A pinyó fix

Ja fa molts anys, un amic em va ensenyar una de les formes de treballar que m’ha servit sempre.

Es la teoria del pinyó fix. 

Recordeu aquelles màquines de aixafar grava de fa vint o  trenta anys?. Eren unes maquinotes enormes amb un corró al davant. Només tenien una marxa endavant i una marxa enrere. Traçaven un camí i, a poc a poc, anaven trepitjant l’asfalt calent anant en línia recta d’un punt a l’altre. Sense presses. Anar fent. 

La veies venir i, per tant, tothom donava per fet que si s’apropava hauries d’apartar-te perquè inexorablement, amb una marxa curta, a poc a poc, anava d’un punt a l’altre sense canviar de velocitat. 

La teoria del pinyó fix consisteix, doncs, en tenir clar on vols arribar, traçar el camí, posar la marxa endavant i apa, fins al final. 

Sembla ser que aquesta forma de treballar a pinyó fix és la que estan utilitzant el govern municipal, el de la Generalitat i el govern espanyol. 

És l’aplicació política de marcar-se un objectiu i no girar el cap per res, passi el que passi. 

És sabut que, en els nostres municipis, quan es decideix tirar endavant un projecte per impopular que sigui, no hi ha marxa enrere i no els importa gens el que la gent opini. 

Però en aquest cas no se salva el govern de la Generalitat, per exemple en el tema de la divisió territorial en vegueries que han de substituir les províncies. Fan cabrioles i jocs de paraules i d’intencions, inclús es marquen terminis, que sempre estan condicionats per moments de l’any, que poden ajudar a distreure a la gent (les festes de Nadal, les properes vacances, la primavera, les properes eleccions,...). 

O el govern de l’Estat, amb tots els temes relacionats amb el nou Estatut, o per no anar tan enllà, amb tot el tema del nou finançament. Inclús el nou ministre, que ha estat president d’una autonomia que surt perjudicada si s’apliquen criteris d’equitat i Catalunya rep el que li pertoca, ha dit en unes declaracions que l’acord està a prop, mentre el govern de la Generalitat ho desmenteix dient que hi ha més contactes però cap avenç. 

Pinyó fix. 

A Igualada les zones blaves ja hi són, el govern de la Generalitat no contempla altra cosa que les set vegueries sense la del Penedès i el govern de Madrid ens imposarà el model econòmic que ja tenen pensat, “passant” absolutament de les opinions dels catalans. 

Estem ben arreglats.