.

I és clar, el govern d’Entesa aprofita i diu que l’opció de l’equip de govern municipal no ha estat mai la d’anar a la Catalunya Central i que estava coartada per la moció aprovada el 2007 d’anar a la vegueria Penedès; per tant aprofita per posar a votació una moció en procediment d’urgència per recuperar la iniciativa i posicionar l’ajuntament en la insòlita reclamació d’estar a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Sí, és veritat, l’equip de govern no té la majoria, però si hi falta un regidor que és a la final de Roma, el que realment val és que, si hi ha empat, el vot de qualitat és el de l’alcalde.

Doncs apa. Tornem a tenir a Igualada en terra de ningú i la ignorància política dels uns (o no) i la supèrbia dels altres (o no) han tornat a deixar a Igualada en terra de ningú.

Entre tots estan aconseguint que al final els ciutadans estiguem cada vegada més emprenyats, perquè no sabem exactament a què juguen. Ara (al menys jo) volem escoltar les imaginatives explicacions (ja ho veureu) que justifiquin aquest nou símptoma de miopia municipal. I aquestes explicacions les hauran de donar els protagonistes polítics d’aquesta quantitat de bestieses.

Confiem que CiU no presenti la mateixa moció que ha presentat a l’ajuntament d’igualada a un plenari del Consell Comarcal. Vista la moció presentada, es contradiu de forma evident amb la voluntat de tenir una vegueria pròpia i, en cas de ser aprovada en els mateixos termes, ens situa de fet en la vegueria de la Catalunya Central.

Per cert, m’agradaria saber on s’invertiran els propers anys, els diners de les inversions europees, si al l’eix mediterrani des de Múrcia a Marsella o a la plana interior. Ho dic per saber si ens convé més apropar-nos on es gastaran els diners, o volem seguir mirant cap al Berguedà o Osona, o el Bages, on no hi pintem res.

Resumint, ja tornem a estar en aquella posició que ens ha deixat sempre fora del mapa.