La gent ja n’estem
tips de receptes macroeconòmiques, perquè no les toquem amb els dits i parla d’economia
global, amb solucions difícils d’entendre i vist el que s’està veient, de
dubtosa solvència.
Ara ja es hora de formules
que estiguin al nivell de les persones i dels emprenedors individuals: que les puguem
entendre i que estiguin directament relacionades amb nosaltres.
Ja no volem sentir
mes coses com per exemple que els comerciants xinesos poden obrir una botiga al
nostre carrer amb exempcions d’impostos, perquè el mateix acord tenim els
catalans quan anem a la Xina
i obrim un establiment. Això no ens serveix.
La crua realitat diu
que quan jo obro una botiga, l’omplo amb més o menys fortuna de gènere i procuro
posar preus assequibles, en bona mesura aquest preu me’l condiciona la
quantitat d’impostos, tributs i quotes exigibles, que estic obligat a pagar.
Al final hauré de
començar a donar la raó a qui em recorda que abans hi havia politiques que protegien
el comerç intern, els productes fets aquí i d’altres qüestions que feia difícil
l’entrada de productes de forma alegre i sense traves.
Per què hem de
comprar productes d’imitació? Ara ja n’hi ha d’originals a preus d’escàndol,
fabricats fora.
La meva pregunta es
si hi ha receptes que permetin protegir el nostre comerç i la nostra indústria.
En el seu moment, gracies a politiques encertades de protecció dels botiguers,
ha permès que no proliferessin macro-centres comercials que han condicionat de
forma extrema la forma de viure en forces indrets.
Un dels llocs que
conec que ha estat molt salvatge es a Portugal, on del centre de les ciutats ha
desaparegut qualsevol mena de botiga de moda, o de joguines, o de objectes de
regal.
De debò, que qui te
la facultat de canviar aquestes tendències, que ho faci, si no, en uns mesos
pels carrers tan sols trobarem rètols penjats a les persianes baixades on hi
resarà que “es ven” o “es lloga”, perquè això de traspassar, jo crec que també
s’haurà acabat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario