Entesa?

Entesa? Aquests dies, tots rebem a casa un grapat de sobres amb propostes de vot dins de sobres farcits d’eslògans. Quan en una casa hi ha quatre persones en edat de votar, es tot aquell “sobram” multiplicat per quatre. Analitzant allò que es rep, em segueix cridant l’atenció l’apropiació indeguda de paraules que adjectiven, i que no es corresponen amb les actituds de qui les esgrimeix. Precisament el fet d’haver rebut un sobre amb el nom de ENTESA CATALANA DE PROGRÉS, m’ha cridat fortament l’atenció. Resulta que va signada per 4 partits que tenen en comú que es diuen d’esquerres. Per altra banda partits que defensen consignes diferents i propostes diferents però que s’atribueixen en conjunt l’adjectiu de progressistes. Segons el diccionari, Progressista es aquella persona o col·lectiu amb idees avançades. I a més anomena a un partit lliberal espanyol que tenia com a principi fonamental el ràpid desenvolupament de les llibertats. Clar aquí se m’ha barrejat el concepte “lliberal”, i per tant també l’he cercat al diccionari i oh! sorpresa! Generós, que practica l’intel·lecte, inclinat a la llibertat, comprensiu, partidari de les llibertats individuals i socials en la política i de l’iniciativa privada en allò econòmic,…Bé d’aixó en parlarem una altra ocasió. Està clar que “entesa” és que s’entenen. Es ben clar, està escenificat a les institucions catalanes. Una barreja d’antimonàrquics (de republicans de sempre, de republicans nou vinguts que ara ho esbomben, fins ara no) i monàrquics. O sia, de qui creu encara en l’utopia de Marx, de qui creu en Espanya com a concepte i qui parla d’independència. De qui defensa que se’ls ha de votar a ells perquè l’altra no surti, pels que defensen que s’ha de votar per ells perquè Catalunya progressi i dels que defensen el seu vot tot explicant que forçarà al primer a ser més d’esquerres. En què quedem. Un partit que defensa la seva autonomia a Catalunya (PSC) i ens ven que es apart de les consignes del partit que l’aixopluga a l’estat (PSOE). Si no recordo malament el Reagrupament va ser el PSC que va conservar els seus instints nacionalistes i va ser un dels fundadors de CDC. Un altra que es la barreja de dos partits (ICV + EUiA) fosos i refosos i compactats i apretats amb consignes de tots i projecte comú que s’agrupa però que no es el mateix i que estan formats per agrupacions amb idees diferents (un poti-poti rar). Son aquells partits que es senten hereus del PSUC, també apartat de PCE, i que van acceptar la monarquia parlamentària, i que ara en el món virtual cremen imatges dels monarques. Ah! I els d’ERC que hi fan amb aquests?. Ens diuen que representen el mes pur dels avenços de Catalunya, i en aquests anys de govern, encara necessiten justificar el seu poc criteri i l’insolvència dels seus pactes justificant els retrasos en les inversions a Catalunya per tot allò que van fer malament uns que governaven fa mes de 5 anys. Què fan tots tres en un sobre, demanant el vot conjuntament?. A qui voleu enganyar.